Ves al contingut principal

"La Vanguardia" i Josep Cuní guanyadors dels Premis BN 2010

Una figuera


La primera edició dels Premis BN, després del tancament definitiu de les votacions ahir, darrer dia de l'any, ha anat a raure, de manera incontestable, al diari La Vanguardia (Millor Comissaria) i al periodista Josep Cuní (Millor Inspector). Tots dos, aclamats per la crítica dels lectors d'aquest bloc, han acumulant gairebé la meitat dels vots computats en les seves categories respectives. No hi ha dubte, el seu protagonisme durant els darrers mesos (d'una intensitat política notable, amb canvi de govern a la Gestoria inclòs) ha estat molt remarcable. La possibilitat i la intensitat amb que continuaran, ben segur, treballant al servei de la causa narcotitzant, a favor de l'ocultació del mal que fa a aquest país l'autonomisme persistent, es troba en un punt força interessant.

En el cas del diari dels Godó, és d'esperar que la feina infatigable al servei del canvi en el govern de la Gestoria, serà ben recompensada (tot i la crisi) i que la sortida d'una edició en català permetrà camuflar de patriotisme una operació de rescat que sembla imprescindible per assegurar la seva viabilitat. En el cas de Josep Cuní i el seu Els Matins de TV3, a hores d'ara i tenint en compte que Mònica Terribas va ser una de les sondejades per a consellera, no sembla que el traspàs de competències sobre els mitjans al Departament de Presidència, sota el control directe d'Artur Mas i Francesc Homs, afegit als compromisos contrets amb el PSC en el debat d'investidura, hagin de comportar grans canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (tal i com ja han anunciat afamats opinadors convergents). En els propers mesos sortirem de dubtes. En definitiva, que tingueu tots un any 2011 molt feliç! I que ens apropi a tots a la llibertat plena, a pesar de la tasca infatigable de la brigada de narcòtics.

Comentaris

  1. Igualment, molt bon any. I sí, la Brigada continuarà administrant la seva dosi narcotitzant a la població catalana. Quan veig a algú amb La Vanguardia sota el braç penso: mira, una altra víctima de la Brigada. I el Cuní? Tot cofoi quan diu "si ho mirem des d'una perspectiva global, a nivell d'Espanya..", aquest és el seu tarannà, Espanya ho és tot i això de veure el món des d'una perspectiva catalana sembla que li és petit.

    ResponElimina
  2. Molt bon any 2001, companyia de patricis!!
    Recordeu allò de "La imaginació al Poder!"? Doncs, crec que ens cal una bona dosi d'imaginació repartida amb una barreta màgica per tot Catalunya.
    Així doncs, que cadascú dels Bons Patricis reparteixi aquesta màgia de llibertat cada matí i per sempre!

    ResponElimina
  3. Fa dies que redacto respostes que després no goso publicar perquè s'han fet massa llargues i tampoc crec que fossin del vostre interes.
    Permeteu-me avui publicar aquesta, si voleu serà la darrere d'aquest nou any, no la llegiu, però si algú ho fa l'hi demanaré disculpes per expressar aquí els meus dubtes.

    Es feixuc estar tot el dia fent treballar el pobre cervell per a discriminar si en Cuni o l'encarregat de torn ens estan informant o narcotitzant, i es que a vegades aquestes tertúlies "conilleres" t'enganxen, perquè vulguis o no també es relaxant escoltar opinions ben redactades i que semblen lògiques i adients encara que sapiguem que ens estan manipulant.
    Per això hi ha tanta gent enganxada a les religions, en son els amos en enganyar-nos, tenen manuals i tutorials, exemples incontestables de miraculosos fets, reunions a nivell diví i càntics entranyables als que n'hem estat abduïts des-de ben petits.

    Quin català no sent seu el virolai?, la mateixa muntanya de Montserrat o Sant Miquel del Fai, i mireu quants me'n deixo d'entranyables racons, cadascú en te mes d'un ben ale-vora de casa seva.
    Això també forma part d'aquesta cultura catalana que tenim de defensar?.
    Ser català es defensar la ermita on s'aparegué sant Magí a un pastor mentre orinava?.
    Tenim de defensar una tradició cristiana els que ni tan sols hi creiem, de les nouvingudes encara mes radicals?.
    Defensaria la nostra cultura, però si me la miro trosset a trosset n'hi trobo mil i un que en son o be religiosos o be polititzats i molts d'ells simplistes.
    La meva cultura es la del meu poble?, m'agrada quan viatjo escoltar les dels demés i a vegades me les faig meves perquè m'agrada mes la llegenda del cant de les fades al salt d'aigua de ale-vora Bergen que la de l'aparició d'una verge qualsevol prop de casa meva.

    Estic fastiguejat d'Espanya perquè vol que siguem com ells, estic fastiguejat de lladres i polítics, impositors i imposats ploraners, voldria ser o be un terrorista o un nen que encara no entén el llenguatge parlat i en te prou amb els manyacs de la mare... pobre nen, amb els anys es veurà empés a convertir-se en dominador o dominat, sembla que no n'hi ha, de terme mitja.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…