Mantenir-nos la llosa al damunt

Palau del Lloctinent (Barcelona)


L'escriptor hispano-peruà Mario Vargas Llosa ha convertit en un nou al·legat d'espanyolisme orgullós i rampant el seu discurs de recepció del Premi Nobel de Literatura 2010. Unes paraules absolutament impròpies d'un autor literari que, teòricament, ha de dedicar el seu parlament a repassar, defensar i explicar la seva obra d'interès suposadament universal. Acció d'un veritable no-nacionalista de pedra picada. A part de recordar-nos que bé vivia a la Barcelona del darrer franquisme (mentre altres, com ara alguns perversos nacionalistes catalans, passaven per la Via Laietana i patien la repressió que ell combatia a base de gintònics), ha lloat la Transició espanyola com la millor història dels temps moderns, posada ara en perill per l'acció dels nacionalismes. Serà bona per a ell i els de la seva tribu.

Mario Vargas Llosa és un dels millors exponents de la cultura de conservació de statu quo social i estatal. Fa de veritable punta de llança en la defensa intel·lectual dels privilegis dels espanyols que volen ser espanyols. Descendent de conqueridors, de la casta colonial dels cinc segles de dominació, està convençut que el millor que poden fer els indígenes derrotats a banda i banda de l'Atlàntic és desaparèixer definitivament del camí de la història. Sortir del mig, que molesten. Au, fora, fora. I si en comptes d'acceptar el seu destí s'organitzen i reivindiquen els seus drets, no diguem. I si fins i tot volen revertir l'statu quo nascut de la injustícia i l'opressió, aleshores és que definitivament són uns cafres. Han de tornar a la tomba de la història immediatament. Encara que el joc de paraules sigui massa fàcil no em resisteixo a fer-lo: Vargas s'encarregarà de tapar el forat on descansaran per sempre amb la seva Llosa de pura i dura ignomínia intel·lectual.

Comentaris

  1. El que has escrit d'en vargas Llosa, és just el que en penso! No ho podies haver dit millor! A aquests paràsits intel·lectualoides de pa-sucat-amb-oli, els cal que els dediquem un monument com a "Destructors Culturals": Félix de Azúa, Boadella, Reverter, J. de Los Santos, i un llarg etc. No per ser bastants, han de tenir raó. Els falangistes també eren i són encara molts, i segueixen essent uns perfectes desgraciats.
    Pregunta: Seria legal fer-los aquest monument?

    Ocurrència per alegrar: El Tintin ha tornat i amb força, amb el pseudònim Julian Assanje, de WikiLeaks. M'acaben de dir que Tintin era un amic d'Hergé, el periodista Palle Huld, acabat de morir. Deu ser una rencarnació immediata....

    ResponElimina
  2. El tal Vargas viu amargat per no haver pogut estar present a la conquesta i santa evangelització de tots els països colonitzats per la púrria espanyolista, no vol que en desaparegui cap de nadiu, vol tenir-los sotmesos i poder-s'hi pixar a sobre, com fan els benefactors ianquis quan van a salvar un poble en "aras" als "seus interessos".
    Quan un nadiu, indi o colonitzat reclama que "ell hi era abans" diuen que abans de la "cultura" castellana nomes hi havien troglodites i que no tenien ni tan sols ànima.
    I el que el fa patir mes es que altres nacions hagin fet el mateix i hi hagin colonitzadors anglesos, portuguesos...
    Deixem-els patir en pau i esperem ser independents d'aquesta mala gent, però el que si us assegur-ho es que si un dia en trobes a un dessagnant-se al carrer no l'hi posaria ni un trist tap a la ferida.

    ResponElimina
  3. El que li passa a aquest gamarús, és que es fot vell (com nosaltres) i la seva sigala ja deu començar a tenir problemes d'aguantar-se dreta, en altres paraules d'erecció.
    Per això mitifica la Barcelona progre de Bocaccio, on ell i tota aquella patuleia de dropos, es fotien el gintonic i la farlopa a mansalva.
    Tots tenim la tendència a mitificar temps passats, on estàvem més eixerits i desvetllats, ara ja és un personatge decrèpit i tronat, ja només li foten cas les persones de la seva òrbita, i generació, els joves prefereixen la Laidy Gaga o la Shakira.
    La incontinència urinària fa estralls, per això presenta la tendència a cercar enèmics externs.

    ResponElimina
  4. Realment és un cas com un cabàs. Ell està instal·lat en un hispanocentrisme i no dóna treva a una cerimònia de la confusió que el delata psiquiàtricament com a malalt maníac. L'orígent d'aquesta alteració mental sembla ser un complex d'inferioritat davant d'altres llengües i cultures que estan en conflicte amb la castellana: cas del quítxua i cas del català. La nostra li sembla perillosíssima per l'efecte de contaminació que pot despertar a les cultures originals del Perú. En una paraula: tem un involució de l'imperi que els castellans han anat imposant a Amèrica.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas