Ves al contingut principal

Cervells en la intimitat o la Brigada al rescat

Monestir de Sant Cugat del Vallès
Hi ha coses que cal que l'opinió pública s'empassi. I, per fer-ho, de vegades, cal un calçador de flexibilitat considerable capaç d'empènyer amb molta força cap avall. La consigna és: que l'embolcall jurídic ho tapi tot. I som-hi. En Santiago Tarín signava un perfil de la consellera Fernández Bozal d'estil hagiogràfic a l'edició de La Vanguardia del 28 de desembre de 2010. L'escrit reflecteix una investigació periodística de primer nivell. Ens parla en primer lloc del seu fulgurant expedient acadèmic (disset matrícules i sis excel·lents, es nota que el català no computava), per definir-la més tard com "el cerebro jurídico de la administración del Estado en Cataluña, pues a ella acudían [delegats i subdelegats del Govern espanyol] recabando informes y consejos". Finalment, el diari dels Godó rebla la idea: "Fernández Bozal era la persona a quien se llamaba para consultar temas de todos los ámbitos del derecho, desde contencioso a urbanismo o penal, a fin de la que la administración actuara correctamente".

Allò que més sorprèn de la visió beatífica de la nova consellera no és pas el paroxisme en la lloança, sinó la seva enorme discreció personal. L'absoluta absència de qualsevol reflex públic del fet joiós que hagi habitat fins ara en les nostres contrades una eminència jurídica de semblant alçada. Perquè qualsevol que faci una ràpida consulta a la xarxa descobrirà que mai ningú, segons sembla, ha comptat amb una figura de tant prestigi com ella per dictar una conferència, realitzar una presentació pública, inaugurar un curs o fer de ponent en un congrés. Que en són de rucs tots i cadascun dels membres directius i rectors acadèmics d'absolutament tots els col·legis, institucions, entitats i universitats catalanes de l'àmbit del dret! (i que llest Josep Antoni Duran i Lleida).

I això em sembla molt injust. Com injust és, en sentit contrari, que semblant tresor de saviesa no hagi deixat per a la posteritat en vint-i-quatre anys d'activitat professional ni una sola publicació de caràcter jurídic, ni de res. Però és que cap ni una. No és broma. Perdó, se m'escapava. Un article publicat el 1993 a Proyecto social. Revista de relaciones laborales sobre la importantíssima qüestió de si els graduats socials poden o no lluir la toga. Ella impassible. Espanya, Espanya, Espanya. Només servei a Espanya (si cal, dir que Consultes igual a homenatges proetarres). Ni un minut dedicat a la comunitat jurídica o a la societat catalana en general. Cervells consagrats a Espanya en la més absoluta intimitat que finalment, encara per a mi incomprensiblement, veuen la llum... El president potser ens ho hauria d'explicar una mica més, no creieu? Li demanarem d'aquí uns dies.

Comentaris

  1. Bona feina Marcel, no sé si dir periodística o rata de google, o potser la combinació de totes dues.
    Aquest morrió li pot esclatar a les mans al convergent quan es comencin a escalfar les tornes

    endavant les atxes, i al lloro!

    ResponElimina
  2. Molt bona feina company.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la teva molt bona feina Marcel.

    ResponElimina
  4. Efectivament, aquest morrió el deu fer servir molt i molt per estar-se sempre callada i no deixar escapar cap bajanada que li passi pel cap. Intuïa, amic patrici Granollacs, que això havia d'anar per aquí. Però no que fos tan bèstia, tan descarat "el nivell de probada solvència" d'aquest morrió... També, coincideixo amb tu que probablement, aquest morrió a la Conselleria de Justicia, o a qualsevol altre lloc (dic jo), sigui un lio d'en Duran Lleida. De faldilles, afageixo. Tinc entès que és procliu a l'assatjament... com a "bon catòlic" que és.
    En una línia complementària d'aquest tema, en F. Puig ha hagut de fer marxa enrere amb això de desplaçar en Delort (CiU acceptat pels dos tri-partits) en favor una nova força rejovenida...; ha hagut de fer marxa enrere amb això dels 80 Km.; i, també, amb les càmeres de les comissaries. En F. Puig anava a sac, tal com se'l coneix, pel "destraler".

    Com que no tenim prou gresca al mercat polític, aquest deute de 10.000 milions d'€, com que és acumulatiu, no sobtat per una catàstrofe puntual, no el podem pagar ni amb l'aportació de 1.600 € cadascú, no. La propera intervenció del mal estat espanyol a la Generalitat ja és evident. Ens caurà un interventor de l'estat sense ni saber-ho, ja.

    ResponElimina
  5. No demanis gaires explicacions ni al Mas ni al Duran. Sempre hi ha preus secrets a pagar. Totes les martingales jurídiques que ha calgut tapar bé mereixien aquesta missa i el morrió ja està imposat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…