Ves al contingut principal

Mercadejar el patrimoni (I)

Santa Maria del Pi (Barcelona)
No tot es boirina. Darrerament el diari del comte ha publicat dos excel·lents articles de Xavier Antich relatius a la demencial política de talonari de la ministra sinistra Ángeles González-Sinde. Aquella que està disposada a pagar el que sigui per espoliar-nos el patrimoni documental. Arxiu a l'abast, xec milionari i cap a Espanya. Els podeu consultar aquí i aquí. Des de fa trenta anys, les administracions públiques catalanes han anat treballant una política de captació de fons documentals que ha derivat en milers de donacions de documents i arxius privats d'interès públic. A hores d'ara són, ingressats als arxius, a disposició dels investigadors i de tots els ciutadans. Permenten entendre la nostra història d'una manera molt més rica i complexa. Encara que la ministra no ho entengui, a més, d'altres són dipositats en arxius públics en forma de cessió per part dels titulars, sense rebre cap mena de contraprestació econòmica. No cal comprar gairebé res.

Per aquest motiu, crec que la millor resposta que podríem donar des de Catalunya a les pràctiques de nou ric ignorant de la ministra sinistra, seria organitzar des de la Gestoria un gran acte al Palau de la Generalitat on el mateix president Mas encapçalés un homenatge nacional a totes aquestes persones, famílies, entitats i empreses que, podent-se lucrar (hi ténen tot el dret), han decidit, en canvi, lliurar els seus béns privats al gaudi de tota la comunitat. Fer-ne la màxima difusió als mitjans públics i convidar representants de totes les administracions públiques catalanes que gestionen arxius. Perque si no responem a la xuleria de la ministra, ens podem trobar que el seu mal exemple s'estengui i aquest flux de generositat que fa trenta anys que raja s'estronqui. I les administracions públiques, ara més que mai, no estan en condicions de competir en un mercat inflacionari. Fem-ho.

Comentaris

  1. Sempre he sospitat que els espanyols tenen mes clar això que al final els catalans marxarem. I deu ser per això que últimament s'afanyen en fotre la ma a tot el que poden abans que s'aixequin les fronteres i no ho puguin fer.

    ResponElimina
  2. En referencia al teu article, i dins de l'inmediatesa cal homenatjar a Carme Balcells autora de les - tres bessones- que acaba de donar mes de 3000 dibuixos a la biblioteca nacional de Catalaunya, ho dic mes que res per que les veus en contre d'actituds com els centelles les protestes son inmediates, cosa que em sembla bé, però també crec que els reconeixements també han de ser el més inmediats posibles, entre d'altres raons peruqe els centelles i d'altres sempre i també entre d'altres arguments és queixen de manca de reconeixement
    en el cas de Carme Balcells aeria bo escoltar l'entrevista que en Basté li va fer ahir al matí a Rac1, una entrevista on les respostes de la Carme ens deixa veure una patriota anónima però que ens deixa un llegat de forma absolutament desinteresada arguint que tot li deu a Catalunya, veritablement un exemple a seguir

    ResponElimina
  3. CARMEN BALCELLS?....POTSER VOLS DIR ROSER CAPDEVILA. LA SRA BALCELLS S'HA VENUT EL SEU ARXIU DE AUTORS AMERICANS COM TOT "KISKI".LA CAPDEVILA ES UNA ALTRE MENA DE "SRA" AMB SENTIT DE PATRIA.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  4. rectifico ha estat un lapsus totalment intolerable demano perdó sobretot a la Roser Capdevila

    ResponElimina
  5. Tots els museus del mon n'estan plens de peces robades o comprades.
    Quin museu no te una col·lecció de art egipci, babilònic o de pintura d'altres indrets del que n'està ubicat?.
    Tota la pintura impressionista esta a França?, i jo no cal parlar del museu vaticà, allà l'espoli n'és universal.
    Els hereus den Van Gogh varen regalar el seus quadres al govern del seu departament francès?, no, ni tan sols al de França.
    Aquí a vegades ens passem i creiem que els catalans tenim de ser mes generosos que ningú.
    El que si es cert es que el govern espanyol compre amb els diners del catalans... però això ja n'és un altre tema.
    De totes formes es te de felicitar i agrair les donacions de la Roser i d'altres que com ella han cedit quelcom de valuós al patrimoni comú d'aquesta terra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…