Més demagògia autonomista



Mentre els independentistes hem d'escoltar cada dia improperis sobre la nostra manca d'atenció a l'entretant, als anomenats problemes reals, contemplem astorats escenes de sofà com les del pacte CiU-PSC per facilitar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Permeten valorar exactament quina és la capacitat política actual de la Gestoria, la que han construït i acceptat els autonomistes al llarg de trenta anys, a l'hora d'afrontar la crua realitat: la crisi més important de la història contemporània. El primer punt del pacte, dedicat a aquest aspecte, fa caure la cara de vergonya:

"1. En l’àmbit de la concertació social i la lluita contra la crisi:

a. En el  marc de la Cimera sobre la Crisi  Econòmica,  impulsar  el desenvolupament de l’Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, adaptant-lo a la fase actual de la crisi econòmica i assegurant un seguiment parlamentari de les seves tasques i compromisos.
b. Estimular l’activitat emprenedora i innovadora, a través de, entre d’altres mesures, la millora de la connexió entre recerca i l’aplicació empresarial dels seus resultats.
c. Prosseguir en l’esforç de simplif icació dels tràmits administratius per a la creació i ampliació d’activitats econòmiques.
d. Incrementar  el  paper de l’Institut  Català de Finances per tal  de millorar el crèdit a les empreses i els autònoms".

És a dir, les grans mesures que emprendrà l'autonomisme centrat contra la crisi, els que realment saben, els de l'eix de la responsabilitat com diu avui en Francesc-Marc Álvaro, són les següents: una cimera per parlar-hi, estimular l'activitat emprenedora connectant recerca i empresa (gran idea, perfecte, com? quan?), simplificar tràmits (molt propi d'una Gestoria) i incrementar el "paper" (que no els recursos) de l'ICF. És així com lluiten activament contra la crisi des de l'autonomisme. Amb mesures d'un impacte realment extraordinari. Propostes de xoc, efectives, efectives. Polítiques de broma en un país de broma. Camí dels set-cents mil aturats. Apropant-nos a una quarta part de la població en situació de pobresa. I els irresponsables som nosaltres. De bogeria.

Comentaris

  1. Tot una posada en escena de la impotència resolutiva autonomista. La partitocràcia endollada a l'aixada de la monarquia constitucional.

    ResponElimina
  2. Què vols fer-hi, bon patrici? No tenen competències per fer res més ni valentia per a reclamar-ne.

    ResponElimina
  3. Per a mi, la novetat d'aquest Parlament està amb SI. Aquests, quan comencin a aprendre una mica a saber preparar estratègies parlamentàries, arrossegaran els ERC-IV i, tots tres junts, hauran de fer de viagra a la dormidera institucionalitzada CiU-PSC. Vull dir que SI-ERC-IV han de ser els qui posin la pressió fins fer rebentar l'olla que cou Madrid.
    No cal discutir el programa electoral d'en Mas. Això és pura estratègia per guanyar la majoria simple. És a partir d'ara i durant quatre anys que els tres mosqueters hauran d'apretar els cargols per fer reaccionar aquest Parlament.

    Que tingueu uns bons dies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas