Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (XIV)

L'estudi d’Albert García Espuche, La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII) (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009, 661 p.) és una autèntica joia de la historiografia catalana recent. Entre altres milers de detalls, repassa la història dels desastres de la guerra contra Catalunya durant els darrers anys del nostre règim constitucional. La ciutat de Barcelona va patir aleshores les penúries de successius setges el 1697, 1705 i 1706. En la primera d’aquelles dates, l’esquadra francesa del duc de Vendôme va llançar, segons el testimoni del protometge de les esquadres de Sicília, Josep Aurià, vint mil bombes i magranes reials contra la ciutat. Però el de 1713-1714 fou amb diferència el setge més destructiu d’aquelles dates.

En el seu gravat del setge, publicat a Viena el 1718, Francesc Santacruz i Artigas es referí a la ciutat bombardejada, considerant que va quedar “casi del todo demolida al estrago de las bombas que tiraron a su ruina en el espacio de quatro meses, cuyo número passan de cincuenta mil, entre bombas y granadas reales”. García Espuche considera que, encara sense poder avaluar els danys al Quarter de Mar, una gran part de les cases de la ciutat resultaren afectades: 370 foren enderrocades del tot, 600 resultaren del tot inhabitables, 300 molt afectades i moltes altres amb danys de consideració. A molts barris, més del 50% de les construccions resultaren molt afectades. Conclou: “es fàcil d’entendre, per tant, com va ser de terrible l’efecte global dels bombardeigs, en una ciutat que tenia poc més de cinc mil cases”. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, els milers de barcelonins morts, ferits o deixats al ras també mereixen memòria.

Comentaris

  1. [Correcció de sintaxi] Molt bona la informació. Jo vaig fer el treball de recerca de batxillerat sobre el setge de 1714 i les conseqüències que va tenir per Catalunya. El meu professor havia fet la tesi doctoral sobre aquell període i en sabia molt. El problema és que era més fatxa que en Franco, i tal com li vaig entregar el treball, em va dir que tenia un 4, que si volia que me l'aprovés, havia d'eliminar del treball totes les referències que hi haguessin als termes nació, dret i llibertat... si això no és censura, que baixi Franco i ho vegi... fa poc va anar a una tertúlia del Cuní i evidentment, va parlar en castellà... només va durar un any a l'escola.

    ResponElimina
  2. Salvador ha dit:

    Crístian, si no et fa res, volem saber el nom
    d´aquesta llumenera de professor franquista que vas haver de patir.

    ResponElimina
  3. Existeix algun estudi de psicologia social sobre la durada en memòria mental entre generacions? Els efectes socials d'un setge que perdura durant tres segles. Els seus efectes al subconscient social.
    Els nets dels que van sobreviure en deurien anar saturats del drama viscut; els besnets, en deurien anar també saturats, humiliats i desmoralitzats. Els rebesnets potser volien oblidar-ho i deuria entrar la decadència...
    I així fins ara mateix en que sembla que des de potser el 1900 anem agafant ànims.

    Aquest Memorial Democràtic hauria d'acabar de recuperar el Born de Barcelona.

    ResponElimina
  4. Salvador, es deia Antonio Peña. També sovinteja actes del PP, Ciudad-anos i manifestacions a favor de la vida, etc. (que estan molt bé, però ja tots sabem qui organitza aquestes festes).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…