Ves al contingut principal

Obertes les votacions als Premis BN 2010

Aquàrium de Barcelona


L'esclatant triomf de l'autonomisme en les eleccions nacionals de 2010 fa més necessàries que mai les accions de resistència. Hem perdut. Però continuem aquí. Esperant que passi davant nostre el cadàver de l'autonomisme. Que passarà. Els Premis Brigada de Narcòtics tenen, doncs, més sentit que mai. Aquesta gent ho ha fet de primera i cal premiar-los urgentment. Serà, sigui quin sigui el beneficiari, un guardó del tot merescut. Els grans diaris del país (els tres primers dies de vida de l'Ara, fan patxoca!) han estat nominats per a la candidatura a Millor Comissaria. El mateix que la nostra totpoderosa televisió, amb el festival dels blocs electorals com a apoteosi final d'uns anys (amb honroses excepcions com l'Adeú Espanya) per oblidar. També hem considerat que el digital e-noticies, sempre amatent a intoxicar contra els més febles mereixia sense dubte un lloc d'honor. Tanca la llista l'emissora radiofònica del comte de Godó, portaveu d'algunes de les veus corals més útils a l'autonomisme.

Els lectors han volgut que precisament algunes d'elles siguin distingides amb la nominació a l'altra categoria, la de Millor Inspector. L'exdirector de La Vanguardia i degà de la brigada Lluís Foix ocuparà una de les cinc places, acompanyat del seu col·lega al servei comtal Màrius Carol. El duet matinal format per Josep Cuní i Pilar Rahola (de republicana a enamorada d'en Mas) ha rebut a darrera hora un important impuls: els seus espectacles diaris agraden molt a alguns dels lectors. Finalment, l'expressió sempre mel·líflua d'un altre home dels Matins, l'Antoni Puigverd, ha merescut també l'estima de molts de vosaltres. Tenim, doncs, un mes per votar i triar els nostres premiats. La brigada de narcòtics no descansa. Nosaltres tampoc hem de perdre l'oportunitat de denunciar festivament les seves males arts.

Comentaris

  1. Ja he votat. La veritat és que no ha estat una tria gens fàcil, sobretot en el segon cas, on els mèrits són molt compartits.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…