La subhasta de la ministra sinistra

Callús


Aquests dies hem viscut l'anunci d'un nou cas d'espoli cultural: la compra per tres milions d'euros de l'arxiu de l'agent literària Carme Balcells, que la Generalitat de Catalunya havia procurat que fos dipositat a algun dels centres d'arxiu rellevants del nostre país. Es tracta d'un valuós llegat que il·lumina la trajectòria d'alguns dels més importants autors en espanyol del darrer mig segle. És un nou episodi de la subhasta permanent de la sinistra Sinde. El Ministerio de Cultura ha repetit el seu argument habitual dels darrers temps: així, dipositat a l'Archivo General de l'Administración d'Alcalá de Henares, estarà a disposició de tots els espanyols. El cas demostra dues coses: primer, que si els fons documentals són a l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Ministerio considera que no estan al servei de tots els espanyols (cal presentar el passaport català per a la consulta?), perquè Espanya és igual a Madrid; i, segon, que no mereixem conservar documentació relativa a grans autors de la literatura espanyola, fet que fa creure que no ens consideren gaire, d'espanyols. Bé, interessant.

En qualsevol cas, és un bon moment per lloar els milers de propietaris d'arxius privats que, des de fa trenta anys, de manera desinteressada, han subscrit convenis de dipòsit o lliurat en donació els seus arxius a la Generalitat de Catalunya per posar-los a l'abast de tothom. Constitueixen un exemple de patriotisme i de sentit col·lectiu. La sinistra ministra Sinde, però, ens ho està posant molt complicat darrerament. En temps de crisi, ella paga el que calgui (amb els nostres diners, per cert). I, a la vista d'exemples com aquest o el de l'Agustí Centelles, alguns propietaris d'arxius han sucumbit a la cobdícia: per què posar al servei de la comunitat aquest patrimoni de manera gratuïta? Clinc, clinc. Clinc, clinc. A fer caixa. I ara ho tenen fàcil. S'apropen a la Generalitat i diuen: em donareu un milió d'euros (o altres quantitats elevadíssimes, sobretot en els temps que corren) o m'ho emportaré a Madrid. Així de clar. Així de patriòtic. És l'obra patètica de la sinistra ministra Sinde. I de la cobdícia d'uns pocs.

Comentaris

  1. Ràbia que un minsterio que no hauria d'exisitr s'emporti de Catalunya tot un llegat de tan valor. Jugeun molt brut i a sobre ho estan fent, com dius, amb els nostres diners.

    ResponElimina
  2. Però aquí en tenen molts de còmplices, tot el PSOE-c i tot el PP i C's.

    ResponElimina
  3. Fins i tot es quedarien amb una merda punxada a un pal.

    ResponElimina
  4. Tot plegat molt aclaridor, però el que més m'emprenya, de forma particular, és que la festa permanent dels ministeris espanyols, és en gran pagada amb els nostres impostos. Pagar diners a qui et maltracta és quelcom irritant i propi d'un esclavatge.

    Si us plau, permet que et faci arribar un enllaç interessant que de sobte aporta la llum abassegadora, puix dibuixa la nostra situació des d'un punt de vista diferent, http://eldecaleg.page.tl/Som-una-col%F2nia.htm . El que passa és que una opinió així, de sobte, causa desconcert, i el desconcert causa malestar, ens sentim descol·locats després de tants anys de submissió. Però si som capaços de identificar-nos, el nostre horitzó es clarifica totalment.

    ResponElimina
  5. És molt interessant que considerin que la Generalitat no és estat. Ells ho tenen molt més clar que nosaltres. Allò que és a Catalunya no és a Espanya, epr tant ho han de comprar.

    ResponElimina
  6. Crec que en aquest cas la Sinde ("sindecencia") ha tingut una còmplice si no un inductor: la Balcells. Em sembla que aquesta empresària és molt espanyola. Cal saber quina cara d'aprovació que se l'hi ha pogut veure en els discursos del Vargas Llosa parlant dels nacionalismes dolents; molt aclaridor.

    ResponElimina
  7. Que estem empresonats a l'imperi universal espanyol, això és cosa que ja sabem. Perquè Espanya és el nostre l'enemic per excel·lència, amb proves de cada dia. I, qui no ho senti així és que ja no li queda ànima ni sensibilitat pròpies. Per què existeix sinó, un Ministerio de cultura si no és per arrabassar-nos el que ens queda?
    La gasiveria d'alguns catalans els permet vendre sa mare i quedar-se tant tranquils. El que m'emprenya i molt és la facilitat amb que es venen els nostres arxius-documents a l'enemic.
    Cal publicar un llistat permanent a internet d'aquestes arracades del nostre país. Posar qui i per què.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas