Ves al contingut principal

Relats de diumenge (II). L'esclau monotemàtic

Arnes
En Kunta portava tres anys vivint a Virginia. Però, per a ell, era com si haguessin passat tres-cents. Encara no era ben bé conscient de com havia pogut superar les calamitats del viatge en vaixell des de l'Àfrica. La seva complexió forta, que l'habilitava ara per a encarregar-se dels treballs més durs, tenia, sens dubte, força a veure. Molts dels seus companys i el seus germans petits havien mort en la travessa. L'escorbut, els maltractaments o directament la gana havien delmat una població abans forta només en unes poques setmanes. Això, tot i els esforços dels seus raptors que els miraven com un producte més que, arribats a port, podrien intercanviar en el puixant mercat de les antigues colònies, ara estats federats del nord d'Amèrica.

Ni un sol dia dels darrers tres anys havia deixat de pensar en la manera de fugir. Bona part dels altres esclaus de la plantació el consideraven un il·lús, partidari de l'alliberament exprés. Un monotemàtic. Qualsevol, deien, podia veure la impossibilitat d'escapar dels amos blancs. Alguns d'ells, fins i tot, s'havien atrevit en els darrers mesos a demanar un millor tracte: treballar de sol a sol, però amb un calçat més adequat i algunes hores més de descans. El capatàs no havia dubtat a denegar-los totes les seves peticions i, fins i tot, a castigar els seus portaveus, fomentant directament la seva substitució. En Kunta, però, continuava monotemàtic amb els seus plans de fugida. Estava convençut que un dia no massa llunyà intentaria escapar per sempre més no només ell, sinó la majoria dels esclaus. Perquè la situació era insostenible i no existia cap altra sortida davant la intransigència dels seus opressors. Que les dures condicions de vida a què eren sotmesos, dia a dia més exigents, més enllà de les seva insistència, acabaria per convèncer-los.

Comentaris

  1. Hola,
    Sóc Kunta. Pel que veig els meus rebesnets ara ja se senten orgullosos (satisfets, millor) de la terra que els va segrestar. No obstant això, observo que n'hi ha molts, molts, que segueixen recordant aquelles terres dels seus avant-passats. Els meus rebesavis no estaven tan bojos com els d'aqui d'ara. Les malaties les savien curar ells mateixos. L'especulació no existia, i la religió era cosa de sabis. Aqui, la religió és el diner i els temples són els bancs. S'hi tracte de fotre l'altre, en lloc de fer el bé. La solidaritat no existeix si no és per interessos morbosos.
    Vull tornar a la meva terra originària, ara, ja! A la meva Catalunya que devia en algun dia molt llunyà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…