Ves al contingut principal

Fer-se l'orni o no acatar



La sentència de l'Estatut va constituir la mort definitiva de l'autonomisme. Els mitjans de la brigada de narcòtics van jugar durant les setmanes posteriors a minimitzar-ne els efectes, negant que tingués cap efecte sobre la immersió lingüística (ahir a la tarda, quina barra, els grans vaixells de la premsa escrita catalana continuaven titulant amb la loteria!). Necessiten l'autonomisme com l'oxigen per respirar. No conceben una altra cosa. No volen admetre que put a quilòmetres de distància. En realitat, qualsevol que se la mirés en diagonal, encara que fos un simple aficionat, com ara un servidor, va tenir prou per captar l'enorme forat, l'esvoranc de dimensions descomunals, que s'obria al sistema educatiu català en matèria lingüística. Així ho vaig escriure aleshores en aquest bloc. Ara, la sentència del Tribunal Suprem no fa sinó confirmar-ho. I quan governi el PP, a partir del març del 2012, vindrà la definitiva mitjançant una nova llei de bases d'educació.

L'atzar (o no) ha volgut que la sentència del Tribunal Suprem que destrueix el sistema de immersió lingüística coincideixi amb la investidura del nou president de la Generalitat, Artur Mas. Avui, quan rebi la confiança majoritària del Parlament de Catalunya té l'oportunitat de fer palesa la seva oposició frontal a l'ordre judicial que ve de Madrid. Podrà així rectificar la patètica i estràbica intervenció d'Oriol Pujol d'ahir a la tarda: d'autèntica vergonya, inconcebible ni en el pitjor dels malsons (quina capacitat per mirar cap a una altra banda! he sentit veritable fàstic). El nou president té l'opció històrica d'anunciar que el nou Govern de Catalunya no aplicarà la sentència de la metròpoli. Que se la posin per barret. Que assumirà totes les conseqüències jurídiques que suposi, personalment i institucionalment, de la presó a la inhabilitació, aquesta determinació. Ben segur, trobarà desenes de diputats al Parlament de Catalunya (més de 58) que li'n donaran suport. I serà un pas endavant per a que els qui no li tenim confiança comencem a creure en la sinceritat de la seva aposta pel dret de decidir del nostre poble. Tu tries, president, fer-te l'orni o no acatar.

Comentaris

  1. Ahir, la sentència del tribunal suprem, va acabar amb la pau nadalenca i parlamentària. La mala llevor sempre apareix als moments més inoportuns, i no és casualitat. Un amic meu hem va trucar per anar a la mani que s'estava concentrant a la Pça. St. Jaume. No hi vaig assistir per la poca estona que hi hauria pogut estar-m'hi i per aprofitar millor el poc temps de què disponia, fent una trucada a una persona molt qualificada dins de la Generalitat, sobretot en matèria de NL.
    El que en vaig treure, és la confirmació del programa del PP per acabar amb res que sigui plurinacional. Els pitjors presagis venen confirmats amb el pronòstic de que podem acabar patint un retrocés com el dels anys 30, on tot el Govern de la Generalitat va acabar a la presó, per desobeir les sentències. Es clar que quan ens arribi aquest moment, seguia dient aquesta persona, tindrem tots els mitjans per internacionalitzar el problema del setje espanyol contra Catalunya. Amb aquesta situació, la nostra independització serà un fet irreversible.
    Doncs, ja podem estar preparats per portar entrepans a la presó una altra vegada....!

    ResponElimina
  2. Es un cop d'estat perquè el Tribunal constitucional i ara el Tribunal suprem es posen pel davant del parlament de Catalunya i del Parlament d'Espanya, tots dos elegits democràticament.

    El poder judicial va fer i ha fet un cop d'estat contra la democràcia espanyola ! !.

    A Espanya ja no manen els polítics, mane el Poder Judicial, qualsevol llei que aprovi el Parlament Espanyol pot ser derogada per el Tribunal Suprem.

    Estem en una mena de dictadura judicial.

    ResponElimina
  3. Aquesta dictadura judicial, el saqueig econòmic, l'arraconament cultural, tot plegat només té una resposta: El desacatament. Fer la nostra, la dels nostres polítics, i que ens vulguin posar a la presó. Llavores és quan s'esbomba internacionalment i podem tocar el dors!
    Cal molt valor i anar junts, fets una pinya. Pel que he vist al Parlament (des del 3/24), encara és possible.

    ResponElimina
  4. En relació amb el que diu en Ramon, el Rivera ja amenaçava des del faristol del Parlament amb portar als tribunals a un President de la Generalitat.

    ResponElimina
  5. De moment fan com si no passés res, i ens van anorreant dia a dia.

    ResponElimina
  6. Ja veurem què passa, però molt em temo que l'arribada al poder del PP a Espanya ens ho complicarà encara molt més.

    La primera vegada que visito el seu bloc, a través d'enllaços comuns, i l'he de dir que el trobo interessant.

    I els catalans no ens fem "els suecs", ens fem l'orni.

    ResponElimina
  7. Anthony S., benvingut i gràcies per la correcció: canvio el títol de l'apunt.

    ResponElimina
  8. Al greuge lingüístic de la ingerència del Tribunal Superior a l'educació d'aquí a molt poc s'hi afegirà una nova sentència del TC contra la Llei de Consultes. La situació insostenible, per la humiliació constant, no fa més que despertar els endormiscats i posar la pell de gallina als que ja érem independentistes.
    Cada acció, que diria Newton, comporta una reacció... sempre igual i de signe oposat. El seu anticatalanisme troba com a reacció a casa nostra un crescendo del catalanisme on no n'hi havia i on ja n'hi havia augmenta l'independentisme.

    Ens fan un favor, en realitat. Ja veurem si en Mas és a l'alçada de les circumstàncies.

    ResponElimina
  9. La sentència no és casual que coincideixi amb el moment que el PSOE abandona la presidència.
    És un dard del PSOE a CiU.

    Hauríem de començar a parlar clar: redera de tot hi ha el PP i el PSOE. La resta són ninots: el TS no existeix. Com ha dit López Tena la justícia espanyola està al nivell 80 sobre 190 de independència judicial per sota de Togo, Egipte, Nepal, Uganda o Bostwana...

    Podeu veure:
    http://vimeo.com/18097032

    ResponElimina
  10. A dia d'avui, mirant enrere (un mes ençà) quina llàstima que no et fes cas, en Mas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…