Ves al contingut principal

No volem morrió, Bozal dimissió!

Arran del buit deixat pels Premis BN, he cregut que resultava urgentíssim denunciar un fet gravíssim sobrevingut durant els darrers dies. No era una innocentada. A mi, particularment, em fa un mal horrorós i penso que no dec ser l'únic. Veureu, el president Mas ha comès en la confecció del seu primer govern de la Gestoria una equivocació absolutament incomprensible, gairebé (si no fos pels cent dies de rigor) imperdonable. Com a president de tots que és, cal ajudar-lo també entre tots a rectificar. Com més aviat prengui consciència de la dimensió del seu error i l'esmeni, millor per a ell i, sens dubte, per al país que diu presidir. Per aquest motiu us convido des d'avui i fins a assolir l'objectiu marcat a participar en la nova campanya No volem morrió, Bozal dimissió!. No cal aprofundir en els motius de semblant petició: per a qualsevol bon patrici resulten obvis.

Podeu participar de molt diverses maneres (i proposar-ne també de noves, ben segur, nascudes del vostre cap imaginatiu). De moment, fent difusió a la xarxa de la iniciativa i la imatge de la campanya que he afegit a aquest apunt i restarà en la capçalera del bloc, des d'on podeu copiar-la. Es tracta d'una pintura cinccentista al·legòrica de la Justícia conservada al Saló de Corts del Palau de la Generalitat valenciana. També, fent arribar a Per a bons patricis, via comentaris o a l'adreça granollacs@gmail.com, qualsevol informació, notícia o enllaç relatiu a les activitats passades i presents de la consellera de Justícia, a poder ser, que retratin el millor possible el seu espanyolisme radical i la indignitat que una alta funcionària espanyola formi part del govern de la Gestoria.

També, qualsevol informació que permeti explicar racionalment el seu incomprensible nomenament, com ara de qui és amiga, amb qui va estudiar, amb qui estiueja, de qui és veïna, al costat de qui seu al Liceu o amb qui fa l'aperitiu els diumenges... Anirem acumulant tot aquest material en una nova pàgina monogràfica d'aquest bloc. Finalment, us convido a participar i difondre també el nou grup obert a Facebook i a la xarxa social dels Països Catalans 4 barres.cat amb el mateix títol de la campanya. Endavant, doncs, que comenci la festa: No volem morrió, Bozal dimissió! I si pot ser abans d'acabar els seus primers cent dies, millor.

Comentaris

  1. He votat que cal esperar 100 dies. Penso que tothom que arriba a un càrrec públic té dret a ésser observat i analitzat. En el cas d'aquesta senyora més encara ja que és una total desconeguda. També penso que els advocats, ja siguin de l'estat o del delinqüent més pobre del barri, tenen una especial habilitat per a atacar postulats que havien defensat en ocasions anteriors i viceversa en funció de qui els hi paga la minuta.

    ResponElimina
  2. Seguint la teva recomanació soc obert un nou grup a www.4barres.cat, la xarxa social catalana per els que no ens sentim be al Faxabuk.

    M'agradaria que critiquessis el que hi fet i que ho aprovessis o no, en tot cas el grup creat esta a la teva disposició, segur que aquesta tarda allà ja serem mes de 50 adherits.

    Allà em trobaràs com a "peresegon".

    ResponElimina
  3. No mereix que li donem ni un sol segon. Ja ens ha demostrat quines són les seves "habilitats" oposant-se a un acte de democràcia com les Consultes i enviant-nos un falangista en contra.
    Aquests són els que parlen de "dret a decidir"? Quina angúnia!

    ResponElimina
  4. Com que desconec els intringulis de l'anomenada "justícia", només m'atreveixo a sospitar que el càrrec d'aquesta dona pot ajudar a esvair la connexió de CIU amb el cas Palau.

    ResponElimina
  5. Gràcies a Déu que pareu atenció en aquest fet!

    L'Avui d'avui dedica mitja plana a descriure aquesta dona. Sense dir-ho, al no haver-hi entrevista, suposo que s'hi deuria negar a ser entrevistada per un diari "subversiu.." Aquest article no és que digui res de nou que no sapiguem. El diari deixa clar qui ha fitxat en Mas. Llavores, i insistint amb una nota meva anterior: O en Mas és un geni de l'estratègia (??), o no sap gens per on va (!!) A menys, segueixo insistint, està pagant un preu molt, molt alt a algú. En qualsevol cas, si la cosa no queda clara abans, molt abans dels cent dies, caldrà demanar-li explicacions des del Parlament al President: "-Com justifica, Sr. President el nomenament de la Sra. F. Bozal com Consellera de Justícia, tenint present la seva recent actuació en contra de les pròpies llibertats d'expresió de Catalunya?" Qui sap, potser el President està esperant amb candeletes aquesta intervenció per deixar-ne anar alguna de grossa!

    ResponElimina
  6. Doncs a mi m'agrada.
    Respecta les lleis, una cosa que els nazi-onanistes heu de aprendre encara.

    ResponElimina
  7. Amb tots els respectes, però la nova consellera de justícia empra un català molt dolent... Un català que no es correspon a l'honorabilitat del càrrec. El president Montilla començà la seva tasca presidencial igalment amb un català molt millorable, però l'ha acabat dominant força bé l'idioma. Aquesta senyora hauria de fer el mateix.

    Altrament, no entenc com el president Mas l'ha triada després d'oposar-se a les consultes.

    Per a l'anònim de les 14:35. El primer que no ha respectat les lleis ha estat el Tribunal Constitucional. On s'és vist que vuit individus es carreguin la voluntat de dos parlaments i, sobretot, la voluntat exercida en referèndum de la població catalana! Això és gravíssim! És un autèntic cop d'estat, com diu en V. Partal! No sé qui és mes nazi-onanista, anònim.

    ResponElimina
  8. Anònim, no m'estranya que siguis un expert en "nazi-onanisme". De fet el nacionalisme espanyol va mantenir excel·lents relacions amb Hitler gairebé fins al final i no ha estat mai partidari de les pràctiques onanistes: sempre li ha agradat més la violació de les seves víctimes.

    ResponElimina
  9. Granollacs,
    aquí l'únic expert en nazis sou els nazionalistes.
    No parlis de nacionalisme español ni de españolisme, això no existeix perquè nosaltres ja tenim país, no ho hem de inventar, fer , construir ni res daixò. t'ha quedat clar?

    Anónim de 3 DE GENER DE 2011 15:45, penses que el que han votat menys de la meitat del electorat catalá, del qual un 75% han votat SI = 33% de la població amb dret a vot, es el que representa la societat catalana? ets un pitagorin eh? No penses que hi ha una immensa majoria que s'en fot de tot aixó?
    (i no vinguis amb la manifa de Juny, subvencionada, organitzada i orchestrada, a més al dia seguent España guanya el mundial i hem vist inclus molta mes gent i espontanea, sense autocars pagats ni vaines)

    I a mes a mes; perque us emprenyeu amb el TC si els culpables son els que han redactat el Estatuf, sabent que no entraria en la constutución española, que es la llei de tots els españols. que us pensavau, que el TC está al vostre servei?

    Apa us deixo seguir am la Ciència Ficció, que es lo vostre.

    ResponElimina
  10. Anònim, tots els països del món s'inventen, es fan i es construeixen cada dia. Per què sinó hauries de posar-te tan agressiu amb nosaltres, que vivim en la ciència ficció?

    ResponElimina
  11. Aquest anònim que parla dels onanismes, deu ser que el practica ell tot el dia, té unes teories ben idiotes. Segons ells els nazis no eren nazis perquè ja tenien un país creat, Alemanya. Són ben ignorants aquests espanyols oi? Que els ensenyen a les escoles? I a sobre vinga a veure intereconomia. Les colònies europees estan a punt d´aconseguir la independència com ho feren les Asiàtiques, les Africanes i les Americanes. Vam perdre la independència més tard, al segle XVIII Escòcia i Catalunya, però ja toca i ja n´estem fins els c.

    Anna

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…