Ves al contingut principal

La ruleta russa de l'estalvi

Monestir de Santes  Creus
El primer dia de l'any va morir un company de feina. La mort és tan injusta quan encara no toca! Una altra, porta més de mig any de baixa per llarga malaltia. Darrerament, la preocupació per la salut dels col·legues ja no és una qüestió d'humanitat i companyonia. Comença a esdevenir un tema de supervivència personal. La política dels darrers mesos del vell i del ara nou govern de la Gestoria envers la funció pública és de provisió de vacants i baixes zero. És a dir, que quan cau el del teu costat a l'administració l'importa un rave quina és la teva càrrega de treball: n'has d'assumir la seva i punt. Sense més. És la ruleta russa de l'estalvi. Una bola que s'anirà fent més i més grossa a mesura que vagin petant els següents elements de la cadena. A la feina, els que quedem ens mirem pensant quan caurà el següent (tot i que encara ho portem amb sarcasme i bon rotllo).

Partint de la base que disposem d'un percentatge de treballadors en el sector públic clarament inferior al de la Unió Europea i tres vegades més baix que el de, posem-ne, Extremadura, l'administració catalana hauria d'afrontar, a perer meu, dos reptes. Per honestedat. Primer, explicar als ciutadans quins serveis tancarà o deixarà d'oferir (bàsicament, com a conseqüència de la seva inviabilitat per l'espoli fiscal i la crisi, per aquest ordre). Segon, afrontar un estudi individualitzat, cas per cas, de cadascun dels llocs de treball, analitzant quines són les funcions que desenvolupa. En altres paraules, decidir on sobra gent i on hi falta. I redistribuir els efectius de manera racional. Ja sé que això és més difícil, però decidir on hi ha menys efectius a través de la ruleta russa de la mort, la malaltia o la jubilació no farà sinó menar definitivament al col·lapse a l'administració pública. De moment, continuo bé de salut, gràcies.

Comentaris

  1. Venen temps durs i els que treballem a l'administració ho veurem. Jo sóc dels que pensa que hi ha massa despesa i poca optimització de recursos. S'ha instal·lat dins la funció pública una manera de fer "a l'espanyola": treball de 8 a 15, pauses d'una hora, gent que va a comprar durant la jornada laboral... sí, paguem justos per pecadors. Altre tema serà la manca de diners de la Generalitat però ja en parlarem. Per cert, continua bé de salut.

    ResponElimina
  2. La gestoria s'aprimarà, serà imprescindible, hi hauran ferits, els nostres fills i nets no tindran els serveis que cal tenir, tot el que haguem pogut estalviar s'ho quedarà el govern de les espanyes i ho regalarà a les "pobres" autonomies que ja tenen un trenta per cent de funcionaris, aquí els baixarem al cinc per cent... i ens continuaran dient lladres perquè no els hi hem donat tot el que guanyem amb el nostre treball... tot.

    En cada intervenció d'un polític català, parli del que parli i estigui on estigui, hi te d'haver-hi una frase, pronunciada en un to de veu mes alt i amb cara seriosa o emprenyada denunciant l'espoli fiscal que patim, dient lladres al govern i reclamant, no demanant, que això s'acabi.

    No soc polític ni treballo a l'administració, però jo ja ho faig.

    ResponElimina
  3. Precisament, a la RAC1 d'aquest matí ha tornat el repetitiu tema que no hi ha diners a la Generalitat, que no es podrà pagar la nòmina de març. Tot plegat, potser ara vagi de veritat perquè hem sobrepassat el límit d'endeutament, endeutament creixent d'anys i anys. A algú a la RAC1 se li ha acudit la idea magistral de que en Zapatero faci desapareixer les Diputacions (de tot l'Estat?) i que els seus pressupostos reverteixin a les autonomies. El Senado passaria a ser càmera de les autonomies, en lloc de les Diputacions?
    La transferència de personal d'un lloc a l'altre serà viable en coincidència de compatibilitats, però no posaràs un administratiu a fer d'arxiver; un policia a fer d'administratiu; etc... Ja tenim prou caos i limitacions d'eines de treball. La meva Cap, per exemple i que està de baixa maternal, ve al treball alguns moments per salvar autèntics naufragis. Des de casa seva està fent gestions de treball; treballa des de casa per evitar el caos. Quan no pugui més, i és jove, llevores què?
    Mireu, jo estic amb pre-jubilació i ja ho veig a mitja distància tot això. Però, no deixa de fer-me molta pena, molta. He estat 26 anys servint al país, crec i ho desitjo, i veig que els qui han hagut de fer de comandants d'aquesta nau, no han estat a l'alçada de les seves responasbilitats, al marge dels entrebancs de Madrid.

    ResponElimina
  4. Bé, com qualsevol partit de la ideologia de CIU (que sí, que són catalanistes -?- però neoliberals), s'aprimaran els serveis públics allà on tinguin empreses privades que puguin assumir aquestes funcions per transferir diners públics a les seves butxaques. El problema és que hi ha molta gent que no es pot pagar un metge, pensió i privada. Aquests negocis són segurs i no els volen deixar perdre. A més, tot va acompanyat d'una reducció de la capacitat adquisitiva des de fa ja anys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…