Ves al contingut principal

Constitucions i progrés

Monistrol de Calders


Avui celebren el dia de la seva constitució. Edificada sobre la nostra derrota. Darrerament, he tingut el plaer de llegir Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895), de Giovanni C. Cattini (Editorial Afers, 2007). Es tracta d'una bona aproximació a la trajectòria personal, intel·lectual i política d'un dels historiadors que va contribuir de la millor manera possible al renaixement de la nostra història nacional, segrestada en ulls estrangers durant gairebé cent-cinquanta anys, fins a la generació d'en Víctor Balaguer. Amb les seves obres Las Cortes catalanas i Los Fueros de Cataluña, Coroleu rescatà el valor de progrés de les institucions del dret públic català de la nostra etapa constitucional, lloant el seu paper en el context de l'època medieval i moderna, a més de llançar la figura de Pau Claris com un dels personatges mítics de la Catalunya republicana.

No em resisteixo a citar en extens un fragment de la biografia del diputat eclesiàstic Claris, publicada per Coroleu el 1880: "Moltas voltas s'és dit que'ls historiadors y poetas del renaixement catalanista estem tant enlluernats per las glorias de la monarquia aragonesa que, embadalits en la estètica contemplació del passat, no sabem sinó cantar las llohansas de uns reys y de unas institucions que estigueren molt lluny de realisar l'ideal de un govern dreturer y una legislació justa. Això no és pas veritat. Los qui havem passat anys regirant pels arxius los testimonis de las antigas gestas, pera demanarlos la llum que tant sovint ens negaren la parcialitat o la pahor dels autors qui antany las escrigueren, tenim massa rahons per a no ignorar los crims y'ls defectes que tacaren la història de aquells sicles y llur organisació social [...]. Aquella societat tant plena de privilegis y desigualtats socials, ab sos vassals de remensa y sa oligarquia feudal, ab sa teocracia absorbent y sa embrollada legislació estava molt lluny de estar perfecta. Mes ab tot y això, nosaltres recordem que las llibertats públicas foren a Catalunya anteriors y superiors a las de tots los reyalmes de la Europa, sens exceptuar la mateixa Inglaterra".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…