S'ha trencat el pacte. Sí, i què?

Sant Carles de la Ràpita


Les primeres declaracions de la nova presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert m'han semblat candoroses. Diu que el pacte constitucional està trencat i que li'n farà saber al seu homòleg José Bono. No voldria repetir-me sobre aquesta modalitat tan catalana d'autoengany consistent a anomenar pacte allò que és pura i simplement sotmetiment. Un pacte el subscriuen dues parts que es reconeixen mútuament els poders i la capacitat per signar-lo. I més enllà d'operacions cosmètiques i declaracions que s'emporta el vent, Espanya mai ha reconegut a Catalunya el dret de decidir lliurement el seu nivell de sobirania. Així de simple. Si a això afegim el clima postfranquista i ultra de pressió en el context del qual es va redactar la Constitució espanyola, sembla una broma que es parli de pacte constitucional en referència a Catalunya.

La millor prova de que no existeix cap pacte és que es pot proclamar trencat sense que passi absolutament res. Que totes les declaracions dels autonomistes en aquest terreny són pur foc d'encenalls. Autèntiques cortines de fum. Que són pròpies d'aquell que es queixa però que no està disposat a fer realitat cap mena de solució alternativa als termes del suposat pacte. A defensar-la i a explicar-li a la gent quina és l'única opció que ens han deixat. La que tothom sap a Catalunya. Carinyo, estimo a un altre; vull el divorci. Hem decidit prescindir dels seus serveis; demà no cal que vingui. Hem trobat un producte millor; a partir d'ara no cal que ens continuï portant el seu; No ens agrada el seu servei telefònic; ens donem de baixa (aquest no és tan fàcil). Espanyols, s'ha trencat el pacte constitucional amb Catalunya; estem molt enfadats, però no patiu, ja se'ns passarà. Com voleu que ens prenguin seriosament.

Comentaris

  1. Anem-nos mentalitzant perquè els propers mesos i anys en sentirem a manta de fal·làcies, i de falses o mitges veritats, i d'arguments abrandats de faramalla donats per a matar el cuc d'un electorat famèlic de visualitzar aparents resultats als grans problemes que ens assetgen: econòmics, socials, polítics
    solucions no n'hi haurà, perquè l'arrel de tots aquests problemes no s'abordarà per part del govern català, un govern pretesament dels millors, però sense poder polític real, sense una proposta arriscada i vinculant, sense un líder valent

    ResponElimina
  2. Típica actitud convergent. La sort (en un sentit figurat) és que el futur govern s'ha trobat amb l'excusa de la crisi econòmica i utilitzarà aquest argument enlloc del famós "ara no toca" en referència a qüestions de relacions amb Espanya. I sí, l'actitud i el discurs de la senyora De Gispert, d'autèntica mestra de P4.

    ResponElimina
  3. Quin país de messells! Ahir tot el dia tomba que gira amb la marató de TV3 per recollir una misèria, tenint en compte que cada día ens prenen 60 milions. I que si flash mods, que si puntes de coixí...Sóm imbècils els catalans o qué!
    Divendres vaig anar a la nit de Santa Llúcia, respecto la Muriel Casals, sempre fent equilibris per mantenir les subvencions i intentant aixoplugar tothom, la única posició un pel agosarad: les imatges de la manifestació plena d'estelades.
    Els messells aplaudint, com un resort, fins i tot, el premi dessert.
    La resta, llepada de ferides pel record del franquisme, ens vàren salvar els mots diuen...i ara? Doncs ara a explicar les aventures del passat des de el sofà, ben calentons a les cadiretes, perquè no tenen esma de res més aquests brètols de convergents...i Catalunya cada cop més pobre. Perdoneu però avui és d'aquells díes que penso que Catalunya és un poble covard i assimilat, d'estúpids, que no mereix el nostre esforç. Aquesta nit em miraré la meva filla i decidiré continuar lluitant.

    ResponElimina
  4. Aquest crec que és el millor article de tots els que has escrit, amic Granollachs! Anàlisi de l'inici dels desgavells i l'anàlisi del resultat, de com estem ara.
    S'ha dit moltes coses dels negociadors de la Constipació espanyola. Però, un bon dia, en Roca (crec) va dir que en arribar a les escales del Congreso de los Disputados per seguir les negociacions, se li va acostar un missatger de l'exèrcit espanyol per donar-li un paperet de part de ... (no recordo qui). El full venia a ser un ultimàtum per a que en Roca no s'excedís més en les pretencions per Catalunya. Quan semblava que havia d'arrancar la Constipació, tota una sèrie de "metges" van reclamar que totes les diverses parts del cos de la pell de toro havien de tenir el mateix tracte. Es va repartir cafè per a tothom i van sorgir les autonomies. Quan es feia evident que unes rutllaven i altres ni sabien què fer-ne , ja va sorgir en González fent la LOAPA. El que segueix, amb el Tejero (gens incruent) i totes les bestièses posteriors, demostren molt clarament el que dius avui, Granollachs:
    Mai no hi ha hagut cap pacte institucional espanyol. El que encara hi ha és una democràcia molt mal digerida, mal portada i sense cap mena d'igualtat de tractes. El tardo-franquisme segueix vigent. L'únic és que ells no se n'adonen del seu franquisme. Sí que saben que ens espolien i amb molta voluntat conscient, però no poden reconèixer que l'espoli cultural i econòmic a que ens sotmeten són purament franquisme. Sense fusellaments però franquisme. Tou, però franquisme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas