Ves al contingut principal

El nom ajuda a fer la cosa

Santa Perpètua de Mogoda


Notícia de fa uns dies, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), defensa que el Cos de Mossos d'Esquadra passi a denominar-se Policia Nacional de Catalunya. No debades, el nom de la nostra policia actual deriva lamentablement del dels escamots borbònics locals encarregats d'imposar, sovint a sang i foc, el nou ordre dels ocupants castellans. És només un exemple més de la nostra desmemòria absoluta. Del lamentable oblit del nostre brillant període constitucional i sobirà. El que lloà Pau Casals a les Nacions Unides el 1971. Aquell que no ha tornat mai més des de la caiguda de Barcelona el 1714. Només des de l'amnèsia es poden mantenir tots, absolutament tots els noms institucionals imposats pels vencedors. Tenim Ajuntaments de regidors. I no Consells municipals de consellers, cònsols, jurats, paers o procuradors.

És veritat que aquests noms mantenen la continuïtat històrica que el règim municipal borbònic i liberal ha aconseguit imposar fins els nostres dies. Però és que quan creem noves institucions sota el principi de l'autonomia política no sentim cap mena de necessitat de recuperar els nostres noms propis. Tenim un Parlament i no una Cort. I diputats per comptes de síndics. I en el govern de la Gestoria, consellers i no diputats. L'únic que hem fet per recuperar una denominació històrica (de la pitjor manera possible) ha estat tornar a parlar de vegueries. La cinquena o sisena administració superposada i, per tant, necessàriament impopular. Perquè, per cert, el carrer de la Diputació, a l'Eixample de Barcelona, no està dedicat a l'actual Diputació provincial, sinó a la Diputació del General de Catalunya, nom de l'antiga Generalitat. Tot plegat, un veritable embolic de desmemòria.

Comentaris

  1. Això dels mossos és del tot cert però el més greu és que molts d'ells no saben aquesta veritat històrica. Per cert, bon nadal.

    ResponElimina
  2. És molt bo aquest recull de noms i organismes que has citat. S'hi veu clarament aquest símptoma d'ignorància de tants polítics que no saben o no s'atreveixen a posar els noms correctes per a cada cosa. Aquesta podria ser una de les feines que podríen fer els SI al nou Parlament. Tornar a tenir les coses a lloc. Això dels Mossos d'Esquadra sempre m'ha fet esgarrifanses a les orelles, entenguis pel despistat, només el nom.
    Per cert, el Parlament actual, no té també alguna història fosca? Parla'ns algun dia, please...
    I, tal com ens desitja en Ricard, bones festes a tots/es...

    ResponElimina
  3. Benvolguts amics, bons patricis i habituals comentaristes d'aquest bloc: Bon Nadal a tots!

    ResponElimina
  4. Moisès (política colonial)25 de desembre de 2010 a les 10:41

    Com diu Salvador Cardús, so mun país desendreçat.

    M.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…