Estafes quadriennals

Aquàrium de Barcelona


Fa gairebé exactament quatre anys una part substancial del país, clarament majoritària, es trobava escandalitzada pel fet que la repetició del tripartit havia estat el plat polític de cuina més ràpida de la història. En un tres i no res, voila! La presumpta equidistància d'alguns s'havia volatilitzat en segons. Manifestació d'empipats davant la seu d'Esquerra a Barcelona. Els opinadors de l'àmbit convergent van denunciar a bombo i plateret el fet, d'altra banda difícil de dissimular, que s'havia orquestrat un veritable engany a l'electorat. Que els protagonistes del pacte sabien què farien i que havien promès en campanya exactament el contrari. Molt em temo, no sabeu com m'agradaria equivocar-me, que ens trobem exactament en el mateix punt, però amb protagonistes canviats.

Fet amb més habilitat, això sí. El programa electoral de CiU a les eleccions nacionals de 2010 deia literalment "Ens proposem que Catalunya disposi d’un model de finançament propi –com ho és el concert econòmic– amb l’objectiu de poder gestionar i decidir sobre la totalitat dels recursos tributaris de Catalunya". Observi's la indefinició que comporta un "ens proposem" inicial. Després, un prodigi semàntic per no dir allò que volen que sembli que volen dir, però que en realitat ningú no els podrà retreure que van dir, perquè exactament mai no van dir. Les primeres declaracions de l'ínclit Josep Antoni Duran i Lleida, el confirmat negociador a Madrid, sobre l'ara anomenat pacte fiscal ("no portarem Catalunya a una nova derrota") no fan sinó fomentar la sospita que probablement mai es plantejarà ni tant sols en el capítol d'objectius. Tot i que en Mas hagi insistit en del debat d'investidura. Més que res perquè és un objectiu impossible. I molt em temo que ells ho saben perfectament. Lleig, no?

Comentaris

  1. M'agradaria que comentèssiu el discurs d'en Laporta i les declaracions d'en Lopez Tena en relació al grup mixt, en fi, tot el que esta passant.
    Tenim 4 independentistes al parlament, explicant la veritat. Això te alguna importància.
    Ara, anira arribant el discurs independentista a l'opinió pública general, aquells que només veuen la tele, sense aprofondir en res (el seu vot te el mateix valor que el meu).
    Continuem treballant i deixem que es vagi escampant el missatge, sempre buscant aglutinar l'independentisme, posant en marxa les accions: recollida de signatures , el treball a l'exterior, les consultes, els actes, preparant les municipals, enfortin la xarxa territorial...
    Seran 4 anys de sembrar, dependrà de l'evolució de la crisi, de com s'articulin les respostes de Si, a les mentides de CiU, i si sóm capaços de fer-les arribar a la gent. Hem de guanyar la confiança de la majoria, netejar les calúmnies vessades en contra d'en Laporta, desactivar-ne de noves, que n'hi haurà. Ho hem de fer en positiu, amb energia, creativitat i rauxa intel.ligent. Veurem si, entre tots, finalment, aconseguim que Catalunya desperti. Us hi apunteu?

    ResponElimina
  2. Som catalans, i no solament portem el "burro" a la "popa" del cotxe.

    ResponElimina
  3. Vaig seguir íntegrament tot el debat, que ja és valor. M'interessava. Cal reconeixer que en Mas és un bon alumne del mestre Pujol. Molt bones paraules i expressions, però gairebé res de compromès. Dic gairebé perquè es va encarar molt clarament contra la Camacha amb el tema del català. Em va semblar -caldria repassar la intervenció- que deia que se l'en fotia la sentència del TC. Tampoc un presidenciable pot comprometre's gaire, so pena de passar-li comptes d'incompliment l'endemà mateix...
    En Puigcercós, molt contingut, a pesar de tot, va dir el que calia: No hi ha cap possible negociació a Madrid. El vaig trobar adequat, correcte. Tant de bo no s'hagués descarrilat abans!!
    En Laporta, el van trair els nervis del primer dia d'escola. Era molt evident. Deixant de banda el descuit de no saludar en Montilla (nervis), no es pot arrancar el discurs dient la conclusió i seguir com si res. Que el discurs era monotemàtic (va dir el mateix que en Puigcercós, encara que pitjor), no té res d'estrany. Ja n'aprendrà. En canvi, En Mas, que se'l va bandejar una mica, encara va ser prou considerat. Trobo que en Mas va ser més dur amb la Camacha (sobretot al passadís, on la va ignorar mentre ella intentava cridar-li l'atenció). Respecte d'en Rivera, en Mas no li va tenir les mínimes consideracions que li va dispensar al PP. I, va ser bastant agre el debat-discusió Herrera-Mas, almenys pel meu gust.
    La meva opinió, que no val res, és que en Mas estarà empès per ERC-SI-IV i anirà de bracet amb en Joaquim Nadal.

    ResponElimina
  4. Ximples no ho són, per tant jo dono per suposat que ells ho saben perfectament que això és impossible.
    Ara, el que ja no tinc tant clar és si ben amagat tenen un pla B o no... potser el concert només és un pretext per altres coses. M'estranyaria, però si no és així no sé pas quina estratègia tenen.

    ResponElimina
  5. M'agradarà veure com reaccionen davant la sentència del Supermo. Per començar, han tcat els ulls i han provat de treure ferro a l'assumpte. Tard o d'hora caldrà que s'efrontin amb els poders de Madrid si no volen que el país s'arruïni definitivament davant la nova onada centralitzadora. Però molt em temo que no són prou valents i que tenen massa hipoteques per a plantar cara a ningú.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas