Quan la bèstia es desferma



El dia després del debat a sis el tema era la negociació del debat a dos. I som-hi. Dos debats avorridots entre autonomistes. Els uns convençuts a continuar encotillats dins un marc polític, l'autonòmic, que és incapaç de resoldre els reptes gravíssims de tot ordre que té plantejats el país. Els altres, que són perfectament conscients que som en un camí cap al no res, però que són uns covards. Tot plegat, un espectacle patètic. Al dia següent, els mitjans de la brigada de narcòtics anaven plens de lloances al candidat Artur Mas. A RAC1 fins a un 88% dels oïdors del programa d'en Basté deien que havia guanyat. Aquí i allà es destacava que el candidat convergent havia abandonat el to prepotent d'altres ocasions per presentar-se menys tens, més planer. Més presidencial.

De sobte, quan començo a interioritzar el missatge, veig les imatges de la negociació entre Mas i Montilla. Quedo absolutament horroritzat. Són aquestes les actituds que ens esperen? En contrast amb les lloances escoltades durant tot el dia, el posat d'Artur Mas s'ha transfigurat del tot. Apagats els llums i taquígrafs del debat a sis, alliberat de les instruccions del comitè de campanya, és com si la bèstia s'hagués desfermat. El to que gasta és completament crispat. Però el pitjor, amb molta diferència, és el fet que en uns quants minuts de tall, pràcticament no mira a la cara mai el seu interlocutor. El rictus de menyspreu envers Montilla és absolutament radical. Em torna al pensament, tot d'una, el vídeo d'en Madí. L'esperit del Catalunya som nosaltres. El pensament que hi ha uns usurpadors que ens han embrutat les poltrones durant set anys, però ara tornem els autèntics propietaris de la botiga. El que he vist en aquests escassos minuts rera els focus del debat a sis m'ha posat els cabells de punta. "Vuelve el hombre". Molt em temo que tornen més pinxos que mai.

Comentaris

  1. Jo ho veig com una mena de teatre sociovergent.Una baralla de "pressing catch", es foten d'hòsties però ningú no en pren mal.

    ResponElimina
  2. Granollacs, no es pot definir millor.
    Salut!

    ResponElimina
  3. I, després de tot aquest "gran repte Montilià", després que en Mas fa d'heroi i demana fer-lo al mateix moment, com si fotessin els altres quatre fora del carrer sense copa ni puro, ara, avui, va la Junta Electoral i finalment dirà que no. Que la política local catalana és massa de club i tot cal preveure-ho amb temps. Resultat: Guanya en Montilla perquè no hi ha hagut debat, que és el que volia. No haver d'haver-se-les amb amb un contrincant que li pot colocal 0-8 amb la mateixa facilitat d'un Barça-Almeria.
    Tot plegat escenografia de teatre de barri.

    ResponElimina
  4. Un oxímoron ho resumeix 100%: big brother transforms himself but never changes. Es transforma però no canvia. Això es el que passa amb el gran germà narcotitzant: Ara te cara de Zapatero, ara de Rajoi, ara de Montilla i mes tard de Mas. Però "tanto monta, monta tanto..." Els resultats son els mateixos: sempre sortim perjudicats els de sempre.

    ResponElimina
  5. Comèdia. Estic convençut que fins i tot sabien que incorrien en una il·legalitat i que no el podrien acabar fent. De cara a la galeria fan veure que ho volien i al final tan contents per no haver-se d'enfrontar. Hagués estat especialment patètic.

    ResponElimina
  6. Hi pot haver un segon capítol: Demà, en Montilla es pot oferir a fer el famós debat a Tele5 o Antena3, reptant en Mas a fer-lo allà. Pot ser una jugada en que en Mas pot quedar molt forçat.
    Queden poques hores per decidir què passa! Aquests són els qui han de decidir el futur de Catalunya!! Vulgars jugadors de poquer d'espaguetti western.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas