Ves al contingut principal

Barcelonins, a votar!

Canònica de Cardona
El passat 13 de desembre va començar el vot anticipat per a la gran Consulta sobre la Independència a Barcelona, que culminarà el proper 10 d'abril. El mateix diumenge a la tarda, en el seu tradicional intent de desprestigiar qualsevol de les iniciatives que cerquen la llibertat del nostre país (per alguna cosa marxa destacat en els nostres Premis BN), el diari del comte de Godó titulava: "ERC y Solidaritat promueven la independencia en Barcelona". En realitat, tal i com explicava vilaweb a la mateixa hora, Barcelona Decideix "compta amb més de sis mil voluntaris, té el suport d'unes tres-centes entitats, a banda d'adhesions formals de partits com ara ERC, CiU i la CUP". I és que,  tot i l'èxit autonomista del passat 28-N, encara resulta dur per als de l'establishment acceptar que la pregunta sobre el futur que volem per a Catalunya s'ha situat al bell mig del debat social. Què còmode resultava situar-lo en la més pura marginalitat!

Som-hi: des del passat dissabte 18 de desembre ja es pot votar anticipadament a tots els barris de Barcelona. Com en totes les tongades de Consultes, en el debat públic sobre la de Barcelona sentirem també allò de quina pèrdua de temps, això no serveix per a res i d'on surten els diners. Però, que voleu que us digui, també el passat 28-N varem gastar milions d'euros i d'esforços personals en organitzar unes eleccions de ficció, on gairebé totes les propostes estrella eren i són irrealitzables, on tots els partits, inclòs el PP, portaven als seus programes iniciatives que no són possibles després de la sentència castradora del constitucional espanyol. I això ningú ho explicava als votants. Posats a triar, almenys a les Consultes sobre la Independència els ciutadans saben que estan votant una ficció!

Comentaris

  1. Voteu, barcelonins, voteu!! Els que ja hem votat a les nostres viles i pobles us podem dir que paga la pena fer-ho.

    ResponElimina
  2. Estimats patricis:
    Vull felicitar-vos l'any i agrair-vos el treball desinteressat i diari pel nostre país. El 2010 ha estat un any decisiu, hem posat la independència en el centre del debat, entre tots, i ho hem fet nosaltres, la societat civil.
    Desitjo per l'any que be un camí de continuïtat, vull dir, continuar creixent per aquest camí.
    Molt feliç any per a tots!

    ResponElimina
  3. Igualment, us desitjo a tots/es Núria, Ricard, Gran Barrufet (Granollachs), a tots en suma, un Any 2011 molt pròsper en els nostres desitjos més preuats.

    Amb això de l'intent d'anar desprestigiant el nostre intent d'independitzar-nos definitivament d'Espanya, em ve a la memòria allò del gos que lladra quan algú el molesta. Que vagin lladrant, que nosaltres avancem!!!

    ResponElimina
  4. Bon any nou a tots, els de Barcelona voteu si us plau, que no nomes hi vagi un 9%, seria un desprestigi per la capital del nou estat.

    Que la depressió diària que patim cada dia en veure els titulars dels mitjans informatius es suavitzi am una visió mes amplia, fa nomes cinc anys tot el que esta passant era inimaginable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…