Ves al contingut principal

En Tresserras s'acomiada

Siurana


M'ho han fet arribar i crec que val la pena. Escriure bé hauria de ser una base mínima per ocupar segons quins càrrecs. Transcric aquí algunes ratlles de la carta de comiat als treballadors del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació tramesa aquesta setmana pel Conseller Tresserras. Un dels millors, entre els tres millors, sense dubte, dels darrers trenta anys. A reveure. Si hem de repetir les experiències dels darrers governs Pujol, el trobarem a faltar:

"El temps i el criteri de cadascú s’ocuparà d’avaluar degudament la tasca col·lectiva desenvolupada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació durant aquests poc més de quatre anys. Han estat per a l’equip sortint i per a mi mateix uns anys apassionants i intensos. Amb alegries i desenganys, èxits i revessos. Anys de complicitats i també d’alguns desacords. D’amistat i sintonia dels uns amb els altres, o, de vegades, de fer-nos costat davant la desgràcia o el sentiment de pèrdua. En alguns actes que hem compartit, hem après que el Departament té una història llarga i densa, que ha generat una ferma cohesió de grup i una especial forma de compromís, independentment de consideracions partidàries, al servei del país i la seva dinàmica cultural. Voldríem haver estat dignes de participar positivament d’aquests vincles.

Vull agrair-vos la feina que, cadascú des de les seves responsabilitats, heu dut a terme amb exigència i responsabilitat. Hem procurat fer una bona feina plegats. Diria que hem fet una bona feina, malgrat les dificultats i les limitacions. L’engranatge del Departament és complex i em cal necessàriament donar les gràcies a tothom per l’esforç desplegat. Un esforç que, ho reitero, pren plenament sentit en la voluntat de servei públic al país i a la nostra cultura.

[...] En qualsevol cas, mentre participem plegats en la construcció d’una Catalunya més culta, més justa i més lliure, us desitjo sort i salut. I que vosaltres i les vostres famílies tingueu un bon Nadal i un 2011 estimulant i engrescador.
Joan Manuel Tresserras
Desembre de 2010".

Comentaris

  1. Els de la meva Conselleria encara no hem rebut cap carta... Hi ha algú/na que no ha patit la desfeta.

    ResponElimina
  2. Des del primer dia en que vaig escoltar en Tresserras, ja vaig copsar l'alt nivell polític en saber portar les coses com cal; amb una capacitat de crear projectes inusitat al Dep. de Cultura que no s'havia mai des de l'època d'en Max Canner. L'he conegut dins del Dep. i fora, i el seu comportament sempre és d'una exquisitesa envejable.
    Recordo en particular una sessió on va comentar els trets bàsics d'on sortiria projectes pel món del cinema. Un dels cineates assistents, reconegut públicament, es va encallar amb un intent de discusió permanent que feia pena. En Tresserras sempre el va sortejar amb una capacitat d'arguments expresats amb tanta modèstia i raó que deixava desarmat l'oponent. Des d'aquí li desitjo un molt bon futur!

    A Catalunya viurem anys d'endormiscament. M'ho temo molt. Sobretot, havent de veure aquell lloro sempre darrere del Rei Artús. La primera concessió a qui estima tant Catalunya...

    ResponElimina
  3. Ha estat un bon conseller. Possiblement el millor del darrer govern. Només ha relliscat, massa, anunciant eterns acords amb el País Valencià que mai han arribat.

    ResponElimina
  4. A comparar amb aquesta altre:
    "Aprofito la finestreta de la intranet per acomiadar-me. Els propers dies deixaré el càrrec de secretari general i m’incorporaré, com a diputat, al Parlament de Catalunya.
    Ha estat un honor i un plaer treballar amb tots vostès. Han mostrat, des del principi, una capacitat de treball, d’innovació i de millora que ens ha permès tirar endavant molts projectes, alguns de pioners en l’Administració de la Generalitat. I ho hem fet junts, comptant sempre amb la seva predisposició, com a servidors públics, a millorar la qualitat del servei que donem a la ciutadania.
    La seva crítica, quan les coses no s’han fet prou bé, m’ha esperonat a buscar millors respostes i, conjuntament amb tot el meu equip, he intentat trobar solucions a les seves demandes. No sempre ho he aconseguit, i em sap greu.
    Els demano que defensin la seva feina. Un país modern i eficient necessita servidors públics com vostès. Siguin bel•ligerants contra aquells que menystenen el seu treball. Sense vostès el país seria econòmicament més ineficient i socialment més injust.
    Bona sort, que tinguin un feliç 2011 i, de veritat, ha estat un honor i un plaer treballar amb tots vostès.
    Cordialment,

    Joan Boada i Masoliver
    Secretari general"

    ... Sense comentaris.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.