Ves al contingut principal

Caixes d'estalvi o l'autonomisme en pilotes

Aquàrium de Barcelona
El que està passant amb les caixes d'estalvi demostra una vegada més la gran mentida en la que portem trenta anys instal·lats. Quan la vida és bella, el Regne d'Espanya, per amansir les feres, ens fa veure que decidim alguna cosa. Quan vénen mal dades, quan cal governar de veritat, quan cal prendre mesures d'alta política, l'autonomia de Catalunya se'n va a fregir espàrrecs. Sense contemplacions. De moment, el govern de la Gestoria, per tot pla B, diu que ja ho troba ídem, mentre veus prestigioses i patriòtiques alcen la veu. Si voleu riure (i plorar) una estona, només cal que repasseu (les negretes són meves) l'article 120 de l'Estatutet suposadament en vigor:

"Article 120. Caixes d’estalvis

1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya."

No hase falta desir nada más.

Comentaris

  1. Ara sí!
    Efectivament, si no hi ha pela, no cal pensar en res més. Crec que els diners són la sang actual de la societat, i els bancs els seus temples. Llàstima de caixes d'estalvis que tan bon naixement havien tingut! Els ha arribat la mort sobtada. Imposada, diria jo. O, més aviat, d'imprudència permanent en allunyar-se de les seves funcions.
    En aquesta línia, en Jordi Pujol ara ja s'alinea amb l'independència clarament. Aquest detall ens farà pujar moltes més simpaties en favor del nostre postulat. És l'avi de Catalunya, i el que digui va a missa, almenys entre molts, molts, avis.
    Com que som molts.... cof, cof....!!

    ResponElimina
  2. Jo ja en soc d'avi, Ramon.
    I potser es perquè a missa no hi vaig mai que el que digui en Pujol me la buf..., perdo vull dir que m'és igual, perquè durant anys ha dit tantes barbaritats i quan volia deia tres mitges paraules mal lligades perquè no s'entengues res de res que el que digui ara ni tan sols em prengui la molèstia d'escoltar-ho.
    Però tens raó, potser si aquest gat vell ens ajuda hi hauran quatre avis mes carques que jo que l'escoltaran i ens anirà mes be que si predica submissió.

    En quant a lo de les Caixes ja es veia a venir.
    Els hi donaran diner públic per arribar al 108 per cent.
    Després a darrera hora diran que te de ser el 112 per cent i cap podrà arribar-hi.
    Es convertiran en bancs i el diner public es convertira en privat.
    Depenen de la Generalitat segons l'article 120 del estatutet, però la Generalitat estarà d'acord en el que mani Madrid.
    I a partir d'aquí el Banc d'Espanya manara a totes les noves entitats.
    I a mica en mica anirem perdent tot el que tenim amb sabor català.
    La presidenta d'Omnium, Muriel Casals, ja ho ha dit, "ens han declarat la guerra" i aquesta vegada es mes oberta que mai.
    Una vegada l'hi vaig dir que m'agradaria que fos ella qui proclames la independència, perquè sinó qui ho farà?.

    ResponElimina
  3. TENS MOLTA RAO,AMIC,AIXO DE QUE VAN A PER NOSALTRES ES QUASI ARCAIC,PERO CAL RECONEIXER QUE LAS CAIXES, EN ESTAT AGONIC, HAN SIGUT MOLT MAL GESTIONADES,QUANT VAN FOTRE FORA AN SERRA,LA SITUACIO JA ERA ARROSSEGADA.NO TOT EL MAL VE DE FORA.....
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.