Ves al contingut principal

Perdre els papers

Aquàrium de Barcelona

Si la darrera campanya electoral socialista fou lamentable de cap a peus (des d'anunciar d'entrada que no repetirien el Tripartit, el que equivalia a dir: "vota'm que no governaré", fins a la deriva espanyolista enfollida quan totes les enquestes detectaven una fuga massiva de vot en direcció contrària, és a dir, cap a CiU), la reacció a l'anunci del fitxatge de Ferran Mascarell per al nou govern del president Mas torna a demostrar-se insòlita. És ben bé allò del boxejador fora de combat que es balanceja sense esma just abans d'estavellar-se contra la lona. Encara no recuperats d'un directe a la mandíbula d'extrema violència i amb la perspectiva que els propers assalts (eleccions municipals i espanyoles) siguin encara més catastròfics, els socialistes no saben ben bé on són les coordenades del quadrilàter.

La resposta de Nicaragua ha estat incomprensible. La factoria de ficció socialista fa l'efecte de trobar-se, ben bé, col·lapsada. Per comptes de menystenir hàbilment la figura d'en Mascarell i de presentar la seva decisió com una rebequeria comprensible per part d'algú que havia estat rebutjat primer per Montilla (excloent-lo del segon Tripartit per maragallista) i després com a candidat substitut de l'agonitzant alcalde Hereu (per cert, algú sap perquè estava tan emocionat en l'acte d'investidura d'en Mas?), la direcció socialista va i l'expulsa públicament del partit alhora que fa saber tothom que era partidària que disputés la candidatura a l'actual alcalde de Barcelona en unes primàries. És a dir, deixa veure una vegada més la seva lògica manca de confiança en les possibilitats d'Hereu, mentre exalça la figura de Ferran Mascarell i de rebot la del mateix Artur Mas, capaç d'atreure'l al seu projecte. De veritat, costa d'imaginar una línia argumental més absurda. Que volen suïcidar-se?

Comentaris

  1. Company, alguns de vosaltres us resistireu fins al final amb les ungles esmolades, però acabareu reconeixent el pes aclaparador de la realitat per damunt dels prejudicis i els tòpics... i que estem entrant en el que es coneixerà com a "la dècada prodigiosa".

    ResponElimina
  2. Benvolgut Elies, Déu t'escolti! De moment, però, encara em falta molta fe... I no m'agraden algunes obres que veig.

    ResponElimina
  3. Si fos nomes qüestió de fe... En Mas te dos camins: o l'autonomisme ofegat, o la independència. De moment es palmari, amb els primes moviments que ha fet, que lo que prima es l'autonomisme ofegat. S'ofegarà del tot en Mas dins la tempesta perfecta espanyola?.

    ResponElimina
  4. S'anirà ofegant poc a poc a mida que passin quatre anys, a les properes tindrà menys vots però tornarà a governar amb l'ajut de qui sigui, mentre si SI no fa massa el burro anirà agafant adeptes i d'aquí vuit anys, si som vius, si Catalunya resisteix i si Espanya junt, potser, amb Europa no "imploten" en un no res de desfeta tindrem nou debat autonomista.
    Però el que sembla mes evident es que el govern de'n Mas sigui suau i que l'espanyol es torni encara mes dur fins el punt de ofegar les autonomies, diluir-les i tornar al centralisme mes caspós, aleshores sols amb una "Diputación" manada des-de Madrid haurem reculat 60 anys... i el mal es que continuarem queixant-nos i sense fer res de res, els nostres nets tindran el que nosaltres ens haurem merescut per covards.

    ResponElimina
  5. EL LLOP A CASA

    Al marge de les inocentades i enteniments mal fets per part meva, segueixo veient molt perillosa l'estranya jugada del President Mas d'incloure aquesta Sra. F. Bozal. Ho bé el President és un geni i ho capgira tot ficant-se dins del cau -tot pot ser-, o està pagant algun servei a la Camacha. De moment, s'ha ficat el llop a casa. Espero que no l'hagi confós amb cap gosset inofensiu.

    Pel que fa al PSC, quan per les seves canyeries els comenci a baixar aigua més clara, ja veurem de quin color serà. Temps al temps. És temps de digestions difícils i cal deixar-los que vagin buidant...

    ResponElimina
  6. Sospito que aquesta Bozal és l'anti López Tena.

    ResponElimina
  7. ____________________________
    Núria ha dit... Sospito que aquesta Bozal és l'anti López Tena.
    ____________________________
    I se la posat de vicepresidenta nomes per saber contestar les al·legacions d'en Lòpez Tena?, si que l'hi tenen por.... això m'agrada.... perdò pensava que estàvem al Faxabuk....

    ResponElimina
  8. Nomenar un alt funcionari espanyol com a conseller només és explicable des de les ganes de CiU d'estar bé amb tothom i tenir les mans lliures per als pactes de geometria variable que excloguin l'independentisme. Des de la constitució del Parlament tot el que ens arriba de CiU va en la línia d'activar la sociovergència i -de forma més dissimulada- aplanar el camí per a quan el PP guanyi a Espanya.
    És va fer Pujol entre 1980 i 1984; a diferència d'aleshores, ERC no ha pactat amb CiU. Si ERC té una mínima visió estratègica no hi pactarà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.