Com qui només passava per allà

Aquàrium de Barcelona


Vaig trobar força interessant l'entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira, divendres passat, a can Basté. D'aquelles que va modulant diversos estats d'ànim en l'oïdor. De l'assentiment puntual a la perplexitat més absoluta. Estampes de vida salvatge de l'animal polític. Cal destacar-ne la seva insistència a convidar els elements catalanistes del socialisme nostrat a formar un bloc electoral de centre-esquerra, mixtura de federals i independentistes, que pugui competir algun dia amb el bloc de centre-dreta que encarna CiU, mixtura de liberals i democristians, de confederals, independentistes i de no se sap encara què. Naturalment, sense cap rèmora de dependència de cap partit espanyol. Em sembla una bona idea francament irrealitzable a hores d'ara. En general, va reiterar les idees dels darrers temps sobre la necessitat de fer govern autonomista des de l'independentisme que han deixat el seu partit en el desert on és en aquests moments. Dins un sot del qual costarà sortir.

El més impressionant, però, sens dubte, va ser la seva capacitat per desmarcar-se de qualsevol responsabilitat, carregant amb tota la munició a l'abast contra l'actual direcció d'Esquerra. Com si ell no en tingues cap mena de paper en allò que s'ha esdevingut els darrers set anys. Senzillament espectacular. Quina barra. Quines penques. Clar que, en el fons, això és possible només per la manca de visió política que lamentablement ha demostrat el seu successor, Joan Puigcercós. La primavera de 2008, el de Ripoll va decidir prendre el comandament d'una nau a la deriva. Mancat potser dels suports suficients dins una militància dividida, no ho va fer fins a les darreres conseqüències. Canviant l'estratègia embogida. I aquesta ha estat la seva perdició. Perquè, o bé aleshores ordenava la sortida immediata d'ERC del govern tripartit, redreçant l'estratègia carodiana d'empassar-s'ho tot, o bé esperava a prendre el comandament a després de la celebració de les eleccions autonòmiques. Si així hagués estat, el cambrilenc seria qui hauria de justificar ara el desastre i tot el partit estaria demanant a Puigcercós que prengués les regnes. Per aclamació.

Comentaris

  1. En aquest país sembla que l'únic que rutlla és el Barça, i si dura gaire aquest Sandrusco, aviat també farà aigües. No m'agrada gaire la Pilar Rahola, però crec que ha tingut tota la raó del món amb el que ha dit avui a la RAC-1. Qatar, país enlluernador on a sota de l'alfombra només hi veus brutícia. Els pragmàtics diuen que a tot arreu hi ha brutícia i que per tant, tan hi fa.
    Això em recorda el "magnífic" Bono, dels Disputats de Madriz dient allò de "qui no tuvo nunca un falangista en su casa?!" Doncs, afortunadament i que duri, a casa meva mai n'hi ha hagut cap i l'alfombra sempre ha estat també neta.
    Què li passa al nostre país, a nosaltres, que espatllem tot el que va bé? Sandrusco, Carod, Puigcercós, Palau, Laporta-Carretero, etc.
    Per què??

    ResponElimina
  2. La seva presència al govern ha estat molt pobre. D'una persona que va saber transmetre un discurs tan bo, que va tenir la valentia dels fets de Perpinyà se n'esperava molt més.´
    Evidentment, ell és corresponsable de la caiguda electoral però l'aïllament al qual han sotmès Puigercós i companyia els darrers mesos li ha deixat a ou el poder carregar totes les responsabilitats cap a ells. No ha estat gaire intel·ligent el Puigcercós.

    ResponElimina
  3. la cançó de l'esquerra nacional de Carod no és nova: quan ell militava a Nacionalistes d'Esquerra (1980) ja ho deien. L'eslògan era altament mobilitzador: "trenquem la bipolarizació" (!).
    Hi ha un corrent del que participen alguns independentistes que viu amb acomplexament el seu independentisme enfront de l'esquerra autonomista oficial i que malda per acostar-s'hi. El "clan de l'avellana" n'és el més alt exemple. Veient els resultats electorals per a ERC que han tingut els 7 anys d'aliança a mb l'esquerra sucursalista no sé com s'atreveixen a insistir en aquest plantejament.
    David Roig

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas