Ves al contingut principal

No volem morrió, Bozal dimissió!

Arran del buit deixat pels Premis BN, he cregut que resultava urgentíssim denunciar un fet gravíssim sobrevingut durant els darrers dies. No era una innocentada. A mi, particularment, em fa un mal horrorós i penso que no dec ser l'únic. Veureu, el president Mas ha comès en la confecció del seu primer govern de la Gestoria una equivocació absolutament incomprensible, gairebé (si no fos pels cent dies de rigor) imperdonable. Com a president de tots que és, cal ajudar-lo també entre tots a rectificar. Com més aviat prengui consciència de la dimensió del seu error i l'esmeni, millor per a ell i, sens dubte, per al país que diu presidir. Per aquest motiu us convido des d'avui i fins a assolir l'objectiu marcat a participar en la nova campanya No volem morrió, Bozal dimissió!. No cal aprofundir en els motius de semblant petició: per a qualsevol bon patrici resulten obvis.

Podeu participar de molt diverses maneres (i proposar-ne també de noves, ben segur, nascudes del vostre cap imaginatiu). De moment, fent difusió a la xarxa de la iniciativa i la imatge de la campanya que he afegit a aquest apunt i restarà en la capçalera del bloc, des d'on podeu copiar-la. Es tracta d'una pintura cinccentista al·legòrica de la Justícia conservada al Saló de Corts del Palau de la Generalitat valenciana. També, fent arribar a Per a bons patricis, via comentaris o a l'adreça granollacs@gmail.com, qualsevol informació, notícia o enllaç relatiu a les activitats passades i presents de la consellera de Justícia, a poder ser, que retratin el millor possible el seu espanyolisme radical i la indignitat que una alta funcionària espanyola formi part del govern de la Gestoria.

També, qualsevol informació que permeti explicar racionalment el seu incomprensible nomenament, com ara de qui és amiga, amb qui va estudiar, amb qui estiueja, de qui és veïna, al costat de qui seu al Liceu o amb qui fa l'aperitiu els diumenges... Anirem acumulant tot aquest material en una nova pàgina monogràfica d'aquest bloc. Finalment, us convido a participar i difondre també el nou grup obert a Facebook i a la xarxa social dels Països Catalans 4 barres.cat amb el mateix títol de la campanya. Endavant, doncs, que comenci la festa: No volem morrió, Bozal dimissió! I si pot ser abans d'acabar els seus primers cent dies, millor.

Comentaris

  1. He votat que cal esperar 100 dies. Penso que tothom que arriba a un càrrec públic té dret a ésser observat i analitzat. En el cas d'aquesta senyora més encara ja que és una total desconeguda. També penso que els advocats, ja siguin de l'estat o del delinqüent més pobre del barri, tenen una especial habilitat per a atacar postulats que havien defensat en ocasions anteriors i viceversa en funció de qui els hi paga la minuta.

    ResponElimina
  2. Seguint la teva recomanació soc obert un nou grup a www.4barres.cat, la xarxa social catalana per els que no ens sentim be al Faxabuk.

    M'agradaria que critiquessis el que hi fet i que ho aprovessis o no, en tot cas el grup creat esta a la teva disposició, segur que aquesta tarda allà ja serem mes de 50 adherits.

    Allà em trobaràs com a "peresegon".

    ResponElimina
  3. No mereix que li donem ni un sol segon. Ja ens ha demostrat quines són les seves "habilitats" oposant-se a un acte de democràcia com les Consultes i enviant-nos un falangista en contra.
    Aquests són els que parlen de "dret a decidir"? Quina angúnia!

    ResponElimina
  4. Com que desconec els intringulis de l'anomenada "justícia", només m'atreveixo a sospitar que el càrrec d'aquesta dona pot ajudar a esvair la connexió de CIU amb el cas Palau.

    ResponElimina
  5. Gràcies a Déu que pareu atenció en aquest fet!

    L'Avui d'avui dedica mitja plana a descriure aquesta dona. Sense dir-ho, al no haver-hi entrevista, suposo que s'hi deuria negar a ser entrevistada per un diari "subversiu.." Aquest article no és que digui res de nou que no sapiguem. El diari deixa clar qui ha fitxat en Mas. Llavores, i insistint amb una nota meva anterior: O en Mas és un geni de l'estratègia (??), o no sap gens per on va (!!) A menys, segueixo insistint, està pagant un preu molt, molt alt a algú. En qualsevol cas, si la cosa no queda clara abans, molt abans dels cent dies, caldrà demanar-li explicacions des del Parlament al President: "-Com justifica, Sr. President el nomenament de la Sra. F. Bozal com Consellera de Justícia, tenint present la seva recent actuació en contra de les pròpies llibertats d'expresió de Catalunya?" Qui sap, potser el President està esperant amb candeletes aquesta intervenció per deixar-ne anar alguna de grossa!

    ResponElimina
  6. Doncs a mi m'agrada.
    Respecta les lleis, una cosa que els nazi-onanistes heu de aprendre encara.

    ResponElimina
  7. Amb tots els respectes, però la nova consellera de justícia empra un català molt dolent... Un català que no es correspon a l'honorabilitat del càrrec. El president Montilla començà la seva tasca presidencial igalment amb un català molt millorable, però l'ha acabat dominant força bé l'idioma. Aquesta senyora hauria de fer el mateix.

    Altrament, no entenc com el president Mas l'ha triada després d'oposar-se a les consultes.

    Per a l'anònim de les 14:35. El primer que no ha respectat les lleis ha estat el Tribunal Constitucional. On s'és vist que vuit individus es carreguin la voluntat de dos parlaments i, sobretot, la voluntat exercida en referèndum de la població catalana! Això és gravíssim! És un autèntic cop d'estat, com diu en V. Partal! No sé qui és mes nazi-onanista, anònim.

    ResponElimina
  8. Anònim, no m'estranya que siguis un expert en "nazi-onanisme". De fet el nacionalisme espanyol va mantenir excel·lents relacions amb Hitler gairebé fins al final i no ha estat mai partidari de les pràctiques onanistes: sempre li ha agradat més la violació de les seves víctimes.

    ResponElimina
  9. Granollacs,
    aquí l'únic expert en nazis sou els nazionalistes.
    No parlis de nacionalisme español ni de españolisme, això no existeix perquè nosaltres ja tenim país, no ho hem de inventar, fer , construir ni res daixò. t'ha quedat clar?

    Anónim de 3 DE GENER DE 2011 15:45, penses que el que han votat menys de la meitat del electorat catalá, del qual un 75% han votat SI = 33% de la població amb dret a vot, es el que representa la societat catalana? ets un pitagorin eh? No penses que hi ha una immensa majoria que s'en fot de tot aixó?
    (i no vinguis amb la manifa de Juny, subvencionada, organitzada i orchestrada, a més al dia seguent España guanya el mundial i hem vist inclus molta mes gent i espontanea, sense autocars pagats ni vaines)

    I a mes a mes; perque us emprenyeu amb el TC si els culpables son els que han redactat el Estatuf, sabent que no entraria en la constutución española, que es la llei de tots els españols. que us pensavau, que el TC está al vostre servei?

    Apa us deixo seguir am la Ciència Ficció, que es lo vostre.

    ResponElimina
  10. Anònim, tots els països del món s'inventen, es fan i es construeixen cada dia. Per què sinó hauries de posar-te tan agressiu amb nosaltres, que vivim en la ciència ficció?

    ResponElimina
  11. Aquest anònim que parla dels onanismes, deu ser que el practica ell tot el dia, té unes teories ben idiotes. Segons ells els nazis no eren nazis perquè ja tenien un país creat, Alemanya. Són ben ignorants aquests espanyols oi? Que els ensenyen a les escoles? I a sobre vinga a veure intereconomia. Les colònies europees estan a punt d´aconseguir la independència com ho feren les Asiàtiques, les Africanes i les Americanes. Vam perdre la independència més tard, al segle XVIII Escòcia i Catalunya, però ja toca i ja n´estem fins els c.

    Anna

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.