Ves al contingut principal

"La Vanguardia" i Josep Cuní guanyadors dels Premis BN 2010

Una figuera


La primera edició dels Premis BN, després del tancament definitiu de les votacions ahir, darrer dia de l'any, ha anat a raure, de manera incontestable, al diari La Vanguardia (Millor Comissaria) i al periodista Josep Cuní (Millor Inspector). Tots dos, aclamats per la crítica dels lectors d'aquest bloc, han acumulant gairebé la meitat dels vots computats en les seves categories respectives. No hi ha dubte, el seu protagonisme durant els darrers mesos (d'una intensitat política notable, amb canvi de govern a la Gestoria inclòs) ha estat molt remarcable. La possibilitat i la intensitat amb que continuaran, ben segur, treballant al servei de la causa narcotitzant, a favor de l'ocultació del mal que fa a aquest país l'autonomisme persistent, es troba en un punt força interessant.

En el cas del diari dels Godó, és d'esperar que la feina infatigable al servei del canvi en el govern de la Gestoria, serà ben recompensada (tot i la crisi) i que la sortida d'una edició en català permetrà camuflar de patriotisme una operació de rescat que sembla imprescindible per assegurar la seva viabilitat. En el cas de Josep Cuní i el seu Els Matins de TV3, a hores d'ara i tenint en compte que Mònica Terribas va ser una de les sondejades per a consellera, no sembla que el traspàs de competències sobre els mitjans al Departament de Presidència, sota el control directe d'Artur Mas i Francesc Homs, afegit als compromisos contrets amb el PSC en el debat d'investidura, hagin de comportar grans canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (tal i com ja han anunciat afamats opinadors convergents). En els propers mesos sortirem de dubtes. En definitiva, que tingueu tots un any 2011 molt feliç! I que ens apropi a tots a la llibertat plena, a pesar de la tasca infatigable de la brigada de narcòtics.

Comentaris

  1. Igualment, molt bon any. I sí, la Brigada continuarà administrant la seva dosi narcotitzant a la població catalana. Quan veig a algú amb La Vanguardia sota el braç penso: mira, una altra víctima de la Brigada. I el Cuní? Tot cofoi quan diu "si ho mirem des d'una perspectiva global, a nivell d'Espanya..", aquest és el seu tarannà, Espanya ho és tot i això de veure el món des d'una perspectiva catalana sembla que li és petit.

    ResponElimina
  2. Molt bon any 2001, companyia de patricis!!
    Recordeu allò de "La imaginació al Poder!"? Doncs, crec que ens cal una bona dosi d'imaginació repartida amb una barreta màgica per tot Catalunya.
    Així doncs, que cadascú dels Bons Patricis reparteixi aquesta màgia de llibertat cada matí i per sempre!

    ResponElimina
  3. Fa dies que redacto respostes que després no goso publicar perquè s'han fet massa llargues i tampoc crec que fossin del vostre interes.
    Permeteu-me avui publicar aquesta, si voleu serà la darrere d'aquest nou any, no la llegiu, però si algú ho fa l'hi demanaré disculpes per expressar aquí els meus dubtes.

    Es feixuc estar tot el dia fent treballar el pobre cervell per a discriminar si en Cuni o l'encarregat de torn ens estan informant o narcotitzant, i es que a vegades aquestes tertúlies "conilleres" t'enganxen, perquè vulguis o no també es relaxant escoltar opinions ben redactades i que semblen lògiques i adients encara que sapiguem que ens estan manipulant.
    Per això hi ha tanta gent enganxada a les religions, en son els amos en enganyar-nos, tenen manuals i tutorials, exemples incontestables de miraculosos fets, reunions a nivell diví i càntics entranyables als que n'hem estat abduïts des-de ben petits.

    Quin català no sent seu el virolai?, la mateixa muntanya de Montserrat o Sant Miquel del Fai, i mireu quants me'n deixo d'entranyables racons, cadascú en te mes d'un ben ale-vora de casa seva.
    Això també forma part d'aquesta cultura catalana que tenim de defensar?.
    Ser català es defensar la ermita on s'aparegué sant Magí a un pastor mentre orinava?.
    Tenim de defensar una tradició cristiana els que ni tan sols hi creiem, de les nouvingudes encara mes radicals?.
    Defensaria la nostra cultura, però si me la miro trosset a trosset n'hi trobo mil i un que en son o be religiosos o be polititzats i molts d'ells simplistes.
    La meva cultura es la del meu poble?, m'agrada quan viatjo escoltar les dels demés i a vegades me les faig meves perquè m'agrada mes la llegenda del cant de les fades al salt d'aigua de ale-vora Bergen que la de l'aparició d'una verge qualsevol prop de casa meva.

    Estic fastiguejat d'Espanya perquè vol que siguem com ells, estic fastiguejat de lladres i polítics, impositors i imposats ploraners, voldria ser o be un terrorista o un nen que encara no entén el llenguatge parlat i en te prou amb els manyacs de la mare... pobre nen, amb els anys es veurà empés a convertir-se en dominador o dominat, sembla que no n'hi ha, de terme mitja.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.