Ves al contingut principal

Els reis són els pares

Castell de Cardona
Es fantàstic veure la il·lusió dels nens davant les joguines que els reis els han deixat a la terrassa. És un món irreal, però ells encara no ho saben i aquesta és la gràcia. Els polítics autonomistes viuen més o menys igual. Aquests dies els consellers van fent les primeres declaracions de caire programàtic amb la seva joguina nova. Atesa la manca de lideratge del president Mas, que es fa patent en la seva insistència en la via autonomista (millor caminar units cap al desastre que no dividits cap a la llibertat), no poden més que demostrar una considerable manca de realisme. M'han cridat l'atenció dues reflexions de consellers que, d'altra banda, considero altament preparats, potser aquests sí, dignes d'un govern dels millors. El problema, doncs, no rau en la seva intel·ligència, sinó en el fet que han triat un terreny de joc sense gespa, ple de rocs i matolls i en pendent per jugar aquest partit de futbol.

El conseller Mas-Collell afirmava que el principal causant del dèficit de la Generalitat l'any passat (més de 7.000 milions d'euros, segons sembla) era l'excés en la despesa sanitària. Més enllà del fet que al dia següent el conseller Boi Ruiz afirmés que la desviació havia estat de 825 milions d'euros (no quadren els números, doncs), és absolutament incomprensible que deixi de banda qualsevol referència a una petita causa de dèficit que és tres vegades superior: l'espoli fiscal espanyol a Catalunya. Aquest, tal i com apunten aquests dies altres amics blocaires, és el principal problema de la hisenda de la Generalitat: que la metròpoli saqueja els nostres recursos.

I, hores després, el conseller Recoder afirmava que, si cal, la Gestoria haurà de recórrer al TC per exigir els gairebé mil milions d'euros que l'Estat no ha gastat en infraestructures a Catalunya en compliment de l'addicional tercera de l'Estatutet. És a dir, que demanarem empara al mateix tribunal que va deixar el text com un colador i va condicionar el nivell d'inversió teòricament fixat a allò que decidissin lliurement cada any les Corts generals en aprovar els Pressupostos generals de l'Estat (la llei que, com tothom sap, menys és respecta del món). La idea que cal transmetre urgentment als dos nous consellers és clara: ep, desperteu, els reis són els pares. És a dir, l'Espanya que ens saqueja a l'empara de la seva legalitat.

Comentaris

  1. Ho saben però són com aquells pares que no permeten -o admeten- que els seus fills creixin i tracten de continuar amb la fantasia dels reis d'orient.

    ResponElimina
  2. Suposo o, almenys, espero que en Laporta li vagi recordant al President les incongruències de jugar a Reis i voler fer de grans.
    Per cert, la Sra. Núria de Gispert ha trobat una solució per partir el Grup Mixt abans no comenci (si encara no han començat) a haver "hostialitats" al Parlament entre SI i C?

    ResponElimina
  3. Bon dia,

    1) els votants de CiU, com els membres del Govern, ja ho saben que els reis són els pares, però com a bons cristians que són, necessiten dur endavant aquesta proposta que, sovint, fan les ments immadures davant una realitat que no els va com volen:

    "Bé, d'acord, els pares són els reis i què, jo no preguntava això. I ara, digueu-me pare, enguany què em duran els reis?"

    2) En Laporta i els seus amigots no tenen cap altra ideologia que la supervivència personal, immersos en combats de superació personal de conflictes psicològics arrossegats des la seva perenne adolescència i conscient irreverència als objectius de la societat civil.

    Ens passarem, uns anys més, comentant aquestes jugades polítiques de baixa intensitat i... Vés per on, arribarem a les següents eleccions del maig i -torna-li la trompa al xic- com sempre: uns que vénen i d'altres que s'han cansat i se'n surten com poden.

    I nosaltres aquí, mirant si algú ens fa cas.

    Salut i República de Catalunya!

    ResponElimina
  4. Té collons, dir que la culpa és del dèficit sanitari quan ens roben tants i tants diners...

    ResponElimina
  5. Ells mateixos saben que no podran per prou feines aconseguir que retorni ni un sol cèntim de l'escandalós dèficit fiscal que patim. Per això han de buscar altres excuses per a justificar tot el seguit de retallades socials que ens vindran a sobre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…