Ves al contingut principal

Barcelonins, a votar!

Canònica de Cardona
El passat 13 de desembre va començar el vot anticipat per a la gran Consulta sobre la Independència a Barcelona, que culminarà el proper 10 d'abril. El mateix diumenge a la tarda, en el seu tradicional intent de desprestigiar qualsevol de les iniciatives que cerquen la llibertat del nostre país (per alguna cosa marxa destacat en els nostres Premis BN), el diari del comte de Godó titulava: "ERC y Solidaritat promueven la independencia en Barcelona". En realitat, tal i com explicava vilaweb a la mateixa hora, Barcelona Decideix "compta amb més de sis mil voluntaris, té el suport d'unes tres-centes entitats, a banda d'adhesions formals de partits com ara ERC, CiU i la CUP". I és que,  tot i l'èxit autonomista del passat 28-N, encara resulta dur per als de l'establishment acceptar que la pregunta sobre el futur que volem per a Catalunya s'ha situat al bell mig del debat social. Què còmode resultava situar-lo en la més pura marginalitat!

Som-hi: des del passat dissabte 18 de desembre ja es pot votar anticipadament a tots els barris de Barcelona. Com en totes les tongades de Consultes, en el debat públic sobre la de Barcelona sentirem també allò de quina pèrdua de temps, això no serveix per a res i d'on surten els diners. Però, que voleu que us digui, també el passat 28-N varem gastar milions d'euros i d'esforços personals en organitzar unes eleccions de ficció, on gairebé totes les propostes estrella eren i són irrealitzables, on tots els partits, inclòs el PP, portaven als seus programes iniciatives que no són possibles després de la sentència castradora del constitucional espanyol. I això ningú ho explicava als votants. Posats a triar, almenys a les Consultes sobre la Independència els ciutadans saben que estan votant una ficció!

Comentaris

  1. Voteu, barcelonins, voteu!! Els que ja hem votat a les nostres viles i pobles us podem dir que paga la pena fer-ho.

    ResponElimina
  2. Estimats patricis:
    Vull felicitar-vos l'any i agrair-vos el treball desinteressat i diari pel nostre país. El 2010 ha estat un any decisiu, hem posat la independència en el centre del debat, entre tots, i ho hem fet nosaltres, la societat civil.
    Desitjo per l'any que be un camí de continuïtat, vull dir, continuar creixent per aquest camí.
    Molt feliç any per a tots!

    ResponElimina
  3. Igualment, us desitjo a tots/es Núria, Ricard, Gran Barrufet (Granollachs), a tots en suma, un Any 2011 molt pròsper en els nostres desitjos més preuats.

    Amb això de l'intent d'anar desprestigiant el nostre intent d'independitzar-nos definitivament d'Espanya, em ve a la memòria allò del gos que lladra quan algú el molesta. Que vagin lladrant, que nosaltres avancem!!!

    ResponElimina
  4. Bon any nou a tots, els de Barcelona voteu si us plau, que no nomes hi vagi un 9%, seria un desprestigi per la capital del nou estat.

    Que la depressió diària que patim cada dia en veure els titulars dels mitjans informatius es suavitzi am una visió mes amplia, fa nomes cinc anys tot el que esta passant era inimaginable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.