Moments deliciosos

Diumenge passat, al vespre, en una d'aquelles estranyes oportunitats en les quals el fragor infantil et deixa concentrar per una estona davant la televisió, vaig tenir l'oportunitat de veure el reportatge de Maria Gorgues "Música Savall, Història Borja", emès dins la sèrie de TV3 Sense ficció. Es tracta d'un treball excel·lent que repassa com es desenvolupa el procés de creació d'un espectacle i la seva gravació per part del gran Jordi Savall. En concret, de Dinastia Borja. Església i poder en el Renaixement. El reportatge de la Gorgues permet escoltar músics i cantants que col·laboren amb el mestre, així com observar la seva tasca d'investigació i recuperació de la música antiga europea, de Roma a Gandia, tot salpebrat amb fragments d'interpretacions delicioses, senzilles però enormement potents, captades durant els assajos duts a terme a la impressionant canònica de Cardona (de la meravella de la qual he deixat testimoni en imatges darrerament, acompanyant alguns dels apunts d'aquest bloc).

Si podeu, com ha estat en el meu cas per pur atzar, complementar-ne la visió amb la lectura encara recent en el record de la novel·la La primera pràctica, d'Albert Villaró (Barcelona: Columna, 2010, 291 p.), la suma de sensacions augmenta de manera exponencial. L'autor andorrà retrata magistralment dues escenes paral·leles: la celebració d'un curs de música antiga a una població pirinenca a finals dels noranta del segle passat i, gairebé tres-cents cinquanta anys abans, les intrigues locals durant l'ocupació francesa de la mateixa vila catalana durant la Guerra dels Segadors, totes dues escenes relligades pel fil conductor de la música de mossèn Joan Areny, mestre de capella de la catedral, respectivament, redescoberta i composta en els dos grans espais narratius que s'esdevenen a la fictícia població de Lagrau. Música antiga, novel·la i història, un còctel que provoca moments deliciosos. Del tot recomanable. Per cert, quina enveja! Ahir Savall va presentar Dinastia Borja al Saló del Tinell de Barcelona, en homenatge al pare Miquel Batllori.

Comentaris

  1. Certament, és una meravella de producció. És un treball on es demostra que segueix havent-hi molt bona llevor creativa i professional. Vaig disfrutar molt veient-lo pel C·33 en una repetició que ens van brindar.
    També, dins d'aquesta línia de coses molt ben fetes del nostre país, ara mateix acabo de veure l'interior de la nau central del Temple de la Sagrada Família. Vist en reportatge ja impressiona, però vist en la realitat la meravella excel·leix tot l'imaginable. L'enginyeria arquitectònica, la creativitat, la compensació de proporcions, els jocs de llums naturals, tot, fa que podem dir amb tota tranquilitat que estem davant d'una de les més grans meravelles del món. Supera en molt monuments com la Torre Eiffel, que només és enginyeria ben proporcionada i prou. Tenint ara gairebé acabada la Sagrada Família, ajuntat-hi Sta. M. del Mar, la Casa Batlló, tot el barri gòtic, el conjunt geogràfic Montjuïc-Tibidabo, amb tota la resta de Catalunya, que no és poc ni molt menys (Monserrat, Delta, Boí, etc, etc,...) podem dir i hem de dir que tenim país per molt temps. Si hi afagissim el nivell d'investigació mèdica, i algun altre etc., llavores... la joia és completa! Només ens cal allunyar-nos del llastre espanyol que tant ens enveja i se'ns menja.

    President Mas, feu alguna cosa definitiva que ens permeti respirar pel que som!!

    ResponElimina
  2. Molt bons apunts que recomanes, tenim país per estona, només hem de posar-nos a treballar d'una vegada amb un objectiu comú: Adéu Espanya!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas