Ves al contingut principal

Perdre els papers

Aquàrium de Barcelona

Si la darrera campanya electoral socialista fou lamentable de cap a peus (des d'anunciar d'entrada que no repetirien el Tripartit, el que equivalia a dir: "vota'm que no governaré", fins a la deriva espanyolista enfollida quan totes les enquestes detectaven una fuga massiva de vot en direcció contrària, és a dir, cap a CiU), la reacció a l'anunci del fitxatge de Ferran Mascarell per al nou govern del president Mas torna a demostrar-se insòlita. És ben bé allò del boxejador fora de combat que es balanceja sense esma just abans d'estavellar-se contra la lona. Encara no recuperats d'un directe a la mandíbula d'extrema violència i amb la perspectiva que els propers assalts (eleccions municipals i espanyoles) siguin encara més catastròfics, els socialistes no saben ben bé on són les coordenades del quadrilàter.

La resposta de Nicaragua ha estat incomprensible. La factoria de ficció socialista fa l'efecte de trobar-se, ben bé, col·lapsada. Per comptes de menystenir hàbilment la figura d'en Mascarell i de presentar la seva decisió com una rebequeria comprensible per part d'algú que havia estat rebutjat primer per Montilla (excloent-lo del segon Tripartit per maragallista) i després com a candidat substitut de l'agonitzant alcalde Hereu (per cert, algú sap perquè estava tan emocionat en l'acte d'investidura d'en Mas?), la direcció socialista va i l'expulsa públicament del partit alhora que fa saber tothom que era partidària que disputés la candidatura a l'actual alcalde de Barcelona en unes primàries. És a dir, deixa veure una vegada més la seva lògica manca de confiança en les possibilitats d'Hereu, mentre exalça la figura de Ferran Mascarell i de rebot la del mateix Artur Mas, capaç d'atreure'l al seu projecte. De veritat, costa d'imaginar una línia argumental més absurda. Que volen suïcidar-se?

Comentaris

  1. Company, alguns de vosaltres us resistireu fins al final amb les ungles esmolades, però acabareu reconeixent el pes aclaparador de la realitat per damunt dels prejudicis i els tòpics... i que estem entrant en el que es coneixerà com a "la dècada prodigiosa".

    ResponElimina
  2. Benvolgut Elies, Déu t'escolti! De moment, però, encara em falta molta fe... I no m'agraden algunes obres que veig.

    ResponElimina
  3. Si fos nomes qüestió de fe... En Mas te dos camins: o l'autonomisme ofegat, o la independència. De moment es palmari, amb els primes moviments que ha fet, que lo que prima es l'autonomisme ofegat. S'ofegarà del tot en Mas dins la tempesta perfecta espanyola?.

    ResponElimina
  4. S'anirà ofegant poc a poc a mida que passin quatre anys, a les properes tindrà menys vots però tornarà a governar amb l'ajut de qui sigui, mentre si SI no fa massa el burro anirà agafant adeptes i d'aquí vuit anys, si som vius, si Catalunya resisteix i si Espanya junt, potser, amb Europa no "imploten" en un no res de desfeta tindrem nou debat autonomista.
    Però el que sembla mes evident es que el govern de'n Mas sigui suau i que l'espanyol es torni encara mes dur fins el punt de ofegar les autonomies, diluir-les i tornar al centralisme mes caspós, aleshores sols amb una "Diputación" manada des-de Madrid haurem reculat 60 anys... i el mal es que continuarem queixant-nos i sense fer res de res, els nostres nets tindran el que nosaltres ens haurem merescut per covards.

    ResponElimina
  5. EL LLOP A CASA

    Al marge de les inocentades i enteniments mal fets per part meva, segueixo veient molt perillosa l'estranya jugada del President Mas d'incloure aquesta Sra. F. Bozal. Ho bé el President és un geni i ho capgira tot ficant-se dins del cau -tot pot ser-, o està pagant algun servei a la Camacha. De moment, s'ha ficat el llop a casa. Espero que no l'hagi confós amb cap gosset inofensiu.

    Pel que fa al PSC, quan per les seves canyeries els comenci a baixar aigua més clara, ja veurem de quin color serà. Temps al temps. És temps de digestions difícils i cal deixar-los que vagin buidant...

    ResponElimina
  6. Sospito que aquesta Bozal és l'anti López Tena.

    ResponElimina
  7. ____________________________
    Núria ha dit... Sospito que aquesta Bozal és l'anti López Tena.
    ____________________________
    I se la posat de vicepresidenta nomes per saber contestar les al·legacions d'en Lòpez Tena?, si que l'hi tenen por.... això m'agrada.... perdò pensava que estàvem al Faxabuk....

    ResponElimina
  8. Nomenar un alt funcionari espanyol com a conseller només és explicable des de les ganes de CiU d'estar bé amb tothom i tenir les mans lliures per als pactes de geometria variable que excloguin l'independentisme. Des de la constitució del Parlament tot el que ens arriba de CiU va en la línia d'activar la sociovergència i -de forma més dissimulada- aplanar el camí per a quan el PP guanyi a Espanya.
    És va fer Pujol entre 1980 i 1984; a diferència d'aleshores, ERC no ha pactat amb CiU. Si ERC té una mínima visió estratègica no hi pactarà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…