Ves al contingut principal

S'ha trencat el pacte. Sí, i què?

Sant Carles de la Ràpita


Les primeres declaracions de la nova presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert m'han semblat candoroses. Diu que el pacte constitucional està trencat i que li'n farà saber al seu homòleg José Bono. No voldria repetir-me sobre aquesta modalitat tan catalana d'autoengany consistent a anomenar pacte allò que és pura i simplement sotmetiment. Un pacte el subscriuen dues parts que es reconeixen mútuament els poders i la capacitat per signar-lo. I més enllà d'operacions cosmètiques i declaracions que s'emporta el vent, Espanya mai ha reconegut a Catalunya el dret de decidir lliurement el seu nivell de sobirania. Així de simple. Si a això afegim el clima postfranquista i ultra de pressió en el context del qual es va redactar la Constitució espanyola, sembla una broma que es parli de pacte constitucional en referència a Catalunya.

La millor prova de que no existeix cap pacte és que es pot proclamar trencat sense que passi absolutament res. Que totes les declaracions dels autonomistes en aquest terreny són pur foc d'encenalls. Autèntiques cortines de fum. Que són pròpies d'aquell que es queixa però que no està disposat a fer realitat cap mena de solució alternativa als termes del suposat pacte. A defensar-la i a explicar-li a la gent quina és l'única opció que ens han deixat. La que tothom sap a Catalunya. Carinyo, estimo a un altre; vull el divorci. Hem decidit prescindir dels seus serveis; demà no cal que vingui. Hem trobat un producte millor; a partir d'ara no cal que ens continuï portant el seu; No ens agrada el seu servei telefònic; ens donem de baixa (aquest no és tan fàcil). Espanyols, s'ha trencat el pacte constitucional amb Catalunya; estem molt enfadats, però no patiu, ja se'ns passarà. Com voleu que ens prenguin seriosament.

Comentaris

  1. Anem-nos mentalitzant perquè els propers mesos i anys en sentirem a manta de fal·làcies, i de falses o mitges veritats, i d'arguments abrandats de faramalla donats per a matar el cuc d'un electorat famèlic de visualitzar aparents resultats als grans problemes que ens assetgen: econòmics, socials, polítics
    solucions no n'hi haurà, perquè l'arrel de tots aquests problemes no s'abordarà per part del govern català, un govern pretesament dels millors, però sense poder polític real, sense una proposta arriscada i vinculant, sense un líder valent

    ResponElimina
  2. Típica actitud convergent. La sort (en un sentit figurat) és que el futur govern s'ha trobat amb l'excusa de la crisi econòmica i utilitzarà aquest argument enlloc del famós "ara no toca" en referència a qüestions de relacions amb Espanya. I sí, l'actitud i el discurs de la senyora De Gispert, d'autèntica mestra de P4.

    ResponElimina
  3. Quin país de messells! Ahir tot el dia tomba que gira amb la marató de TV3 per recollir una misèria, tenint en compte que cada día ens prenen 60 milions. I que si flash mods, que si puntes de coixí...Sóm imbècils els catalans o qué!
    Divendres vaig anar a la nit de Santa Llúcia, respecto la Muriel Casals, sempre fent equilibris per mantenir les subvencions i intentant aixoplugar tothom, la única posició un pel agosarad: les imatges de la manifestació plena d'estelades.
    Els messells aplaudint, com un resort, fins i tot, el premi dessert.
    La resta, llepada de ferides pel record del franquisme, ens vàren salvar els mots diuen...i ara? Doncs ara a explicar les aventures del passat des de el sofà, ben calentons a les cadiretes, perquè no tenen esma de res més aquests brètols de convergents...i Catalunya cada cop més pobre. Perdoneu però avui és d'aquells díes que penso que Catalunya és un poble covard i assimilat, d'estúpids, que no mereix el nostre esforç. Aquesta nit em miraré la meva filla i decidiré continuar lluitant.

    ResponElimina
  4. Aquest crec que és el millor article de tots els que has escrit, amic Granollachs! Anàlisi de l'inici dels desgavells i l'anàlisi del resultat, de com estem ara.
    S'ha dit moltes coses dels negociadors de la Constipació espanyola. Però, un bon dia, en Roca (crec) va dir que en arribar a les escales del Congreso de los Disputados per seguir les negociacions, se li va acostar un missatger de l'exèrcit espanyol per donar-li un paperet de part de ... (no recordo qui). El full venia a ser un ultimàtum per a que en Roca no s'excedís més en les pretencions per Catalunya. Quan semblava que havia d'arrancar la Constipació, tota una sèrie de "metges" van reclamar que totes les diverses parts del cos de la pell de toro havien de tenir el mateix tracte. Es va repartir cafè per a tothom i van sorgir les autonomies. Quan es feia evident que unes rutllaven i altres ni sabien què fer-ne , ja va sorgir en González fent la LOAPA. El que segueix, amb el Tejero (gens incruent) i totes les bestièses posteriors, demostren molt clarament el que dius avui, Granollachs:
    Mai no hi ha hagut cap pacte institucional espanyol. El que encara hi ha és una democràcia molt mal digerida, mal portada i sense cap mena d'igualtat de tractes. El tardo-franquisme segueix vigent. L'únic és que ells no se n'adonen del seu franquisme. Sí que saben que ens espolien i amb molta voluntat conscient, però no poden reconèixer que l'espoli cultural i econòmic a que ens sotmeten són purament franquisme. Sense fusellaments però franquisme. Tou, però franquisme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…