Soler rima amb botifler



Fa uns dies, el Congrés espanyol va rebutjar amb la piconadora dels partits espanyols i els seus diputats catalans autistes, una proposta del PNB per a dotar de major reconeixement les anomenades seleccions esportives autonòmiques. Res nou sota el sol, que dirien els clàssics. Només tindrem seleccions quan tinguem un estat propi. L'experiència dels darrers anys així ho avala. Aleshores se'ns obriran de bat les portes de totes les federacions internacionals. No haurem d'exiliar-nos a Amèrica, com el 1939, per jugar a hoquei patins. Ni haurem de limitar el nostre interès per les seleccions catalanes al seguiment de combinats d'esports que no coneix ningú, tot i que siguin altament respectables (i sobretot, l'esforç dels seus dirigents, del tot encomiable).

Parlant de dirigents i a l'escalf de la notícia, avui no puc estar-me de parlar d'un personatge decisiu per segar-nos l'herba sota els peus. Més enllà d'en Jaime Lissavetzky (quin goig veure la seva cara de pomes agres, derrotat en les primàries madrilenyes del PSOE, darrera la Trini!), en destaca particularment l'ínclit Director General d'Esports del Consejo Superior de Deportes, Albert Soler i Sicilia, el més abrandat activista contra la possibilitat que el seu país gaudeixi de seleccions pròpies. Situat al mig de totes les conspiracions. Els seus mètodes fan honor al seu segon cognom. Un d'aquells alts càrrecs del PSC consagrats a lluitar contra Catalunya. Llicenciat en INEF, Soler és funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, institució en la qual ha anat ocupant diversos càrrecs relacionats amb la gestió esportiva. Entre 1999 i 2008 fou director d'esports de la ciutat, director-gerent de l'Institut Barcelona Esports i director del Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona. Avui actua de punta de llança contra tots els moviments en l'àmbit internacional a favor del reconeixement de les nostres seleccions. És un personatge fosc, lamentable, que els catalans convé que coneguin.

Comentaris

  1. ... Que els catalans convé que coneguin i recordin quan arribi el dia de la independència. Aquesta gentussa de cap manera pot aconseguir la ciutadania catalana. Han de ser declarats persones non grates i romandre al seu estimat país: Espanya.

    ResponElimina
  2. Mercès per la informació. Cal saber qui hi ha darrera de les hispano-conspiracions. Comparteixo el goig de veure en Lissavetzky humiliat.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Arnau Estanyol ha dit...
    ... Que els catalans convé que coneguin i recordin quan arribi el dia de la independència. Aquesta gentussa de cap manera pot aconseguir la ciutadania catalana. Han de ser declarats persones non grates i romandre al seu estimat país: Espanya.

    ..........I que si arriba la independència de ben segur l'anomenaran director de l'esport català com tots els altres que ara "despotriquen" contra Catalunya hi tindran un bon càrrec a la Catalunya/Estat.
    Creieu una altra cosa?.

    ResponElimina
  5. Hem de creure en altre cosa. Tot depèn de nosaltres. Si partint de cero ens conformem amb la púrria neofranquista perquè governi el nou estat català poc futur tindrem.

    ResponElimina
  6. No entenc com personatges així després poden anar a dormir tranquils. Ben untats, a canvi d'un sou, ataquen el seu propi país. Fan fàstig!

    ResponElimina
  7. conec personalment a aquest invidu, i puc dir-vos que és un personatge indigne i gens de fiar; diu una cosa i actua al'inrevés.A més a més, és un covard que no dona mai la cara, actúa per l'esquena i a traició, i si li portes la contrària has begut oli. Es tracta d'un conspirador infame, una espècia de Montilla en versió esquifida i catalana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas