Ves al contingut principal

Vot de discurs i vot de situació

Entendre les complexes motivacions del vot i dels canvis que es produeixen en el cos electoral d’una contesa a una altra és certament difícil. Des de la meva  ignorància politològica, però, tinc un parell d’intuïcions al respecte. La primera i més obvia és que les eleccions les acostumen a perdre els governs i no a guanyar les forces de l’oposició oferint un programa il·lusionador. Els Obames (i que ràpid ha perdut gas) no sovintegen. Penso que és així en un noranta per cent dels casos. En el que ens ocupa, és evident que les perdrà la fórmula del Tripartit. Després de dos assajos, ha quedat clar davant de tothom que no funciona. I la gent decidirà massivament que cal canviar-la per una altra, l’única que veu (amb les ulleres de la brigada de narcòtics) com a alternativa viable. Moltíssima gent, per tant, farà un vot de situació. Aquests ho han fet malament, que vinguin uns altres.

Potser per això en termes polítics (que no morals), no té massa sentit analitzar en profunditat la coherència del discurs dels previsibles guanyadors electorals. Escarrassar-nos com fem des d'aquest bloc. Perquè no guanyaran per la viabilitat de les seves promeses, sinó perquè la majoria anhela un canvi de situació en el govern. Un canvi de gestors. Només així s’explica que l’Artur Mas pugui parlar de coses tan boiroses com l’exercici del dret de decidir en aspectes que gaudeixen del consens general del país. Com ara el concert econòmic o la gestió de les grans infraestructures. Tothom sap que aquest discurs és buit per absolutament impossible de dur a la pràctica. Però la gent votarà majoritàriament Convergència i Unió, simplement, perquè toca un canvi de situació. L'expresident Maragall ho va dir ras i curt en aquell article de precampanya: perquè toca. Prohibit Montilla, gir a la dreta.

Comentaris

  1. Companys, segur que, com jo, esteu seguint les notícies econòmiques amb preocupació. Espanya s'enfonsa, i es un país massa gran com per a ser intervingut, en Rosell parla de fer eres a l'administració pública i fusionar municipis; i l'Estat Espanyol de suprimir les autonomies per controlar les despeses. La porta es oberta a la reforma de la llei electoral, segur que hi estaran d'acord PP iPSOE en barrar el pas a les llibertats catalanes, una vegada mes. Aquesta reforma que impediria,de facto una declaració unilateral d'independència al parlament de Catalunya, senzillament perquè no existirà el parlament, se'l puliran. Es per això, que a dos dies de les eleccions, podrien ser les últimes, crec que hauriem de fer, per responsabilitat, el que ja varem dir: votar l'opció que tingui més posibilitats. Ahir vaig assistir a la cloenda de campanya de TGN de SI, a Reus, més de 900 persones, que en sortir al carrer seguien cridant independència. El meu cor i el meu cap em diuen SI. I vosaltres...què en penseu?

    ResponElimina
  2. http://www.cronica.cat/noticia/Quants_vots_necessiten_Solidaritat_i_Reagrupament_per_entrar_al_Parlament

    ResponElimina
  3. CONFIRMAT PER ZAPATERO!: CiU no podrà fer el Concert Econòmic per Catalunya perquè és impossible. Ho acaba de dir a la RAC-1 ara mateix en una entrevista-miting a en Jordi Basté.
    El Rei Artús vol enredar els tèbis que no volen anar més enllà per temor a la rauxa catalana. La foto que ens ha rescatat l'amic Granollachs ens ho recorda clarament.
    És qüestió de divulgar-ho als altres blocs: Separació o submissió!

    Nota: Sempre sento dir per tot arreu que "Mai Catalunya ha tingut tanta llibertat, possibilitats, etc." Fins i tot, a casa nostra també es diu així. Falta posar-hi una cloenda a la frase: "... des que varem perdre la nostra independència nacional"!

    ResponElimina
  4. Núria:
    Discrepo de la teva anàlisi.Quan dius 'el meu cor i el meu cap...'entenc que fas un exercici de situar el cap a les ordres de cor.
    I perquè el teu cor el diu que cal votar SI? Analitza-ho.
    Pot SI declarar la independència amb dos o tres diputats? No.
    Pot SI condicionar el nou govern amb dos o tres diputats? No.
    Poden afeblir l'independentisme els vots dispersos i perduts de SI i de Reagrupament? Segur que sí.
    Que cal fer doncs, votar l'única força independentista capaç d'intentar condicionar el previsible govern de CiU i portar-lo a cremar etapes. El concert pel 2013 com diu Mas? No.
    El concert (o la paròdia del concert) per al 1 de gener del 2011. Sí, com va dir clarament Zapatero, no hi haurà concert, aleshores, l'endemà se li hauran acabat els arguments a Mas i, víctima del seu tacticisme i la seva ambigüitat, no tindrà altra opció que seguir a ERC i convocar un referèndum immediatament.

    ResponElimina
  5. Si com algú deixa entreveure les escanyes aboleixen les autonomies el desgavell escanyol serà irreversible, serà l'última volta de rosca. Deixaran sense arguments els federalistes i els autonomistes i que sumats als independentistes si que donaran el cop de porta definitiu al seu imperi-estat, i la independència vindrà per si sola...

    ResponElimina
  6. Per desgràcia, dubto que amb CiU hi hagi cap canvi de situació real. Canviaran les formes i la façana i res més. Tota la resta continuarà igual. Especialment emocionants seran les eleccions d'aquí 4 anys. No només per la data, pk tant el tripartit com CiU s'hauran demostrat com a dues fórmules fracassades. Serà l'hora del creixement dels nous partits.

    ResponElimina
  7. Resposta a Nuria.
    ERC va agafar els vots de la meva família i els va donar, regalar, al PSOE a traves del escolanet Montilla, no ho tornara a fer mai mes... votaré SI i si pogués també a RCAT, i si el meu vot no es un "vot útil" se menfot perquè sense saber els resultats no ho puc saber per endavant si ho serà, però no puc votar ERC per por a que SI no tingui prou vots, ans al contrari tinc que reforçar-lo i recomanar a tothom que faci el mateix.

    Resposta a Anònim.
    Si abolint les autonomies es produeix un desgavell tan gros com perquè la independència vingui sola... endavant i benvinguda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.