Ves al contingut principal

Deliris no nacionalistes

Scala Dei
La reacció dels espanyols a la concessió de la Pilota d'Or a Leo Messi ha estat d'autèntica vergonya. Pròpia de cafres. Familiars, públic i periodistes, tots absolutament histèrics. Els qualificatius van del robatori a l'alta traïció. No és només l'habitual no saber perdre. De cop i volta, han tornat a l'escena contubernis de forces fosques estrangeres i conspiracions jueu-maçòniques. El pervers francès, una vegada més, contra la pell de brau. Espanya és "lo mejó, de lo mejó", però el món s'entesta a no reconèixer-ho. Sort que ells són els no nacionalistes. Déu n'hi do! Si ho fossin, encara anirien matant pels carrers. La diferència entre espanyols i catalans a l'hora de valorar la notícia ha estat paral·lela a allò que podríem considerar, respectivament, actituds de bogeria i de pura racionalitat.

Leo Messi és el millor jugador del món i probablement, perquè només té vint-i-tres anys (si les lesions el respecten), serà el més gran de la història. Així ho han reconegut, abans i després de la concessió del guardó, els mateixos Guardiola i Xavi (catalans, curiosament). Afortunadament, ells han tocat de peus a terra en tot moment i no s'han deixat endur per la bogeria nacionalista espanyola que ha envoltat la valoració del premi. Però, encara una altra cosa: Leo Messi va arribar al nostre país fa deu anys. Porta gairebé tant temps entre nosaltres com al seu país d'origen. El sentim molt nostre encara que ens agradaria que parlés la llengua del país on viu (i quin efecte tindria!). Els espanyols quan trigaran a considerar-lo, encara que no jugui amb la roja, una mica dels seus? I així tornem al principi: sort que ells no són nacionalistes...

Comentaris

  1. Ara has tocat un tema clau per a nosaltres. Si no sóm capaços de fer-li parlar català, la nostra llengua, al nostre millor ariet, és que no tenim perdó de déu.

    Aquest seria el millor gol, sens dubte, que li faríem a la competència. Qui ho aconseguirà?

    És una qüestió de temps? o simplement és que se n'han de tenir ganes?

    ResponElimina
  2. A un crack del futbol se li perdona que no parli català, ningú no s'atreviria a demanar en Messi que fes un esforç en aquest sentit.. Pobret, igual es desconcentra i no marca gols. És com La Vanguardia, a aquest diari convergent i monàrquic se li perdona que estigui escrit en castellà quan una part molt important dels seus lectors són catalanoparlants. Això demostra moltes mancances dels habitants d'aquesta nació.

    ResponElimina
  3. No exageris perepau, per molt bo que sigui Messi, per molt bona persona que també pugui ser, que no el conec personalment, està en el Barça per a guanyar-hi diners. No idealitzem els esportistes d'èlit. No ens passi com als espanyols amb el "Juanitu" Müller.

    ResponElimina
  4. Quan consideraran els espanyols a Messi com una mica seu? MAI. Per què? Doncs perquè Messi mai serà jugador del Real Madrid. (Espero). Si Messi jugues al R. Madrid parlarien d'ell com a jugador espanyol i farien la pilota d'Or seva, de totes les Espanyes. Esta abastament demostrat que els espanyols estan mes a la bora dels nacionalsocialistes que de qualsevol ésser amb dos dits de front.

    ResponElimina
  5. L'altre dia anant per la carretera, allà, ale-vora de Santa Coloma de Farners, vaig tornar a veure aquella barraca de vinya amb la pintada aquella que diu "Puta España", la primera vegada que en vaig veure una tornava d'unes vacances i havia "desconnectat" de tot el que no fos gaudir-ne de elles i em va entrar mala llet al pensar "ja tornem a ser a casa".

    ResponElimina
  6. La Pilar Rahola a demanat que en Messi i en Inhiesta aprenguin Català. M'apunto a donar-li suport des de el FB! l'Inihesta hi acostuma a escriure força. Oblidem'nos de vanguardies i èlits: aquesta guerra (defensar-nos i marxar d'espanya si, però construir el país que ens faci dir: per fi sóc a casa! també) la guerra deia, és nostra: de la gent.

    ResponElimina
  7. permeteu-me que us recomani un blog
    http://estemfotuts.blogspot.com/search?updated-min=2011-01-01T00%3A00%3A00-08%3A00&updated-max=2012-01-01T00%3A00%3A00-08%3A00&max-results=1

    ResponElimina
  8. Guau! Quanta participació!! De què va avui...? Ahhh!!
    Es nota que el futbol és del poc que podem parlar amb goig. Set participants, més jo ara.
    Amb això de la pilota d'Or, resulta que alguns que votaven Xavi "no sabien" que hi ha dos Xavis, el notre (Hernàndes) i un altre (Alonso) Doncs, sembla que van partir alguns vots en favor d'aquest Alonso perquè no havien concretat a quin Xavi es referien.... De tant miserable, ho trobo fins i tot divertit.

    Parlant de tot, no se'ns escapi pas el lliurament de la denúncia contra el TC al Tribunal d'Estrasburg, en favor del nostre Estatutet. Segur que ens diran que són assumptes interns, però... si no s'arrenca no hi ha meta per arribar. De fet, és -potser- la primera vegada que internacionalitzem oficialment les nostres queixes. Aquests dos advocats que han fet aquest treball es mereixen un aplaudiment, no? O, és que ja no tenim ni esma?

    ResponElimina
  9. El nacionalisme espanyol en sí mateix és de les coses més patètiques que he vist mai.
    Creure que una persona és millor que un altre simplement per haver nascut en un lloc, és una ideologia que si no fos perquè també és perillosa, només podria provocar riure i burla. De fet, és el que fem, riure de tanta estupidesa i ximpleria, encara que amb bastant de fàstic de veure els nostres veïns i colonitzadors fent el ruc d'aquesta manera.

    Legalment, els tres finalistes de la pilota d'or són catalans, ja que segons l'estatut, un català és un espanyol que viu a Catalunya, i en Messi, per molt que per "ells" sigui un farsant estranger, té nacionalitat espanyola. La llàstima, és que dos d'ells tot i tants anys de viure al nostre país, no tenen interès en exercir de catalans... Em penso que dir unes paraules en català almenys quan parlen per TV3 no costaria pas gaire...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.