Ves al contingut principal

Caixes d'estalvi o l'autonomisme en pilotes

Aquàrium de Barcelona
El que està passant amb les caixes d'estalvi demostra una vegada més la gran mentida en la que portem trenta anys instal·lats. Quan la vida és bella, el Regne d'Espanya, per amansir les feres, ens fa veure que decidim alguna cosa. Quan vénen mal dades, quan cal governar de veritat, quan cal prendre mesures d'alta política, l'autonomia de Catalunya se'n va a fregir espàrrecs. Sense contemplacions. De moment, el govern de la Gestoria, per tot pla B, diu que ja ho troba ídem, mentre veus prestigioses i patriòtiques alcen la veu. Si voleu riure (i plorar) una estona, només cal que repasseu (les negretes són meves) l'article 120 de l'Estatutet suposadament en vigor:

"Article 120. Caixes d’estalvis

1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya."

No hase falta desir nada más.

Comentaris

  1. Ara sí!
    Efectivament, si no hi ha pela, no cal pensar en res més. Crec que els diners són la sang actual de la societat, i els bancs els seus temples. Llàstima de caixes d'estalvis que tan bon naixement havien tingut! Els ha arribat la mort sobtada. Imposada, diria jo. O, més aviat, d'imprudència permanent en allunyar-se de les seves funcions.
    En aquesta línia, en Jordi Pujol ara ja s'alinea amb l'independència clarament. Aquest detall ens farà pujar moltes més simpaties en favor del nostre postulat. És l'avi de Catalunya, i el que digui va a missa, almenys entre molts, molts, avis.
    Com que som molts.... cof, cof....!!

    ResponElimina
  2. Jo ja en soc d'avi, Ramon.
    I potser es perquè a missa no hi vaig mai que el que digui en Pujol me la buf..., perdo vull dir que m'és igual, perquè durant anys ha dit tantes barbaritats i quan volia deia tres mitges paraules mal lligades perquè no s'entengues res de res que el que digui ara ni tan sols em prengui la molèstia d'escoltar-ho.
    Però tens raó, potser si aquest gat vell ens ajuda hi hauran quatre avis mes carques que jo que l'escoltaran i ens anirà mes be que si predica submissió.

    En quant a lo de les Caixes ja es veia a venir.
    Els hi donaran diner públic per arribar al 108 per cent.
    Després a darrera hora diran que te de ser el 112 per cent i cap podrà arribar-hi.
    Es convertiran en bancs i el diner public es convertira en privat.
    Depenen de la Generalitat segons l'article 120 del estatutet, però la Generalitat estarà d'acord en el que mani Madrid.
    I a partir d'aquí el Banc d'Espanya manara a totes les noves entitats.
    I a mica en mica anirem perdent tot el que tenim amb sabor català.
    La presidenta d'Omnium, Muriel Casals, ja ho ha dit, "ens han declarat la guerra" i aquesta vegada es mes oberta que mai.
    Una vegada l'hi vaig dir que m'agradaria que fos ella qui proclames la independència, perquè sinó qui ho farà?.

    ResponElimina
  3. TENS MOLTA RAO,AMIC,AIXO DE QUE VAN A PER NOSALTRES ES QUASI ARCAIC,PERO CAL RECONEIXER QUE LAS CAIXES, EN ESTAT AGONIC, HAN SIGUT MOLT MAL GESTIONADES,QUANT VAN FOTRE FORA AN SERRA,LA SITUACIO JA ERA ARROSSEGADA.NO TOT EL MAL VE DE FORA.....
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…