Villatoro, rectificar és de savis

Castell de Cardona


Els opinadors que ocupen les tribunes dels grans mitjans diuen moltes coses. Toquen tots els temes de l'actualitat. Parlen pràcticament cada dia i, com un servidor (que s'equivoca prou sovint, sobretot en els pronòstics), no poden encertar-la sempre. Més encara si es tracta de prediccions. Allò que s'acostuma a dir dels economistes serveix també per als sociòlegs i els politòlegs (i encara més pels simples afeccionats). En la seva línia d'opinió, però, hi ha una idea reiterada que he seguit al llarg dels darrers anys. De manera constant, a cop de martell, des del mateix 2003, Vicenç Villatoro ha anat insistit una i altra vegada que l'aposta d'Esquerra pels Tripartits tindria com a efecte col·lateral, per primera vegada des de la recuperació de la Gestoria, una pèrdua de la majoria nacionalista (catalana) al Parlament de Catalunya.

Per utilitzar les seves paraules, el combat partidari entre CiU i ERC portaria a una reducció del perímetre del nacionalisme (català) en l'espai polític català. En 2007 parlava, de fet, de l'última majoria parlamentària nacionalista. Finalment, però, la realitat del 28-N l'ha desmentit de manera contundent. Si fem la sèrie de diputats assolits per CiU i ERC al llarg de les eleccions al Parlament de Catalunya trobem el següent: 57 (1980), 77 (1984), 75 (1988), 81 (1992), 73 (1995), 68 (1999), 69 (2003 i 2006). Doncs bé, en 2010, la suma de CiU, ERC i SI s'enfila fins els 76, només cinc per sota de 1992 i un de 1984. És, per tant, la més alta de les darreres quatre legislatures. Es pot dir fins i tot que trenca una línia descendent. Certament, l'aposta d'Esquerra, en particular pel segon tripartit, és criticable des de molts punts de vista. Però els efectes no han estat els previstos, perquè la societat catalana avança en direcció claríssima cap a la llibertat. Les lluites entre partits se situen molt lluny de la sensibilitat de la majoria dels votants, que acostumen a tenir una visió més àmplia. Villatoro, rectificar és de savis. Esperem la teva teorització, sempre interessant, al respecte.

Comentaris

  1. Jo també havia pensat en les "prediccions" de Villatoro. De fet els efectes colaterals dels tripartits, en varis aspectes, són positius.

    ResponElimina
  2. Hi ha comentaristes de tots els colors, per donar-ne i vendre'n. Per a mi, el difícil és arribar a destriar-los bé. El grau de convicció de cadascun, i de vegades sense encertar-la, em fan dubtar i acabo fet un galimaties. En general, els olfacto i ho sospeso amb el meu criteri, bo o dolent.
    Per altra banda, quan s'ajunta nacionalisme amb independentisme tinc la sensació que la barreja sortirà malament. I, quan es barrejen esquerranitats, també. Sóc partidari del menjar senzill i clar. El desastre culminant, per a mí, va ser posar un mestre de cerimònies que tenia de tot menys de President. La vergonya va caure sobre Catalunya, tot de la mà, segons diuen, d'en ZP i que els altres dos ho van acceptar com un repte. La barreja va sortir vomitiva... A pesar de tot això, la identitat nacional catalana s'ha refermat substancialment gràcies al TC. No podem barrejar els nostres vòmits interns amb les bales de l'enemic.

    ResponElimina
  3. No només això, sinó que el votant d'avui de CiU no és el mateix, pel que fa a ambició nacional, que el del 1992. Hi ha sempre qui aventura grans catàstrofes. Cal que confiïn més en la gent d'aquest país, que és el que crec que els hi passa.

    ResponElimina
  4. L'aposta d'ERC del 2003 i 2006 ha desgastat -i de quina manera- el partit però ha servit per a clarificar el conflicte Catalunya/Espanya gràcies a tot el procés de l'estatut.
    PSC i CiU, cal recordar-ho per enèsima vegada, s'havien negat durant més de dues dècades a la reforma estatutària.
    Villatoro deia que el pacte ERC-PSC afebliria el nacionalisme no pas per que cap raonament lògic ho sostingués sinó, únicament, per l'interès partidista en deixar ERC com els dolents de la pel·lícula i beneficiar els seus (autonomistes).
    David Roig

    ResponElimina
  5. O potser es que en Villatoro s'imaginava que un estatutet milloradet i ben endreçadet satisfaria a la majoria de catalanets i aixó ens conduiria cap a un espanyolisme "bien entendido".
    Peró el xurro que han parit els ha deixat a tots amb el cul a l'aire.

    ResponElimina
  6. Però apart de les prediccions de qui sigui continuem amb una Convergència de pacte ridícul a Madrid, una Unió declaradament no independentista, una ERC de capa-caiguda i un puntet de llum i de il·lusió en SI.
    Esperem que en Duran no vingui a tocar els nassos de vicepresident, que es quedi a Madrid i fitxi per el PP, que en Mas i ERC posin seny, que el PSC fotin fora a Chaconas i Corbachos i en Castells i la Tura es catalanitzin un xic mes i que SI els hi foti canya.
    Seria un bon regal de reis, si es compleix la meva predicció renuncio al Porche que tinc encarregat...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)