Ves al contingut principal

Més demagògia autonomista



Mentre els independentistes hem d'escoltar cada dia improperis sobre la nostra manca d'atenció a l'entretant, als anomenats problemes reals, contemplem astorats escenes de sofà com les del pacte CiU-PSC per facilitar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Permeten valorar exactament quina és la capacitat política actual de la Gestoria, la que han construït i acceptat els autonomistes al llarg de trenta anys, a l'hora d'afrontar la crua realitat: la crisi més important de la història contemporània. El primer punt del pacte, dedicat a aquest aspecte, fa caure la cara de vergonya:

"1. En l’àmbit de la concertació social i la lluita contra la crisi:

a. En el  marc de la Cimera sobre la Crisi  Econòmica,  impulsar  el desenvolupament de l’Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, adaptant-lo a la fase actual de la crisi econòmica i assegurant un seguiment parlamentari de les seves tasques i compromisos.
b. Estimular l’activitat emprenedora i innovadora, a través de, entre d’altres mesures, la millora de la connexió entre recerca i l’aplicació empresarial dels seus resultats.
c. Prosseguir en l’esforç de simplif icació dels tràmits administratius per a la creació i ampliació d’activitats econòmiques.
d. Incrementar  el  paper de l’Institut  Català de Finances per tal  de millorar el crèdit a les empreses i els autònoms".

És a dir, les grans mesures que emprendrà l'autonomisme centrat contra la crisi, els que realment saben, els de l'eix de la responsabilitat com diu avui en Francesc-Marc Álvaro, són les següents: una cimera per parlar-hi, estimular l'activitat emprenedora connectant recerca i empresa (gran idea, perfecte, com? quan?), simplificar tràmits (molt propi d'una Gestoria) i incrementar el "paper" (que no els recursos) de l'ICF. És així com lluiten activament contra la crisi des de l'autonomisme. Amb mesures d'un impacte realment extraordinari. Propostes de xoc, efectives, efectives. Polítiques de broma en un país de broma. Camí dels set-cents mil aturats. Apropant-nos a una quarta part de la població en situació de pobresa. I els irresponsables som nosaltres. De bogeria.

Comentaris

  1. Tot una posada en escena de la impotència resolutiva autonomista. La partitocràcia endollada a l'aixada de la monarquia constitucional.

    ResponElimina
  2. Què vols fer-hi, bon patrici? No tenen competències per fer res més ni valentia per a reclamar-ne.

    ResponElimina
  3. Per a mi, la novetat d'aquest Parlament està amb SI. Aquests, quan comencin a aprendre una mica a saber preparar estratègies parlamentàries, arrossegaran els ERC-IV i, tots tres junts, hauran de fer de viagra a la dormidera institucionalitzada CiU-PSC. Vull dir que SI-ERC-IV han de ser els qui posin la pressió fins fer rebentar l'olla que cou Madrid.
    No cal discutir el programa electoral d'en Mas. Això és pura estratègia per guanyar la majoria simple. És a partir d'ara i durant quatre anys que els tres mosqueters hauran d'apretar els cargols per fer reaccionar aquest Parlament.

    Que tingueu uns bons dies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…