Ves al contingut principal

Gestionar l'espai

Canònica de Cardona


Des de la nit dels temps, les formes del poder són absolutament fonamentals. Fins i tot en un òrgan mancat de gaire capacitat legislativa (per voluntat del país i de la majoria dels seus actuals representants), com és el Parlament de Catalunya. Per això calia portar corbata per ser conseller en cap fa set anys. I per això la distribució en l'espai dels diputats representa quins es situen en la centralitat política i quins als extrems. Normalitza els uns i marginalitza els altres. A Catalunya, la política nacionalment agressiva del Partit Popular, més enllà del Pacte del Tinell i de l'anada a cal notari, havia estat unànimament resposta durant vuit legislatures fent que els seus representants ocupessin el marge dret de la sala (des d'on els periodistes van poder llegir el mòbil d'en Sirera). Ara, la constitució del Parlament de la novena legislatura, per primera vegada, trenca aquest esquema.

De la constitució del Parlament hi ha moltes coses a comentar. La que més dol és sens dubte aquesta. Tant de bo no sigui un aperitiu del que ha de venir. El fet que CiU hagi utilitzat de bones a primeres la majoria absoluta a la nova mesa de la cambra (que no té ni en vots ni en escons) per oferir major visibilitat al Partit Popular. Per posar de relleu la seva influència. Per situar-lo als escons del bell mig del Parlament. Fora, doncs, dels extrems que, gentilment, ocuparan ells mateixos. Alicia Sánchez-Camacho asseguda just al darrera d'Artur Mas. Serà una premonició? Sembla que es tracta d'un intercanvi de favors per a que el Partit Popular s'abstingui en segona votació a la investidura d'Artur Mas. Si ha estat així, comencem la legislatura pagant peatges simbòlics de notable valor. Malament. Molt, malament. Del notari a l'altar?

Comentaris

  1. De ben segur que els telèfons mòbils dels representants de CiU i del PP treuen fum i més que ho faran a partir d'ara: PPvergència.

    ResponElimina
  2. I com a excusa el Mas diu que el PP va ser tercera força per la voluntat dels catalans, i per això els hi cedeix tots aquests espais. Que no ens enredi!
    Recordo al col·legi electoral com entre tots els apoderats de tots els partits hi havia una conversa amable menys amb el del PP, que es va auto-marginar i en cap moment va parlar amb ningú. Ells saben que la seva actitud anti-catalana els condemna a la marginalitat. Però sembla que CiU vol evitar-ho.

    ResponElimina
  3. 1r. capítol: A ningú passa desapercebut aquest "noble" gest del Rei Artús. La mà dreta d'ell serà d'Alícia que, a hores d'ara deu viure al País de les Meravelles. Helena (versus Catalunya) no en resultarà afectada perquè serà un tracte secret, en pecat mortal.

    2n. capítol: Sabieu que això de dir uns de dretes i altres d'esquerres no vé de "l'esquerre del diable i la dreta de Déu", com se solia dir? Vé del primer parlament constituit per en Napoleó on va posar els consevadors a la dreta dels escons, al centre els moderats, i a l'esquerra els reinvindicadors. Si non è vero è ben trovato! Això és el que va dir un d'aquests comentaristes que corren per les ones...

    3r. capítol: N'estic fins ... del Puigcercós i del seu Consell Nacional!! En lloc de plegar s'han autoconfirmat fins el proper congrés de la tardor de l'any 2011! Algú ho havia de dir!!!
    Parlant més seriosament, no seria més lògic que dimitissin tots i poséssin en Jordi Carbonell d'àrbitre per reiniciar aquest "ordinador" tan desordenat?

    Salutacions d'un Ramon Llull decebut de que les poltrones no portin claus en lloc de coixí.

    ResponElimina
  4. ... que no sabíeu que el PP i CiU son de dretes?.

    ResponElimina
  5. És més, Joa'Quim (que dirien en Dupond i Dupont):
    Convergència va amb Unió, i Unió és de la Popular europea. Ergo, CiU = Popular. Com s'ho deuen menjar els suposats i tímids indep. de Conv.? Els deu caldra moltes patates fregides!!

    No em va estranyar gens que en Mas fós qui va anar a retallar-nos en primera instància l'Estatutet. Com que tot plegat era massa tímid, la filla de guàrdia civil ens ho va arreglar de manera que va quedar "modosito", va fer-ho encaixar a les "hechuras" de la seva Catalunya de caserna militar. Ara, la tenim d'ombra d'en Mas.

    ResponElimina
  6. Els independentistes que de bona fe han recolzat CiU a les eleccions tindran motius de sobrs per a penedir-se'n. La composició del Parlament només ha estat un aperitiu del retorn anunciat als pitjors temps del pujolisme. El que encara no comprenc és com independentistes han recolzat Mas. Al cap i a la fi es presentaven 3 candidatures explícitament independentistes. Ja en són ganes...
    David Roig

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.