Ves al contingut principal

Iberdrola t'insulta sense moure't de casa

Aquàrium de Barcelona


Acabo de tornar a casa, després d'anar a buscar els nens a la sortida de l'escola. Toca descarregar la motxilla i posar-se les sabatilles. Fa fred cru d'hivern. 25 de novembre de 2010, 17 hores, 55 minuts. Sona el telèfon. Com fem habitualment a casa, a fi d'evitar els habituals atacs de l'agressivitat comercial, miro a la pantalla el número de qui truca: 931 980 049. A la vista que no es tracta de l'habitual i emprenyador "Desconocido", despenjo. Una veu llatinoamericana amb un fort soroll de fons m'alerta. Has caigut en el parany, company, penso a l'instant. "Hola, le llamamos de Iberdrola", enceta la conversa el meu interlocutor. Silenci. Continua: "está en casa el titular del contrato de servicio eléctrico?".

Sortida d'emergència: "En aquest moment no hi és". Silenci. "Como dice". Repetició de la jugada: "En aquest moment no hi és", insisteixo (des de fa alguns anys, tinc per costum no canviar de llengua quan em parlen en espanyol). Resposta del meu interlocutor breu i contundent: "En castellano". Però no un "En castellano" de simple petició, de disculpa. No un "Perdone, podría utilitzar el castellano?" No, no. Un "En castellano" imperatiu. Semblant al de l'amo que ordena seure el seu gos. D'aquí mano jo. Impressionant, t'aborden a casa teva i t'obliguen a parlar-los en espanyol. Què s'han pensat aquests d'Iberdrola. Exploten immigrants i no els exigeixen ni els donen la més mínima formació per desenvolupar la seva feina. "En castellano", diu. I penjo. Conversa acabada. Game over. Que els bombin...

Comentaris

  1. Jo també m'hi he trobat, truquen les elèctriques, les del gas, i les operadores de mòbils, i sempre són llatins...
    com l'amic blocaire fa anys que no canvio d'idioma, m'he tornat monolingüe a Catalunya i per tant els responc en català
    Sovint no m'entenen, però també sovint ho fan veure. Alguns s'hi esforcen...
    Jo propcuro ser molt amable i no penja-los mai el telèfon, miro d'esgotar-los i que s'acomiadin ells. A la fí, aguns fins i tot em donen les gràcies

    ResponElimina
  2. Autor, deixi'm dir-li de passada que Mediapro li ha censurat el video de “tocant el cel” amb que pretenia potser consolar segons quins ànims post-electorals. Alguns potser hem baixat a l'andana, ja sigui per agafar perspectiva o perquè directament ja tenim coll avall aquest suïcidi (amb pal·liatiu mentre no arribi la propera onada de pals) col·lectiu. Però pensi que almenys ens quedarà el seu blog, que alguns llegeixen com qui pren el primer cafè del dia i d'altres com qui es fot el darrer cubata abans d'anar a dormir.

    Potser només ens queda aquesta mena d'atrinxerament (enroc) lingüístic defensiu davant les multinacionals envestides. Penso que potser caldria aprendre a gaudir-ho tot plegat.

    ResponElimina
  3. Jo he optat per l'aïllament telefònic, només responc a trucades de coneguts i si, per error, despenjo les trucades publicitàries no dic res. Si vull algun producte el vaig a buscar jo.

    ResponElimina
  4. Jo he utilitzat varies estratègies. Des de parlar en català sense canviar al castellà (amb lo que m'hi trobat amb un "vayase usted a la mierda" del meu interlocutor sud-americà immediatament abans de penjar sense donar-me l'oportunitat d'una replica adient) fins al que tractava de assabentar-se del que li deia. Ara utilitzo unes estratègies mes divertides: Unes vegades davant la pregunta si hi es el titular o el senyor de la casa jo els responc imitant un àrab molt cabrejat cridant com un descosit. (s'ho mereixen si son les onze de la nit).I altres vegades imito la parla d'un cubà i els explico amb un munt de detalls que "yo soy el jardinero, brodel, y el señorito esta de business travel in New York toa la semana y la señora no se puede poner porque acabamo de salir de la ducha y s'esta secando ese cabello suyo tan hermosote. Que se le va a aser, la señora es mu ardiente y lo cubanito muy machos." I ens partim el cul de riure tots a casa i en ho passem d'allò mes be. La bona educació amb aquesta gent fa temps que pensem que no se la mereixen.

    ResponElimina
  5. Jo uso la tècnica del magatzem:

    - Riiiiing

    - Contesto amb veu de cateto andalús, amb to de mort de fàstic, arrossegant les vocals amb desídia: Síiiiii?

    - Son ustedes clientes de telefonica? Les llamo de Orange para...

    - Son loh del camión?

    - No, no, le llemo de Orange para ofrecerle...

    - Eto é un almacén de produsto quimico, sabe?

    - No tienen internet?

    - Pa que quiero intenné si aquí to son cajas y esah cosah?

    - Ah, bueno, disculpe, no le molesto.

    - *penjo*

    Això aconesegueix dues coses:

    A) Divertirme
    B) Que aquella companyia no em torni a trucar, el sudamericà explotat esta entrenat per, si es troba en aquesta situació, clicar a "no particular" a la base de dades

    I em sap greu, però si en aquesta situació contestes en català, el personatge de cateto no seria creïble... coneixeu algun cateto d'aquest nivell catalanoparlant? Per que serà?

    ResponElimina
  6. En el moment de despenjar ja es nota que la trucada n'és una d'aquestes que parleu, jo simplement penjo sense dir res i aixeco un dit pensant en algun sobirà.

    ResponElimina
  7. Jo no penjo, i deixo el telèfon sobre la tauleta,fins que me'n canso, diuen que els queda la línea inoperant.

    ResponElimina
  8. Jo fa temps que a casa contesta la meva filla de quatre anys. Al tercer digui? li pengen el telèfon i ella respon: no era ningú, la iaia sempre diu hola. I se'n va tan panxa a jugar amb les nines.

    ResponElimina
  9. Molt divertit tot plegat! Potser és el dia amb més aportacions. Per què serà?
    Ahir els d'Iberdrola van tornar a atacar a la porta de casa meva. El que portava la veu cantant era català de pura cepa, merda de crisi! L'acompanyant era l'aprenent. Pobre "titular" qui vergonya li vaig fer passar. Em sap greu per ell, però són intempestius i un n'està fart. El pobre va fer la passa de ficar-se dins de casa, amb el que es va trobar un cos i una mà que li deia que no avancés ni un pam. Després de dir-me que eren d'Iberdrola, li vaig dir que no m'interessa res de ningú i menys d'Iberdrola. A la tercera, li vaig estampar "No m'interessa!!" i li vaig tancar la porta suaument per no fer mal.
    Ah!, vigileu amb els que diuen fer inspeccions de la instal·lació d'antenes i altres tonteries: Són lladres ben organitzats per veure la manera d'entrar. Aquests dies de festes es folraran!

    Sembla que va per bon camí el cinquè escó per en Laporta. Bravo per la bona voluntat! Sembla com si entressin aires més frescos, d'acolliment i germanor. Estiguem atents.

    ResponElimina
  10. Son molt llestos aquests. Nosaltres tenim una estelada en un pal al balcó de casa i ens varen venir els d'Iberdrola dient-nos que ens canviéssim a la seva companyia que així els diners no s'en van a Madrizzzzz.

    ResponElimina
  11. Quina ràbia que fan aquestes trucades! Alguns cops, directament, ja ni dic res. Penjo i punt.

    ResponElimina
  12. Jo evito tan com puc aquestes trucades, però en la última que se'm va colar, vaig fer el mateix que tu. La interlocutora, una dona sud-americana (com no), em va preguntar si no parlava espanyol, li vaig dir que no i ja està, conversa acabada.

    ResponElimina
  13. M'imagino que t'haurà causat un trauma totalment irrecuperable ...¡¡¡ que delicte!!! ¡¡¡Que insult!!! La veritat és que no es com s'atreveixen, a més sent bascos haurien de tenir més sensibilitat, amb aquests temes....

    ResponElimina
  14. El que faig ens aquests casos és demanar en l'idioma que pertoqui el nom del telefonista i dir-li que, siusplau, m'esborri de la base de dades o sinó emprendré accions legals no contra la companyia sinó contra ell mateix. No m'ha fallat mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…