Ves al contingut principal

Quan la bèstia es desferma



El dia després del debat a sis el tema era la negociació del debat a dos. I som-hi. Dos debats avorridots entre autonomistes. Els uns convençuts a continuar encotillats dins un marc polític, l'autonòmic, que és incapaç de resoldre els reptes gravíssims de tot ordre que té plantejats el país. Els altres, que són perfectament conscients que som en un camí cap al no res, però que són uns covards. Tot plegat, un espectacle patètic. Al dia següent, els mitjans de la brigada de narcòtics anaven plens de lloances al candidat Artur Mas. A RAC1 fins a un 88% dels oïdors del programa d'en Basté deien que havia guanyat. Aquí i allà es destacava que el candidat convergent havia abandonat el to prepotent d'altres ocasions per presentar-se menys tens, més planer. Més presidencial.

De sobte, quan començo a interioritzar el missatge, veig les imatges de la negociació entre Mas i Montilla. Quedo absolutament horroritzat. Són aquestes les actituds que ens esperen? En contrast amb les lloances escoltades durant tot el dia, el posat d'Artur Mas s'ha transfigurat del tot. Apagats els llums i taquígrafs del debat a sis, alliberat de les instruccions del comitè de campanya, és com si la bèstia s'hagués desfermat. El to que gasta és completament crispat. Però el pitjor, amb molta diferència, és el fet que en uns quants minuts de tall, pràcticament no mira a la cara mai el seu interlocutor. El rictus de menyspreu envers Montilla és absolutament radical. Em torna al pensament, tot d'una, el vídeo d'en Madí. L'esperit del Catalunya som nosaltres. El pensament que hi ha uns usurpadors que ens han embrutat les poltrones durant set anys, però ara tornem els autèntics propietaris de la botiga. El que he vist en aquests escassos minuts rera els focus del debat a sis m'ha posat els cabells de punta. "Vuelve el hombre". Molt em temo que tornen més pinxos que mai.

Comentaris

  1. Jo ho veig com una mena de teatre sociovergent.Una baralla de "pressing catch", es foten d'hòsties però ningú no en pren mal.

    ResponElimina
  2. Granollacs, no es pot definir millor.
    Salut!

    ResponElimina
  3. I, després de tot aquest "gran repte Montilià", després que en Mas fa d'heroi i demana fer-lo al mateix moment, com si fotessin els altres quatre fora del carrer sense copa ni puro, ara, avui, va la Junta Electoral i finalment dirà que no. Que la política local catalana és massa de club i tot cal preveure-ho amb temps. Resultat: Guanya en Montilla perquè no hi ha hagut debat, que és el que volia. No haver d'haver-se-les amb amb un contrincant que li pot colocal 0-8 amb la mateixa facilitat d'un Barça-Almeria.
    Tot plegat escenografia de teatre de barri.

    ResponElimina
  4. Un oxímoron ho resumeix 100%: big brother transforms himself but never changes. Es transforma però no canvia. Això es el que passa amb el gran germà narcotitzant: Ara te cara de Zapatero, ara de Rajoi, ara de Montilla i mes tard de Mas. Però "tanto monta, monta tanto..." Els resultats son els mateixos: sempre sortim perjudicats els de sempre.

    ResponElimina
  5. Comèdia. Estic convençut que fins i tot sabien que incorrien en una il·legalitat i que no el podrien acabar fent. De cara a la galeria fan veure que ho volien i al final tan contents per no haver-se d'enfrontar. Hagués estat especialment patètic.

    ResponElimina
  6. Hi pot haver un segon capítol: Demà, en Montilla es pot oferir a fer el famós debat a Tele5 o Antena3, reptant en Mas a fer-lo allà. Pot ser una jugada en que en Mas pot quedar molt forçat.
    Queden poques hores per decidir què passa! Aquests són els qui han de decidir el futur de Catalunya!! Vulgars jugadors de poquer d'espaguetti western.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…