Ves al contingut principal

Estafes quadriennals

Aquàrium de Barcelona


Fa gairebé exactament quatre anys una part substancial del país, clarament majoritària, es trobava escandalitzada pel fet que la repetició del tripartit havia estat el plat polític de cuina més ràpida de la història. En un tres i no res, voila! La presumpta equidistància d'alguns s'havia volatilitzat en segons. Manifestació d'empipats davant la seu d'Esquerra a Barcelona. Els opinadors de l'àmbit convergent van denunciar a bombo i plateret el fet, d'altra banda difícil de dissimular, que s'havia orquestrat un veritable engany a l'electorat. Que els protagonistes del pacte sabien què farien i que havien promès en campanya exactament el contrari. Molt em temo, no sabeu com m'agradaria equivocar-me, que ens trobem exactament en el mateix punt, però amb protagonistes canviats.

Fet amb més habilitat, això sí. El programa electoral de CiU a les eleccions nacionals de 2010 deia literalment "Ens proposem que Catalunya disposi d’un model de finançament propi –com ho és el concert econòmic– amb l’objectiu de poder gestionar i decidir sobre la totalitat dels recursos tributaris de Catalunya". Observi's la indefinició que comporta un "ens proposem" inicial. Després, un prodigi semàntic per no dir allò que volen que sembli que volen dir, però que en realitat ningú no els podrà retreure que van dir, perquè exactament mai no van dir. Les primeres declaracions de l'ínclit Josep Antoni Duran i Lleida, el confirmat negociador a Madrid, sobre l'ara anomenat pacte fiscal ("no portarem Catalunya a una nova derrota") no fan sinó fomentar la sospita que probablement mai es plantejarà ni tant sols en el capítol d'objectius. Tot i que en Mas hagi insistit en del debat d'investidura. Més que res perquè és un objectiu impossible. I molt em temo que ells ho saben perfectament. Lleig, no?

Comentaris

  1. M'agradaria que comentèssiu el discurs d'en Laporta i les declaracions d'en Lopez Tena en relació al grup mixt, en fi, tot el que esta passant.
    Tenim 4 independentistes al parlament, explicant la veritat. Això te alguna importància.
    Ara, anira arribant el discurs independentista a l'opinió pública general, aquells que només veuen la tele, sense aprofondir en res (el seu vot te el mateix valor que el meu).
    Continuem treballant i deixem que es vagi escampant el missatge, sempre buscant aglutinar l'independentisme, posant en marxa les accions: recollida de signatures , el treball a l'exterior, les consultes, els actes, preparant les municipals, enfortin la xarxa territorial...
    Seran 4 anys de sembrar, dependrà de l'evolució de la crisi, de com s'articulin les respostes de Si, a les mentides de CiU, i si sóm capaços de fer-les arribar a la gent. Hem de guanyar la confiança de la majoria, netejar les calúmnies vessades en contra d'en Laporta, desactivar-ne de noves, que n'hi haurà. Ho hem de fer en positiu, amb energia, creativitat i rauxa intel.ligent. Veurem si, entre tots, finalment, aconseguim que Catalunya desperti. Us hi apunteu?

    ResponElimina
  2. Som catalans, i no solament portem el "burro" a la "popa" del cotxe.

    ResponElimina
  3. Vaig seguir íntegrament tot el debat, que ja és valor. M'interessava. Cal reconeixer que en Mas és un bon alumne del mestre Pujol. Molt bones paraules i expressions, però gairebé res de compromès. Dic gairebé perquè es va encarar molt clarament contra la Camacha amb el tema del català. Em va semblar -caldria repassar la intervenció- que deia que se l'en fotia la sentència del TC. Tampoc un presidenciable pot comprometre's gaire, so pena de passar-li comptes d'incompliment l'endemà mateix...
    En Puigcercós, molt contingut, a pesar de tot, va dir el que calia: No hi ha cap possible negociació a Madrid. El vaig trobar adequat, correcte. Tant de bo no s'hagués descarrilat abans!!
    En Laporta, el van trair els nervis del primer dia d'escola. Era molt evident. Deixant de banda el descuit de no saludar en Montilla (nervis), no es pot arrancar el discurs dient la conclusió i seguir com si res. Que el discurs era monotemàtic (va dir el mateix que en Puigcercós, encara que pitjor), no té res d'estrany. Ja n'aprendrà. En canvi, En Mas, que se'l va bandejar una mica, encara va ser prou considerat. Trobo que en Mas va ser més dur amb la Camacha (sobretot al passadís, on la va ignorar mentre ella intentava cridar-li l'atenció). Respecte d'en Rivera, en Mas no li va tenir les mínimes consideracions que li va dispensar al PP. I, va ser bastant agre el debat-discusió Herrera-Mas, almenys pel meu gust.
    La meva opinió, que no val res, és que en Mas estarà empès per ERC-SI-IV i anirà de bracet amb en Joaquim Nadal.

    ResponElimina
  4. Ximples no ho són, per tant jo dono per suposat que ells ho saben perfectament que això és impossible.
    Ara, el que ja no tinc tant clar és si ben amagat tenen un pla B o no... potser el concert només és un pretext per altres coses. M'estranyaria, però si no és així no sé pas quina estratègia tenen.

    ResponElimina
  5. M'agradarà veure com reaccionen davant la sentència del Supermo. Per començar, han tcat els ulls i han provat de treure ferro a l'assumpte. Tard o d'hora caldrà que s'efrontin amb els poders de Madrid si no volen que el país s'arruïni definitivament davant la nova onada centralitzadora. Però molt em temo que no són prou valents i que tenen massa hipoteques per a plantar cara a ningú.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…