Ves al contingut principal

Vot de discurs i vot de situació

Entendre les complexes motivacions del vot i dels canvis que es produeixen en el cos electoral d’una contesa a una altra és certament difícil. Des de la meva  ignorància politològica, però, tinc un parell d’intuïcions al respecte. La primera i més obvia és que les eleccions les acostumen a perdre els governs i no a guanyar les forces de l’oposició oferint un programa il·lusionador. Els Obames (i que ràpid ha perdut gas) no sovintegen. Penso que és així en un noranta per cent dels casos. En el que ens ocupa, és evident que les perdrà la fórmula del Tripartit. Després de dos assajos, ha quedat clar davant de tothom que no funciona. I la gent decidirà massivament que cal canviar-la per una altra, l’única que veu (amb les ulleres de la brigada de narcòtics) com a alternativa viable. Moltíssima gent, per tant, farà un vot de situació. Aquests ho han fet malament, que vinguin uns altres.

Potser per això en termes polítics (que no morals), no té massa sentit analitzar en profunditat la coherència del discurs dels previsibles guanyadors electorals. Escarrassar-nos com fem des d'aquest bloc. Perquè no guanyaran per la viabilitat de les seves promeses, sinó perquè la majoria anhela un canvi de situació en el govern. Un canvi de gestors. Només així s’explica que l’Artur Mas pugui parlar de coses tan boiroses com l’exercici del dret de decidir en aspectes que gaudeixen del consens general del país. Com ara el concert econòmic o la gestió de les grans infraestructures. Tothom sap que aquest discurs és buit per absolutament impossible de dur a la pràctica. Però la gent votarà majoritàriament Convergència i Unió, simplement, perquè toca un canvi de situació. L'expresident Maragall ho va dir ras i curt en aquell article de precampanya: perquè toca. Prohibit Montilla, gir a la dreta.

Comentaris

  1. Companys, segur que, com jo, esteu seguint les notícies econòmiques amb preocupació. Espanya s'enfonsa, i es un país massa gran com per a ser intervingut, en Rosell parla de fer eres a l'administració pública i fusionar municipis; i l'Estat Espanyol de suprimir les autonomies per controlar les despeses. La porta es oberta a la reforma de la llei electoral, segur que hi estaran d'acord PP iPSOE en barrar el pas a les llibertats catalanes, una vegada mes. Aquesta reforma que impediria,de facto una declaració unilateral d'independència al parlament de Catalunya, senzillament perquè no existirà el parlament, se'l puliran. Es per això, que a dos dies de les eleccions, podrien ser les últimes, crec que hauriem de fer, per responsabilitat, el que ja varem dir: votar l'opció que tingui més posibilitats. Ahir vaig assistir a la cloenda de campanya de TGN de SI, a Reus, més de 900 persones, que en sortir al carrer seguien cridant independència. El meu cor i el meu cap em diuen SI. I vosaltres...què en penseu?

    ResponElimina
  2. http://www.cronica.cat/noticia/Quants_vots_necessiten_Solidaritat_i_Reagrupament_per_entrar_al_Parlament

    ResponElimina
  3. CONFIRMAT PER ZAPATERO!: CiU no podrà fer el Concert Econòmic per Catalunya perquè és impossible. Ho acaba de dir a la RAC-1 ara mateix en una entrevista-miting a en Jordi Basté.
    El Rei Artús vol enredar els tèbis que no volen anar més enllà per temor a la rauxa catalana. La foto que ens ha rescatat l'amic Granollachs ens ho recorda clarament.
    És qüestió de divulgar-ho als altres blocs: Separació o submissió!

    Nota: Sempre sento dir per tot arreu que "Mai Catalunya ha tingut tanta llibertat, possibilitats, etc." Fins i tot, a casa nostra també es diu així. Falta posar-hi una cloenda a la frase: "... des que varem perdre la nostra independència nacional"!

    ResponElimina
  4. Núria:
    Discrepo de la teva anàlisi.Quan dius 'el meu cor i el meu cap...'entenc que fas un exercici de situar el cap a les ordres de cor.
    I perquè el teu cor el diu que cal votar SI? Analitza-ho.
    Pot SI declarar la independència amb dos o tres diputats? No.
    Pot SI condicionar el nou govern amb dos o tres diputats? No.
    Poden afeblir l'independentisme els vots dispersos i perduts de SI i de Reagrupament? Segur que sí.
    Que cal fer doncs, votar l'única força independentista capaç d'intentar condicionar el previsible govern de CiU i portar-lo a cremar etapes. El concert pel 2013 com diu Mas? No.
    El concert (o la paròdia del concert) per al 1 de gener del 2011. Sí, com va dir clarament Zapatero, no hi haurà concert, aleshores, l'endemà se li hauran acabat els arguments a Mas i, víctima del seu tacticisme i la seva ambigüitat, no tindrà altra opció que seguir a ERC i convocar un referèndum immediatament.

    ResponElimina
  5. Si com algú deixa entreveure les escanyes aboleixen les autonomies el desgavell escanyol serà irreversible, serà l'última volta de rosca. Deixaran sense arguments els federalistes i els autonomistes i que sumats als independentistes si que donaran el cop de porta definitiu al seu imperi-estat, i la independència vindrà per si sola...

    ResponElimina
  6. Per desgràcia, dubto que amb CiU hi hagi cap canvi de situació real. Canviaran les formes i la façana i res més. Tota la resta continuarà igual. Especialment emocionants seran les eleccions d'aquí 4 anys. No només per la data, pk tant el tripartit com CiU s'hauran demostrat com a dues fórmules fracassades. Serà l'hora del creixement dels nous partits.

    ResponElimina
  7. Resposta a Nuria.
    ERC va agafar els vots de la meva família i els va donar, regalar, al PSOE a traves del escolanet Montilla, no ho tornara a fer mai mes... votaré SI i si pogués també a RCAT, i si el meu vot no es un "vot útil" se menfot perquè sense saber els resultats no ho puc saber per endavant si ho serà, però no puc votar ERC per por a que SI no tingui prou vots, ans al contrari tinc que reforçar-lo i recomanar a tothom que faci el mateix.

    Resposta a Anònim.
    Si abolint les autonomies es produeix un desgavell tan gros com perquè la independència vingui sola... endavant i benvinguda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…