Mitjans de por

Arnes


Desembre de 1942. El feixisme mostra inclement la seva potència militar a Europa. Catalunya ha caigut en el poder de les ombres. La flor i la nata del nostre periodisme de l'era republicana ha hagut de prendre el camí de l'exili o ha mort durant els anys paorosos de la Guerra Civil, de vegades a mans dels radicals de la rereguarda. Però això, per desgràcia, ja és aigua passada. L'aigua passada dels perdedors. La Prensa del Movimiento s'organitza per donar la seva particular visió de la Catalunya alliberada de la barbàrie roja. La Vanguardia ha esdevingut La Vanguardia Española. Un jove madrileny de només 24 anys exerceix la direcció d'un diari de províncies. Amb el temps, no masses anys, s'establirà a Barcelona i esdevindrà un dels redactors més prestigiosos de la Solidaridad Nacional.

Mesos abans, la Delegación Nacional de Prensa el faculta per a l'exercici de la professió i li atorga la cartera d'identitat número 675. Amb aquell carnet tindrà carta blanca per viatjar i realitzar la seva tasca professional. Explicarà la Catalunya que ell vulgui, sota els principis dictats pels vencedors. Al darrera de la cartera de pell que el conté, entre símbols feixistes, es pot llegir encara una declaració que, setanta anys després, continua glaçant el cor de qualsevol bon patrici: "Juro ante Dios, por España y su Caudillo, servir a la Unidad, a la Grandeza y a la Libertad de la Patria con fidelidad íntegra y total a los principios del Estado Nacional Sindicalista, sin permitir jamás que la falsedad, la insidia o la ambición tuerzan mi pluma en la labor diaria".

Comentaris

  1. La "unidad", sempre la maleïda "unidad" present a tots els juraments espanyols i els governants d'aquí que no volen veure en aquest fet la gran feblesa d'Espanya i s'entesten a seguir-hi units utilitzant eines com "La Vanguardia".

    ResponElimina
  2. Un jurament que fa fàstic, davant d'un deu que d'existir se sentiria avergonyit, d'una Espanya feta de trossos robats a la legitimitat dels pobles i enganxats amb sang, d'un "caudillo" que aconseguí el poder fent un cop d'estat, i fent servir aquesta falsedat i insidia que sembla rebutjar per, en la seva diària tasca, usar-la contra la gent del poble espanyol i acarnissar-se amb el català.
    ... continuen igual... fàstic de gent...

    ResponElimina
  3. Be diuen que el dimoni sent veritable AMOR pels seus dimoniets. Es norml que els espanyols sentin veritable amor per la seva "unidad", resultat de l'acarnissament i l'asesinat d'altres pobles. El dimoni te aquestes coses.

    ResponElimina
  4. Curiosament aquella "unitat" incloia l'actual Sàhara i Guinea.
    Ambdues ja no són dins la "unitat" que anaven a defensar amb tanta integritat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas