Ves al contingut principal

Mantenir-nos la llosa al damunt

Palau del Lloctinent (Barcelona)


L'escriptor hispano-peruà Mario Vargas Llosa ha convertit en un nou al·legat d'espanyolisme orgullós i rampant el seu discurs de recepció del Premi Nobel de Literatura 2010. Unes paraules absolutament impròpies d'un autor literari que, teòricament, ha de dedicar el seu parlament a repassar, defensar i explicar la seva obra d'interès suposadament universal. Acció d'un veritable no-nacionalista de pedra picada. A part de recordar-nos que bé vivia a la Barcelona del darrer franquisme (mentre altres, com ara alguns perversos nacionalistes catalans, passaven per la Via Laietana i patien la repressió que ell combatia a base de gintònics), ha lloat la Transició espanyola com la millor història dels temps moderns, posada ara en perill per l'acció dels nacionalismes. Serà bona per a ell i els de la seva tribu.

Mario Vargas Llosa és un dels millors exponents de la cultura de conservació de statu quo social i estatal. Fa de veritable punta de llança en la defensa intel·lectual dels privilegis dels espanyols que volen ser espanyols. Descendent de conqueridors, de la casta colonial dels cinc segles de dominació, està convençut que el millor que poden fer els indígenes derrotats a banda i banda de l'Atlàntic és desaparèixer definitivament del camí de la història. Sortir del mig, que molesten. Au, fora, fora. I si en comptes d'acceptar el seu destí s'organitzen i reivindiquen els seus drets, no diguem. I si fins i tot volen revertir l'statu quo nascut de la injustícia i l'opressió, aleshores és que definitivament són uns cafres. Han de tornar a la tomba de la història immediatament. Encara que el joc de paraules sigui massa fàcil no em resisteixo a fer-lo: Vargas s'encarregarà de tapar el forat on descansaran per sempre amb la seva Llosa de pura i dura ignomínia intel·lectual.

Comentaris

  1. El que has escrit d'en vargas Llosa, és just el que en penso! No ho podies haver dit millor! A aquests paràsits intel·lectualoides de pa-sucat-amb-oli, els cal que els dediquem un monument com a "Destructors Culturals": Félix de Azúa, Boadella, Reverter, J. de Los Santos, i un llarg etc. No per ser bastants, han de tenir raó. Els falangistes també eren i són encara molts, i segueixen essent uns perfectes desgraciats.
    Pregunta: Seria legal fer-los aquest monument?

    Ocurrència per alegrar: El Tintin ha tornat i amb força, amb el pseudònim Julian Assanje, de WikiLeaks. M'acaben de dir que Tintin era un amic d'Hergé, el periodista Palle Huld, acabat de morir. Deu ser una rencarnació immediata....

    ResponElimina
  2. El tal Vargas viu amargat per no haver pogut estar present a la conquesta i santa evangelització de tots els països colonitzats per la púrria espanyolista, no vol que en desaparegui cap de nadiu, vol tenir-los sotmesos i poder-s'hi pixar a sobre, com fan els benefactors ianquis quan van a salvar un poble en "aras" als "seus interessos".
    Quan un nadiu, indi o colonitzat reclama que "ell hi era abans" diuen que abans de la "cultura" castellana nomes hi havien troglodites i que no tenien ni tan sols ànima.
    I el que el fa patir mes es que altres nacions hagin fet el mateix i hi hagin colonitzadors anglesos, portuguesos...
    Deixem-els patir en pau i esperem ser independents d'aquesta mala gent, però el que si us assegur-ho es que si un dia en trobes a un dessagnant-se al carrer no l'hi posaria ni un trist tap a la ferida.

    ResponElimina
  3. El que li passa a aquest gamarús, és que es fot vell (com nosaltres) i la seva sigala ja deu començar a tenir problemes d'aguantar-se dreta, en altres paraules d'erecció.
    Per això mitifica la Barcelona progre de Bocaccio, on ell i tota aquella patuleia de dropos, es fotien el gintonic i la farlopa a mansalva.
    Tots tenim la tendència a mitificar temps passats, on estàvem més eixerits i desvetllats, ara ja és un personatge decrèpit i tronat, ja només li foten cas les persones de la seva òrbita, i generació, els joves prefereixen la Laidy Gaga o la Shakira.
    La incontinència urinària fa estralls, per això presenta la tendència a cercar enèmics externs.

    ResponElimina
  4. Realment és un cas com un cabàs. Ell està instal·lat en un hispanocentrisme i no dóna treva a una cerimònia de la confusió que el delata psiquiàtricament com a malalt maníac. L'orígent d'aquesta alteració mental sembla ser un complex d'inferioritat davant d'altres llengües i cultures que estan en conflicte amb la castellana: cas del quítxua i cas del català. La nostra li sembla perillosíssima per l'efecte de contaminació que pot despertar a les cultures originals del Perú. En una paraula: tem un involució de l'imperi que els castellans han anat imposant a Amèrica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…