Ves al contingut principal

Més demagògia autonomista



Mentre els independentistes hem d'escoltar cada dia improperis sobre la nostra manca d'atenció a l'entretant, als anomenats problemes reals, contemplem astorats escenes de sofà com les del pacte CiU-PSC per facilitar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Permeten valorar exactament quina és la capacitat política actual de la Gestoria, la que han construït i acceptat els autonomistes al llarg de trenta anys, a l'hora d'afrontar la crua realitat: la crisi més important de la història contemporània. El primer punt del pacte, dedicat a aquest aspecte, fa caure la cara de vergonya:

"1. En l’àmbit de la concertació social i la lluita contra la crisi:

a. En el  marc de la Cimera sobre la Crisi  Econòmica,  impulsar  el desenvolupament de l’Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, adaptant-lo a la fase actual de la crisi econòmica i assegurant un seguiment parlamentari de les seves tasques i compromisos.
b. Estimular l’activitat emprenedora i innovadora, a través de, entre d’altres mesures, la millora de la connexió entre recerca i l’aplicació empresarial dels seus resultats.
c. Prosseguir en l’esforç de simplif icació dels tràmits administratius per a la creació i ampliació d’activitats econòmiques.
d. Incrementar  el  paper de l’Institut  Català de Finances per tal  de millorar el crèdit a les empreses i els autònoms".

És a dir, les grans mesures que emprendrà l'autonomisme centrat contra la crisi, els que realment saben, els de l'eix de la responsabilitat com diu avui en Francesc-Marc Álvaro, són les següents: una cimera per parlar-hi, estimular l'activitat emprenedora connectant recerca i empresa (gran idea, perfecte, com? quan?), simplificar tràmits (molt propi d'una Gestoria) i incrementar el "paper" (que no els recursos) de l'ICF. És així com lluiten activament contra la crisi des de l'autonomisme. Amb mesures d'un impacte realment extraordinari. Propostes de xoc, efectives, efectives. Polítiques de broma en un país de broma. Camí dels set-cents mil aturats. Apropant-nos a una quarta part de la població en situació de pobresa. I els irresponsables som nosaltres. De bogeria.

Comentaris

  1. Tot una posada en escena de la impotència resolutiva autonomista. La partitocràcia endollada a l'aixada de la monarquia constitucional.

    ResponElimina
  2. Què vols fer-hi, bon patrici? No tenen competències per fer res més ni valentia per a reclamar-ne.

    ResponElimina
  3. Per a mi, la novetat d'aquest Parlament està amb SI. Aquests, quan comencin a aprendre una mica a saber preparar estratègies parlamentàries, arrossegaran els ERC-IV i, tots tres junts, hauran de fer de viagra a la dormidera institucionalitzada CiU-PSC. Vull dir que SI-ERC-IV han de ser els qui posin la pressió fins fer rebentar l'olla que cou Madrid.
    No cal discutir el programa electoral d'en Mas. Això és pura estratègia per guanyar la majoria simple. És a partir d'ara i durant quatre anys que els tres mosqueters hauran d'apretar els cargols per fer reaccionar aquest Parlament.

    Que tingueu uns bons dies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…