Ves al contingut principal

El fitxatge Mascarell: la perspectiva independentista

Priorat
No hi ha dubte que el sí de Ferran Mascarell a ocupar la conselleria de Cultura de la Gestoria ha estat un èxit incontestable del nou president Artur Mas. Tot i tractar-se del quart plat (Artur Mas volia una dona per al Departament de Cultura, a la recerca de la paritat en la lamentablement i habitualment considerada com la conselleria maria), no hi ha dubte del nivell tècnic i professional d'en Mascarell, membre de ple dret d'un de tants Governs que podrien considerar-se dels millors (on, per cert, no hi cabrien alguns dels consellers, de perfil força baix, triats finalment pel president, aquí sí, com a resultat de successius nos d'altres candidats més ben situats i valorats). No és moment d'analitzar els coneguts i polèmics posicionaments del nou conseller en relació al concepte de Cultura catalana, objecte de discussió pública amb motiu de la preparació de la presència catalana a la Fira de Frankfurt 2007.

Ara crec necessari destacar un altre element. Si des de la perspectiva de CiU el fitxatge de Mascarell suma, no sé si es pot dir el mateix des d'un prisma estrictament independentista. I com saben els lectors d'aquest bloc, qui i com governa la Gestoria, a alguns ens preocupa bastant relativament. Tenim problemes bastant més greus a encarar. M'explicaré: durant els darrers anys el sobiranisme ha anat guanyat posicions en l'àmbit socialista. Totes les enquestes dels grans mitjans repeteixen la xifra d'un 35% de votants del PSC partidaris del sí en un referèndum d'independència. Les reaccions a la debacle del 28-N han estat un altre indici, igual com el posicionament anterior d'antics alcaldes socialistes a favor de les Consultes als seus municipis (com ara a Badalona o Sant Boi de Llobregat). No sé si la captació per part de CiU dels personatges amb més sensibilitat sobiranista dins el socialisme català és una bona notícia, si és que volem que algun dia aquell s'emancipi del control del PSOE. No sé si és el millor per a l'independentisme, és a dir, per al país.

Comentaris

  1. Crec que és una bona jugada fer servir en Mascarell (d'indubtable nivell cultural) per remoure el PSC cap l'alliberament del PSOE. És possible que dins la ment del President hi hagi la idea d'arrossegar socialistes a la "Casa Gran". Altra cosa serà la possible castellanització de la vida cultural nostra. Un pas més de rosca...!!

    Al marge d'aquest tema, sabeu que hi va haver un cert increment de participants en les votacions. Però, el que gairebé no s'ha ventilat, és que aquest increment, inclosos altres votants habituals, van dispersar el seu vot amb partits tant tontos com "Carmen de Mairena", Pirates de Catalunya", etc. Per cert, C. de Mairena estava indignat de que l'haguessin votat. Va dir que tot plegat havia estat una broma, i que semblava mentida que hi hagués gent que l'hagués posat en una situació delicada en estar a punt de treure algun escó al Parlament. El resultat d'aquestes eleccions ha fet que sembli que PP-C sobretot i els altres hagin pujat de votants i no és així. La proporcionalitat de la Llei d'Hond (?) a provocat aquest miratge. Tothom feliç i a menjar anissos.....

    ResponElimina
  2. Crec que en aquestes eleccions els socialistes ja han perdut una part molt important del vot catalanista, tal com es veia a l'enquesta de l'Ara. Per tant, tampoc crec que intgui un gran efecte.
    Sobre l'elecció concreta per a Cultura, la seva etapa a l'Ajuntament de Barcelona no va ser precisament molt bona pel que fa a tot allò que sonés en català. Esperem que no repeteixi els mateixos esquemes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…