Ves al contingut principal

Gestionar l'espai

Canònica de Cardona


Des de la nit dels temps, les formes del poder són absolutament fonamentals. Fins i tot en un òrgan mancat de gaire capacitat legislativa (per voluntat del país i de la majoria dels seus actuals representants), com és el Parlament de Catalunya. Per això calia portar corbata per ser conseller en cap fa set anys. I per això la distribució en l'espai dels diputats representa quins es situen en la centralitat política i quins als extrems. Normalitza els uns i marginalitza els altres. A Catalunya, la política nacionalment agressiva del Partit Popular, més enllà del Pacte del Tinell i de l'anada a cal notari, havia estat unànimament resposta durant vuit legislatures fent que els seus representants ocupessin el marge dret de la sala (des d'on els periodistes van poder llegir el mòbil d'en Sirera). Ara, la constitució del Parlament de la novena legislatura, per primera vegada, trenca aquest esquema.

De la constitució del Parlament hi ha moltes coses a comentar. La que més dol és sens dubte aquesta. Tant de bo no sigui un aperitiu del que ha de venir. El fet que CiU hagi utilitzat de bones a primeres la majoria absoluta a la nova mesa de la cambra (que no té ni en vots ni en escons) per oferir major visibilitat al Partit Popular. Per posar de relleu la seva influència. Per situar-lo als escons del bell mig del Parlament. Fora, doncs, dels extrems que, gentilment, ocuparan ells mateixos. Alicia Sánchez-Camacho asseguda just al darrera d'Artur Mas. Serà una premonició? Sembla que es tracta d'un intercanvi de favors per a que el Partit Popular s'abstingui en segona votació a la investidura d'Artur Mas. Si ha estat així, comencem la legislatura pagant peatges simbòlics de notable valor. Malament. Molt, malament. Del notari a l'altar?

Comentaris

  1. De ben segur que els telèfons mòbils dels representants de CiU i del PP treuen fum i més que ho faran a partir d'ara: PPvergència.

    ResponElimina
  2. I com a excusa el Mas diu que el PP va ser tercera força per la voluntat dels catalans, i per això els hi cedeix tots aquests espais. Que no ens enredi!
    Recordo al col·legi electoral com entre tots els apoderats de tots els partits hi havia una conversa amable menys amb el del PP, que es va auto-marginar i en cap moment va parlar amb ningú. Ells saben que la seva actitud anti-catalana els condemna a la marginalitat. Però sembla que CiU vol evitar-ho.

    ResponElimina
  3. 1r. capítol: A ningú passa desapercebut aquest "noble" gest del Rei Artús. La mà dreta d'ell serà d'Alícia que, a hores d'ara deu viure al País de les Meravelles. Helena (versus Catalunya) no en resultarà afectada perquè serà un tracte secret, en pecat mortal.

    2n. capítol: Sabieu que això de dir uns de dretes i altres d'esquerres no vé de "l'esquerre del diable i la dreta de Déu", com se solia dir? Vé del primer parlament constituit per en Napoleó on va posar els consevadors a la dreta dels escons, al centre els moderats, i a l'esquerra els reinvindicadors. Si non è vero è ben trovato! Això és el que va dir un d'aquests comentaristes que corren per les ones...

    3r. capítol: N'estic fins ... del Puigcercós i del seu Consell Nacional!! En lloc de plegar s'han autoconfirmat fins el proper congrés de la tardor de l'any 2011! Algú ho havia de dir!!!
    Parlant més seriosament, no seria més lògic que dimitissin tots i poséssin en Jordi Carbonell d'àrbitre per reiniciar aquest "ordinador" tan desordenat?

    Salutacions d'un Ramon Llull decebut de que les poltrones no portin claus en lloc de coixí.

    ResponElimina
  4. ... que no sabíeu que el PP i CiU son de dretes?.

    ResponElimina
  5. És més, Joa'Quim (que dirien en Dupond i Dupont):
    Convergència va amb Unió, i Unió és de la Popular europea. Ergo, CiU = Popular. Com s'ho deuen menjar els suposats i tímids indep. de Conv.? Els deu caldra moltes patates fregides!!

    No em va estranyar gens que en Mas fós qui va anar a retallar-nos en primera instància l'Estatutet. Com que tot plegat era massa tímid, la filla de guàrdia civil ens ho va arreglar de manera que va quedar "modosito", va fer-ho encaixar a les "hechuras" de la seva Catalunya de caserna militar. Ara, la tenim d'ombra d'en Mas.

    ResponElimina
  6. Els independentistes que de bona fe han recolzat CiU a les eleccions tindran motius de sobrs per a penedir-se'n. La composició del Parlament només ha estat un aperitiu del retorn anunciat als pitjors temps del pujolisme. El que encara no comprenc és com independentistes han recolzat Mas. Al cap i a la fi es presentaven 3 candidatures explícitament independentistes. Ja en són ganes...
    David Roig

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…