Ves al contingut principal

Els reis són els pares

Castell de Cardona
Es fantàstic veure la il·lusió dels nens davant les joguines que els reis els han deixat a la terrassa. És un món irreal, però ells encara no ho saben i aquesta és la gràcia. Els polítics autonomistes viuen més o menys igual. Aquests dies els consellers van fent les primeres declaracions de caire programàtic amb la seva joguina nova. Atesa la manca de lideratge del president Mas, que es fa patent en la seva insistència en la via autonomista (millor caminar units cap al desastre que no dividits cap a la llibertat), no poden més que demostrar una considerable manca de realisme. M'han cridat l'atenció dues reflexions de consellers que, d'altra banda, considero altament preparats, potser aquests sí, dignes d'un govern dels millors. El problema, doncs, no rau en la seva intel·ligència, sinó en el fet que han triat un terreny de joc sense gespa, ple de rocs i matolls i en pendent per jugar aquest partit de futbol.

El conseller Mas-Collell afirmava que el principal causant del dèficit de la Generalitat l'any passat (més de 7.000 milions d'euros, segons sembla) era l'excés en la despesa sanitària. Més enllà del fet que al dia següent el conseller Boi Ruiz afirmés que la desviació havia estat de 825 milions d'euros (no quadren els números, doncs), és absolutament incomprensible que deixi de banda qualsevol referència a una petita causa de dèficit que és tres vegades superior: l'espoli fiscal espanyol a Catalunya. Aquest, tal i com apunten aquests dies altres amics blocaires, és el principal problema de la hisenda de la Generalitat: que la metròpoli saqueja els nostres recursos.

I, hores després, el conseller Recoder afirmava que, si cal, la Gestoria haurà de recórrer al TC per exigir els gairebé mil milions d'euros que l'Estat no ha gastat en infraestructures a Catalunya en compliment de l'addicional tercera de l'Estatutet. És a dir, que demanarem empara al mateix tribunal que va deixar el text com un colador i va condicionar el nivell d'inversió teòricament fixat a allò que decidissin lliurement cada any les Corts generals en aprovar els Pressupostos generals de l'Estat (la llei que, com tothom sap, menys és respecta del món). La idea que cal transmetre urgentment als dos nous consellers és clara: ep, desperteu, els reis són els pares. És a dir, l'Espanya que ens saqueja a l'empara de la seva legalitat.

Comentaris

  1. Ho saben però són com aquells pares que no permeten -o admeten- que els seus fills creixin i tracten de continuar amb la fantasia dels reis d'orient.

    ResponElimina
  2. Suposo o, almenys, espero que en Laporta li vagi recordant al President les incongruències de jugar a Reis i voler fer de grans.
    Per cert, la Sra. Núria de Gispert ha trobat una solució per partir el Grup Mixt abans no comenci (si encara no han començat) a haver "hostialitats" al Parlament entre SI i C?

    ResponElimina
  3. Bon dia,

    1) els votants de CiU, com els membres del Govern, ja ho saben que els reis són els pares, però com a bons cristians que són, necessiten dur endavant aquesta proposta que, sovint, fan les ments immadures davant una realitat que no els va com volen:

    "Bé, d'acord, els pares són els reis i què, jo no preguntava això. I ara, digueu-me pare, enguany què em duran els reis?"

    2) En Laporta i els seus amigots no tenen cap altra ideologia que la supervivència personal, immersos en combats de superació personal de conflictes psicològics arrossegats des la seva perenne adolescència i conscient irreverència als objectius de la societat civil.

    Ens passarem, uns anys més, comentant aquestes jugades polítiques de baixa intensitat i... Vés per on, arribarem a les següents eleccions del maig i -torna-li la trompa al xic- com sempre: uns que vénen i d'altres que s'han cansat i se'n surten com poden.

    I nosaltres aquí, mirant si algú ens fa cas.

    Salut i República de Catalunya!

    ResponElimina
  4. Té collons, dir que la culpa és del dèficit sanitari quan ens roben tants i tants diners...

    ResponElimina
  5. Ells mateixos saben que no podran per prou feines aconseguir que retorni ni un sol cèntim de l'escandalós dèficit fiscal que patim. Per això han de buscar altres excuses per a justificar tot el seguit de retallades socials que ens vindran a sobre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…