Ves al contingut principal

Lliçons de centralitat

He dubtat força abans d'escriure aquest apunt. La veritat és que he patit una barreja de mandra i de pena. El president Montilla viu els seus darrers mesos de lideratge, esllanguidíssim comandament, al capdavant del PSC. La cosa ha acabat com el rosari de l'aurora. La desorientació dels qui encarnaven, segons el seu propi lema, la Catalunya que sap on va, els ha portat més enllà del precipici. A perdre la connexió amb l'espai central del país, que, com no em canso de repetir, s'ha mogut (i molt, mireu qualsevol enquesta) durant els darrers quatre anys. És a dir, des del fracàs de l'Estatutet cap aquí. A hores d'ara, surtin com surtin les primàries a Barcelona (són les primeres de la història en les quals ningú vol ser el candidat de la direcció), el cert és que els socialistes catalans es troben fora de combat. No aconsegueixen passar de mig camp. La pilota els dura un sospir. Semblen els rivals del Barça.

Per això resulten especialment patètiques (només superades per les de la Pilar Rahola) les crítiques del president Montilla al president Pujol arran del fet que el segon, finalment, ha vist la llum (que per no veure-la, cal ulleres de veure eclipsis). Segons el defenestrat president socialista, Pujol, amb aquest seu nou posicionament, se situa fora de la centralitat. Està ell per impartir màsters de centralitat, després d'aconseguir els pitjors resultats de la història del seu partit, que ja és dir. Però el més demencial és que l'acusi de fer la feina al PP. Quina broma. Si algú ha treballat a favor del triomf de la dreta espanyola ha estat la incompetència absoluta del president Zapatero al qual han adorat fins a darreríssima hora com a un tòtem els socialistes catalans. Si alguna cosa ha fet fort el PP ha estat l'absoluta inanició de la banda dels 25 del Congrés per influir, ni que fos mínimament, en el rumb erràtic en la lluita contra la crisi del president del Govern espanyol. Això sí que ha fet feina a favor del PP. I si el PSC continua tan cec és possible que continuï rodolant pel pendent encara més avall.

Comentaris

  1. Com sempre, treuen l'espantall del PP per a provar d'arreplegar alguna cosa, quan són justament ells els que portaran a aquest partit a la majoria absoluta a les properes eleccions espanyoles. A mi un o l'altre tan se me'n fot. Ja s'ho faran.

    ResponElimina
  2. Aquest home ja no sap que dir perquè se l'escolti algú...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.