Arribarem a 63?

Església parroquial de Cardona
Darrerament vaig amb retard. La realitat, sempre trepidant, ara em depassa especialment. Els apunts històrics van quedant, contra la meva voluntat, una mica arraconats. Massa esporàdics. Què hi farem. Potser vindran altres temps de sequera. Som-hi, doncs. Encara que fa algunes setmanes, no m'estic de comentar alguns moments interessants de l'hagiogràfic "Candidat Mas, President Mas: compte enrere" (emès a TV3 el passat 27 de desembre). Em va colpir l'escena del restaurant en que la filla del president apareixia fortament angoixada, gairebé traumatitzada, per l'experiència d'haver estat una nena de pare famós. La cara amb que la mare se la mirava mentre parlava, em va fer pensar que també l'Helena Rakoznik ha patit bastant per ella.

Encara més impactant va ser trobar la Pilar Rahola, personatge mediàtic al cap damunt de l'onada, asseguda a la dreta del pare. Del pare de l'encara candidat Mas, durant la sobretaula del mateix dia de les eleccions. Com si fos una més de la família. Petant la xerrada. I, encara, en un in crescendo de tensió dramàtica, la seva aparició enmig de la cúpula de CiU durant la mateixa nit electoral, reclosa en l'habitació de l'Hotel Majestic on l'equip guanyador, en petit comitè, seguia el descabdellament dels resultats. Des del sofà, emocionada, la Rahola va pronunciar una frase que mereix passar a la categoria de mítica, ben bé com si fos la responsable de campanya de la federació, va preguntar-afirmar, eufòrica, desfermada al seu estil: arribarem a 63? No costa gaire qüestionar-se: si era part tan interessada (retrat magistral el del Polònia, fent de bandera mentre parla el president Mas) com és que disposava simultàniament de tribunes privilegiades als grans mitjans públics fora dels espais electorals?

Comentaris

  1. Suposo que quan a un se li enganxa una pilar-rahola a la pell, deu ser bastant difícil treure'se-la de sobre. Deu caldre anar a algun especialista de pell per a que et receptin algun antígen contundent. També, deu caldre passar per ca l'otorrinolaringòleg a que et faci un estudi de les teves capacitats auditives: "-Dr., de sobte el meu oïda a començat a sonar com esquerdat...!"
    I, de passada, fer-hi una passada quan tinguis temps per la Policia de Catalunya, a veure si és lícit l'atropellament verbal: "-...es que m'ha caigut una tonna de paraules a sobre i m'he quedat amb la boca oberta de per vida....!

    Potser la petita d'en Mas, de qui en tenia por era d'aquesta gran senyora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas