Ves al contingut principal

Lliçons de centralitat

He dubtat força abans d'escriure aquest apunt. La veritat és que he patit una barreja de mandra i de pena. El president Montilla viu els seus darrers mesos de lideratge, esllanguidíssim comandament, al capdavant del PSC. La cosa ha acabat com el rosari de l'aurora. La desorientació dels qui encarnaven, segons el seu propi lema, la Catalunya que sap on va, els ha portat més enllà del precipici. A perdre la connexió amb l'espai central del país, que, com no em canso de repetir, s'ha mogut (i molt, mireu qualsevol enquesta) durant els darrers quatre anys. És a dir, des del fracàs de l'Estatutet cap aquí. A hores d'ara, surtin com surtin les primàries a Barcelona (són les primeres de la història en les quals ningú vol ser el candidat de la direcció), el cert és que els socialistes catalans es troben fora de combat. No aconsegueixen passar de mig camp. La pilota els dura un sospir. Semblen els rivals del Barça.

Per això resulten especialment patètiques (només superades per les de la Pilar Rahola) les crítiques del president Montilla al president Pujol arran del fet que el segon, finalment, ha vist la llum (que per no veure-la, cal ulleres de veure eclipsis). Segons el defenestrat president socialista, Pujol, amb aquest seu nou posicionament, se situa fora de la centralitat. Està ell per impartir màsters de centralitat, després d'aconseguir els pitjors resultats de la història del seu partit, que ja és dir. Però el més demencial és que l'acusi de fer la feina al PP. Quina broma. Si algú ha treballat a favor del triomf de la dreta espanyola ha estat la incompetència absoluta del president Zapatero al qual han adorat fins a darreríssima hora com a un tòtem els socialistes catalans. Si alguna cosa ha fet fort el PP ha estat l'absoluta inanició de la banda dels 25 del Congrés per influir, ni que fos mínimament, en el rumb erràtic en la lluita contra la crisi del president del Govern espanyol. Això sí que ha fet feina a favor del PP. I si el PSC continua tan cec és possible que continuï rodolant pel pendent encara més avall.

Comentaris

  1. Com sempre, treuen l'espantall del PP per a provar d'arreplegar alguna cosa, quan són justament ells els que portaran a aquest partit a la majoria absoluta a les properes eleccions espanyoles. A mi un o l'altre tan se me'n fot. Ja s'ho faran.

    ResponElimina
  2. Aquest home ja no sap que dir perquè se l'escolti algú...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…