Ves al contingut principal

El nom ajuda a fer la cosa

Santa Perpètua de Mogoda


Notícia de fa uns dies, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), defensa que el Cos de Mossos d'Esquadra passi a denominar-se Policia Nacional de Catalunya. No debades, el nom de la nostra policia actual deriva lamentablement del dels escamots borbònics locals encarregats d'imposar, sovint a sang i foc, el nou ordre dels ocupants castellans. És només un exemple més de la nostra desmemòria absoluta. Del lamentable oblit del nostre brillant període constitucional i sobirà. El que lloà Pau Casals a les Nacions Unides el 1971. Aquell que no ha tornat mai més des de la caiguda de Barcelona el 1714. Només des de l'amnèsia es poden mantenir tots, absolutament tots els noms institucionals imposats pels vencedors. Tenim Ajuntaments de regidors. I no Consells municipals de consellers, cònsols, jurats, paers o procuradors.

És veritat que aquests noms mantenen la continuïtat històrica que el règim municipal borbònic i liberal ha aconseguit imposar fins els nostres dies. Però és que quan creem noves institucions sota el principi de l'autonomia política no sentim cap mena de necessitat de recuperar els nostres noms propis. Tenim un Parlament i no una Cort. I diputats per comptes de síndics. I en el govern de la Gestoria, consellers i no diputats. L'únic que hem fet per recuperar una denominació històrica (de la pitjor manera possible) ha estat tornar a parlar de vegueries. La cinquena o sisena administració superposada i, per tant, necessàriament impopular. Perquè, per cert, el carrer de la Diputació, a l'Eixample de Barcelona, no està dedicat a l'actual Diputació provincial, sinó a la Diputació del General de Catalunya, nom de l'antiga Generalitat. Tot plegat, un veritable embolic de desmemòria.

Comentaris

  1. Això dels mossos és del tot cert però el més greu és que molts d'ells no saben aquesta veritat històrica. Per cert, bon nadal.

    ResponElimina
  2. És molt bo aquest recull de noms i organismes que has citat. S'hi veu clarament aquest símptoma d'ignorància de tants polítics que no saben o no s'atreveixen a posar els noms correctes per a cada cosa. Aquesta podria ser una de les feines que podríen fer els SI al nou Parlament. Tornar a tenir les coses a lloc. Això dels Mossos d'Esquadra sempre m'ha fet esgarrifanses a les orelles, entenguis pel despistat, només el nom.
    Per cert, el Parlament actual, no té també alguna història fosca? Parla'ns algun dia, please...
    I, tal com ens desitja en Ricard, bones festes a tots/es...

    ResponElimina
  3. Benvolguts amics, bons patricis i habituals comentaristes d'aquest bloc: Bon Nadal a tots!

    ResponElimina
  4. Moisès (política colonial)25 de desembre de 2010 a les 10:41

    Com diu Salvador Cardús, so mun país desendreçat.

    M.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…