Ves al contingut principal

Patrimoni ocupat

Bellpuig
La Cort general de 1547 va ordenar la construcció d'un palau magne com a residència dels representants del comte de Barcelona a la capital del nostre país. Les obres, sota la direcció de l'arquitecte Antoni Carbonell, s'iniciaren dos anys més tard i es perllongaren fins el 1557. En fou resultat el Palau del Lloctinent que coneixem avui, situat al costat de la catedral barcelonina. El finançament de l'obra va córrer a càrrec de la Diputació del General o Generalitat, raó per la qual el símbol, caironat (en rombe), de la creu de Sant Jordi, resulta omnipresent a l'exterior de l'edifici. I tot i la destinació prevista, el cert és que els virreis (potser per aquesta aparença de submissió a la màxima institució representativa del poder del país) mai no volgueren residir entre els seus murs.

Com la resta dels edificis finançats per l'antiga Generalitat, el palau fou confiscat per les autoritats borbòniques i posat en propietat i ús de les institucions reials. La recuperació de l'autonomia a mans de la Gestoria, però, no va suposar el retorn d'aquest edifici al país. L'excusa: hostatjava aleshores l'històric Arxiu de la Corona d'Aragó, malnom sobrevingut de l'Arxiu Reial de Barcelona. El 1993 el vell arxiu fou traslladat a un nou edifici construït pel Ministerio de Cultura al carrer Marina (per cert, davant per davant d'una benzinera). Aleshores, però, se'ls va oblidar també retornar l'edifici confiscat el 1714. I així continuem a hores d'ara.

El Palau de Lloctinent convertit, només de tant en tant, en seu d'exposicions amb l'objectiu de mantenir una aparença d'ús (com ara mateix, oferint al públic una exposició sobre el virregnat català de Francesc de Borja, el duc sant). Amb una immensa placa groga que afirma que és propietat del Ministerio de Cultura i que encara és seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En realitat, com diu la meva dona, els únics papers que s'hi conserven són els del WC. Sembla que cap de les nostres institucions ha parat compte. Fins quan pensen fer durar l'ocupació?

Comentaris

  1. Este hecho que denuncias, pudiera tener diferentes pues depende de que hablemos algunas veces se cambia el discurso.
    Hay gente que reclama a Cataluña esto y Cataluña mira hacia otro lado algunas veces y otras simplemente dice que "verdes las han segado". ¿que tal predicar con el ejemplo, primero?
    DE Burgos hay en Cataluña Entre las piezas que son objeto de la reclamación por los castellano, se encuentran las pinturas murales románicas del Monasterio de San Pedro del Arlanza, en Burgos, que se hayan en el Museo Nacional de Arte de Cataluña y piezas que se exponen en el Museo Marès de Barcelona, como las pinturas murales románicas de la Iglesia de San Miguel de Tubilla del Agua, capiteles, ventanas y frisos románicos de San Miguel de Tubilla del Agua, la talla románica de la Virgen con el Niño, procedente de Puentedura, la crucifixión del calvario del Siglo XIII de San Pedro de Tejada, el descendimiento del Siglo XIII de Porquera, la talla gótica del Siglo XIII de la Virgen con el niño de Santa María de Villadiego; y el retablo plateresco del primer tercio del siglo XVI de Burgos.

    ResponElimina
  2. La diferència, no pas petita, és si aquests béns han estat objecte de compra-venda (caldria doncs, demanar responsabilitats als venedors, no pas als compradors, si es tracta d'operacions legals) o bé si han estat confiscats a punta de baioneta...

    ResponElimina
  3. Jo he anat molts cops a l'ACA i puc dir que és l'arxiu pitjor gestionat que he visitat, només per això caldria que se'l traspassés a la Generalitat. Han passat anys i anys, però segueix havent-hi pocs o cap instrument de descripció (inventaris o catàlegs). No se sap què fan els arxivers; no hi ha cap mena de transparència. El servei de reprografia és un desastre, ni et fan les còpies ni te les deixen fer amb càmara digital, com fan d'altres arxius que han renunciat a tenir servei de reprografia. Encara funcionen amb les fotocòpies de microfilm, res d'scanners, amb la consegüent despesa dels caríssims tonners. L'Arxiu Nacional de Catalunya obre al públic 12 hores al dia. L'ACA obre només 5 hores al dia, i això que té el nombre de personal més alt de tot el sistema d'arxius estatal. El pitjor de tot és que és un arxiu d'importància mundial, i que la gent que ve de comarques o de l'estranger no el poden aprofitar al màxim, perquè la meitat del dia roman tancat. Confirmo que els dipòsits de la documentació estan situats davant d'una gasolinera. Quina insconsciència!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…