Ves al contingut principal

El nom ajuda a fer la cosa

Santa Perpètua de Mogoda


Notícia de fa uns dies, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), defensa que el Cos de Mossos d'Esquadra passi a denominar-se Policia Nacional de Catalunya. No debades, el nom de la nostra policia actual deriva lamentablement del dels escamots borbònics locals encarregats d'imposar, sovint a sang i foc, el nou ordre dels ocupants castellans. És només un exemple més de la nostra desmemòria absoluta. Del lamentable oblit del nostre brillant període constitucional i sobirà. El que lloà Pau Casals a les Nacions Unides el 1971. Aquell que no ha tornat mai més des de la caiguda de Barcelona el 1714. Només des de l'amnèsia es poden mantenir tots, absolutament tots els noms institucionals imposats pels vencedors. Tenim Ajuntaments de regidors. I no Consells municipals de consellers, cònsols, jurats, paers o procuradors.

És veritat que aquests noms mantenen la continuïtat històrica que el règim municipal borbònic i liberal ha aconseguit imposar fins els nostres dies. Però és que quan creem noves institucions sota el principi de l'autonomia política no sentim cap mena de necessitat de recuperar els nostres noms propis. Tenim un Parlament i no una Cort. I diputats per comptes de síndics. I en el govern de la Gestoria, consellers i no diputats. L'únic que hem fet per recuperar una denominació històrica (de la pitjor manera possible) ha estat tornar a parlar de vegueries. La cinquena o sisena administració superposada i, per tant, necessàriament impopular. Perquè, per cert, el carrer de la Diputació, a l'Eixample de Barcelona, no està dedicat a l'actual Diputació provincial, sinó a la Diputació del General de Catalunya, nom de l'antiga Generalitat. Tot plegat, un veritable embolic de desmemòria.

Comentaris

  1. Això dels mossos és del tot cert però el més greu és que molts d'ells no saben aquesta veritat històrica. Per cert, bon nadal.

    ResponElimina
  2. És molt bo aquest recull de noms i organismes que has citat. S'hi veu clarament aquest símptoma d'ignorància de tants polítics que no saben o no s'atreveixen a posar els noms correctes per a cada cosa. Aquesta podria ser una de les feines que podríen fer els SI al nou Parlament. Tornar a tenir les coses a lloc. Això dels Mossos d'Esquadra sempre m'ha fet esgarrifanses a les orelles, entenguis pel despistat, només el nom.
    Per cert, el Parlament actual, no té també alguna història fosca? Parla'ns algun dia, please...
    I, tal com ens desitja en Ricard, bones festes a tots/es...

    ResponElimina
  3. Benvolguts amics, bons patricis i habituals comentaristes d'aquest bloc: Bon Nadal a tots!

    ResponElimina
  4. Moisès (política colonial)25 de desembre de 2010 a les 10:41

    Com diu Salvador Cardús, so mun país desendreçat.

    M.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…