Ves al contingut principal

Tranquils, és una innocentada

Monistrol de Calders

Tots els mitjans publicaven ahir el nomenament d'una absoluta desconeguda, Pilar Fernández Bozal, de professió advocada de l'Estat, com a consellera de Justícia del nou govern de la Gestoria. Tot i pertànyer al club dels millors, als de La Vanguardia els hi va costar tot el dia fins i tot trobar una foto seva. Déu n'hi do, quina innocentada. Els mitjans sempre fan la broma del 28 de desembre. També em va semblar escoltar (potser era en plena somnolència del migdia) que l'exdirector general de la Guardia Civil aniria a Interior, que Fèlix Millet seria Director General de Presons i que el cap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya seria el nou conseller d'Economia. Ah, m'oblidava, i que Enrique Lecumberri magistrat del Suprem, segons sembla (?), proposat per CiU, i coator de la darrera sentència contra la immersió lingüística seria, probablement, el nou conseller d'Educació. És que fan unes bromes...

Us imagineu com a consellera de Justícia una senyora que ha orientat la seva carrera professional a la defensa jurídica dels interessos de l'Estat espanyol a Catalunya, dels drets de la metròpoli a les colònies? Quina ha de ser la seva sensibilitat política més bàsica? Així, sense dubtar-ho, la notícia és una broma. Una senyora que ha dirigit els serveis jurídics de l'Estat contra les Consultes, posada a contenir les envestides constants d'aquest mateix Estat contra l'Estatut i les minses competències que encara no han estat buidades de contingut de la Generalitat de Catalunya. Una piròmana posada a contenir el foc de l'estat autonòmic, incendi que cremarà sense control amb noves glopades de benzina madrilenya durant els propers mesos. Ben segur, definitivament, és una broma. Fa temps que no m'agraden les innocentades, però trobo que aquest any han estat de molt mal gust.

Comentaris

  1. A la defensora del pueblo espanyol (Maria Luisa Cava de Llano y Carrió) també l'han apuntat al festival d'inocentades: "NO HI HA cap ofensiva contra el català, llengua que conec i aprecio, sinó una simple i rigorosa aplicació del marc legal vigent, que inclou l'acatament obligatori de les sentències; entre elles la del TC sobre l'Estatut". Al Companys tampoc el van afusellar, només aplicaven rigorosa i simplement el marc d'aquella particular modalitat de l'època. De broma a broma, com cantava l'Ovidi. Malgrat les inocentades, el refrany deia que entre broma y broma la verdad se asoma. Vindràn maldades però tampoc cal que ens agafin amb els pantalons ben abaixats. O sí. Toca encaixar temps d'ara punyalet (és mes finet). Mal gust, sí.

    ResponElimina
  2. Ostres, quina sort doncs...
    No vaig saber captar la innocentada!!!
    XDDD

    ResponElimina
  3. Dons de broma en broma aquesta dona s'ho ha cregut i avui mateix agafara el càrrec que d'existir "nomes serà pel meu amic Duran" digué en Mas... es clar que tan es que hi hagi en Duran com aquesta anticatalana, fàstic sobre fàstic.

    ResponElimina
  4. Sí, una innocentada, ens han enganxat una bona llufa a l'esquena.

    ResponElimina
  5. Doncs, d'aixonses i d'allonses amb la brometa! Vaja, que m'han enganxat de ple! M'encantaria ser jove per perseguir l'ideòleg de la broma!! Cal reconeixer que el paio de marres deu estar rient com un boig. S'ho mereix, està bé.
    Sóc un pallús!!!!!

    ResponElimina
  6. M'agradaria pensar que aquesta senyora feia un paper quan carregava contra els interessos de Catalunya i ara serà capaç de fer el que toca; i que potser ho feia tan bé que per això s'ha volgut fitxar a territori enemic.
    Se que això rebaixa a la consellera al nivell d'una mena de mercenària judicial sense principis però és la visió més optimista possible de cara al país.

    ResponElimina
  7. Home, la Tura no tenía estudis de dret (no cal tenir vergonya per manar un departament de justícia, nomès ésser capaç de nomenar 28 consells consultius en una tarda, a cop de kalimotxo)i aquesta, pel menys, está preparada per manar un departament de justicia. El comentarista diu de la Fernández Bozal: "...la seva carrera professional a la defensa jurídica dels interessos de l'Estat espanyol a Catalunya, dels drets de la metròpoli a les colònies? . Bueno... i què? Doncs ara treballarà per domesticar els animals que hi ha al departament de justícia (jo hi treballo desde fa 20 anys). O domesticar els animals també es treballar per l'Estat en contra de la cultura?

    ResponElimina
  8. El nomenament d'aquesta "persona" és un disbarat..., però ja se sap que al govern bipartit de CiU tothom li riu les gràcies!.
    No he entès la ironia d'aquest últim comentari però vull constatar que en Jordi pùjol és metge, i en Heribert Barrera és matematic, i per tant tenen estudis.. i que?, no hi tinc res a dir.
    Que faci 20 anys que treballes pel departament de justícia t'hauria de fer entendre que Na Pilar Bosal de domesticar animals res de res. Només els donarà carnassa... Nosaltres som la carn i Catalunya el plat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.