Ves al contingut principal

La ruleta russa de l'estalvi

Monestir de Santes  Creus
El primer dia de l'any va morir un company de feina. La mort és tan injusta quan encara no toca! Una altra, porta més de mig any de baixa per llarga malaltia. Darrerament, la preocupació per la salut dels col·legues ja no és una qüestió d'humanitat i companyonia. Comença a esdevenir un tema de supervivència personal. La política dels darrers mesos del vell i del ara nou govern de la Gestoria envers la funció pública és de provisió de vacants i baixes zero. És a dir, que quan cau el del teu costat a l'administració l'importa un rave quina és la teva càrrega de treball: n'has d'assumir la seva i punt. Sense més. És la ruleta russa de l'estalvi. Una bola que s'anirà fent més i més grossa a mesura que vagin petant els següents elements de la cadena. A la feina, els que quedem ens mirem pensant quan caurà el següent (tot i que encara ho portem amb sarcasme i bon rotllo).

Partint de la base que disposem d'un percentatge de treballadors en el sector públic clarament inferior al de la Unió Europea i tres vegades més baix que el de, posem-ne, Extremadura, l'administració catalana hauria d'afrontar, a perer meu, dos reptes. Per honestedat. Primer, explicar als ciutadans quins serveis tancarà o deixarà d'oferir (bàsicament, com a conseqüència de la seva inviabilitat per l'espoli fiscal i la crisi, per aquest ordre). Segon, afrontar un estudi individualitzat, cas per cas, de cadascun dels llocs de treball, analitzant quines són les funcions que desenvolupa. En altres paraules, decidir on sobra gent i on hi falta. I redistribuir els efectius de manera racional. Ja sé que això és més difícil, però decidir on hi ha menys efectius a través de la ruleta russa de la mort, la malaltia o la jubilació no farà sinó menar definitivament al col·lapse a l'administració pública. De moment, continuo bé de salut, gràcies.

Comentaris

  1. Venen temps durs i els que treballem a l'administració ho veurem. Jo sóc dels que pensa que hi ha massa despesa i poca optimització de recursos. S'ha instal·lat dins la funció pública una manera de fer "a l'espanyola": treball de 8 a 15, pauses d'una hora, gent que va a comprar durant la jornada laboral... sí, paguem justos per pecadors. Altre tema serà la manca de diners de la Generalitat però ja en parlarem. Per cert, continua bé de salut.

    ResponElimina
  2. La gestoria s'aprimarà, serà imprescindible, hi hauran ferits, els nostres fills i nets no tindran els serveis que cal tenir, tot el que haguem pogut estalviar s'ho quedarà el govern de les espanyes i ho regalarà a les "pobres" autonomies que ja tenen un trenta per cent de funcionaris, aquí els baixarem al cinc per cent... i ens continuaran dient lladres perquè no els hi hem donat tot el que guanyem amb el nostre treball... tot.

    En cada intervenció d'un polític català, parli del que parli i estigui on estigui, hi te d'haver-hi una frase, pronunciada en un to de veu mes alt i amb cara seriosa o emprenyada denunciant l'espoli fiscal que patim, dient lladres al govern i reclamant, no demanant, que això s'acabi.

    No soc polític ni treballo a l'administració, però jo ja ho faig.

    ResponElimina
  3. Precisament, a la RAC1 d'aquest matí ha tornat el repetitiu tema que no hi ha diners a la Generalitat, que no es podrà pagar la nòmina de març. Tot plegat, potser ara vagi de veritat perquè hem sobrepassat el límit d'endeutament, endeutament creixent d'anys i anys. A algú a la RAC1 se li ha acudit la idea magistral de que en Zapatero faci desapareixer les Diputacions (de tot l'Estat?) i que els seus pressupostos reverteixin a les autonomies. El Senado passaria a ser càmera de les autonomies, en lloc de les Diputacions?
    La transferència de personal d'un lloc a l'altre serà viable en coincidència de compatibilitats, però no posaràs un administratiu a fer d'arxiver; un policia a fer d'administratiu; etc... Ja tenim prou caos i limitacions d'eines de treball. La meva Cap, per exemple i que està de baixa maternal, ve al treball alguns moments per salvar autèntics naufragis. Des de casa seva està fent gestions de treball; treballa des de casa per evitar el caos. Quan no pugui més, i és jove, llevores què?
    Mireu, jo estic amb pre-jubilació i ja ho veig a mitja distància tot això. Però, no deixa de fer-me molta pena, molta. He estat 26 anys servint al país, crec i ho desitjo, i veig que els qui han hagut de fer de comandants d'aquesta nau, no han estat a l'alçada de les seves responasbilitats, al marge dels entrebancs de Madrid.

    ResponElimina
  4. Bé, com qualsevol partit de la ideologia de CIU (que sí, que són catalanistes -?- però neoliberals), s'aprimaran els serveis públics allà on tinguin empreses privades que puguin assumir aquestes funcions per transferir diners públics a les seves butxaques. El problema és que hi ha molta gent que no es pot pagar un metge, pensió i privada. Aquests negocis són segurs i no els volen deixar perdre. A més, tot va acompanyat d'una reducció de la capacitat adquisitiva des de fa ja anys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.