Ves al contingut principal

Obertes les votacions als Premis BN 2010

Aquàrium de Barcelona


L'esclatant triomf de l'autonomisme en les eleccions nacionals de 2010 fa més necessàries que mai les accions de resistència. Hem perdut. Però continuem aquí. Esperant que passi davant nostre el cadàver de l'autonomisme. Que passarà. Els Premis Brigada de Narcòtics tenen, doncs, més sentit que mai. Aquesta gent ho ha fet de primera i cal premiar-los urgentment. Serà, sigui quin sigui el beneficiari, un guardó del tot merescut. Els grans diaris del país (els tres primers dies de vida de l'Ara, fan patxoca!) han estat nominats per a la candidatura a Millor Comissaria. El mateix que la nostra totpoderosa televisió, amb el festival dels blocs electorals com a apoteosi final d'uns anys (amb honroses excepcions com l'Adeú Espanya) per oblidar. També hem considerat que el digital e-noticies, sempre amatent a intoxicar contra els més febles mereixia sense dubte un lloc d'honor. Tanca la llista l'emissora radiofònica del comte de Godó, portaveu d'algunes de les veus corals més útils a l'autonomisme.

Els lectors han volgut que precisament algunes d'elles siguin distingides amb la nominació a l'altra categoria, la de Millor Inspector. L'exdirector de La Vanguardia i degà de la brigada Lluís Foix ocuparà una de les cinc places, acompanyat del seu col·lega al servei comtal Màrius Carol. El duet matinal format per Josep Cuní i Pilar Rahola (de republicana a enamorada d'en Mas) ha rebut a darrera hora un important impuls: els seus espectacles diaris agraden molt a alguns dels lectors. Finalment, l'expressió sempre mel·líflua d'un altre home dels Matins, l'Antoni Puigverd, ha merescut també l'estima de molts de vosaltres. Tenim, doncs, un mes per votar i triar els nostres premiats. La brigada de narcòtics no descansa. Nosaltres tampoc hem de perdre l'oportunitat de denunciar festivament les seves males arts.

Comentaris

  1. Ja he votat. La veritat és que no ha estat una tria gens fàcil, sobretot en el segon cas, on els mèrits són molt compartits.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…