Ves al contingut principal

Moments deliciosos

Diumenge passat, al vespre, en una d'aquelles estranyes oportunitats en les quals el fragor infantil et deixa concentrar per una estona davant la televisió, vaig tenir l'oportunitat de veure el reportatge de Maria Gorgues "Música Savall, Història Borja", emès dins la sèrie de TV3 Sense ficció. Es tracta d'un treball excel·lent que repassa com es desenvolupa el procés de creació d'un espectacle i la seva gravació per part del gran Jordi Savall. En concret, de Dinastia Borja. Església i poder en el Renaixement. El reportatge de la Gorgues permet escoltar músics i cantants que col·laboren amb el mestre, així com observar la seva tasca d'investigació i recuperació de la música antiga europea, de Roma a Gandia, tot salpebrat amb fragments d'interpretacions delicioses, senzilles però enormement potents, captades durant els assajos duts a terme a la impressionant canònica de Cardona (de la meravella de la qual he deixat testimoni en imatges darrerament, acompanyant alguns dels apunts d'aquest bloc).

Si podeu, com ha estat en el meu cas per pur atzar, complementar-ne la visió amb la lectura encara recent en el record de la novel·la La primera pràctica, d'Albert Villaró (Barcelona: Columna, 2010, 291 p.), la suma de sensacions augmenta de manera exponencial. L'autor andorrà retrata magistralment dues escenes paral·leles: la celebració d'un curs de música antiga a una població pirinenca a finals dels noranta del segle passat i, gairebé tres-cents cinquanta anys abans, les intrigues locals durant l'ocupació francesa de la mateixa vila catalana durant la Guerra dels Segadors, totes dues escenes relligades pel fil conductor de la música de mossèn Joan Areny, mestre de capella de la catedral, respectivament, redescoberta i composta en els dos grans espais narratius que s'esdevenen a la fictícia població de Lagrau. Música antiga, novel·la i història, un còctel que provoca moments deliciosos. Del tot recomanable. Per cert, quina enveja! Ahir Savall va presentar Dinastia Borja al Saló del Tinell de Barcelona, en homenatge al pare Miquel Batllori.

Comentaris

  1. Certament, és una meravella de producció. És un treball on es demostra que segueix havent-hi molt bona llevor creativa i professional. Vaig disfrutar molt veient-lo pel C·33 en una repetició que ens van brindar.
    També, dins d'aquesta línia de coses molt ben fetes del nostre país, ara mateix acabo de veure l'interior de la nau central del Temple de la Sagrada Família. Vist en reportatge ja impressiona, però vist en la realitat la meravella excel·leix tot l'imaginable. L'enginyeria arquitectònica, la creativitat, la compensació de proporcions, els jocs de llums naturals, tot, fa que podem dir amb tota tranquilitat que estem davant d'una de les més grans meravelles del món. Supera en molt monuments com la Torre Eiffel, que només és enginyeria ben proporcionada i prou. Tenint ara gairebé acabada la Sagrada Família, ajuntat-hi Sta. M. del Mar, la Casa Batlló, tot el barri gòtic, el conjunt geogràfic Montjuïc-Tibidabo, amb tota la resta de Catalunya, que no és poc ni molt menys (Monserrat, Delta, Boí, etc, etc,...) podem dir i hem de dir que tenim país per molt temps. Si hi afagissim el nivell d'investigació mèdica, i algun altre etc., llavores... la joia és completa! Només ens cal allunyar-nos del llastre espanyol que tant ens enveja i se'ns menja.

    President Mas, feu alguna cosa definitiva que ens permeti respirar pel que som!!

    ResponElimina
  2. Molt bons apunts que recomanes, tenim país per estona, només hem de posar-nos a treballar d'una vegada amb un objectiu comú: Adéu Espanya!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…