Ves al contingut principal

Perdre trenta anys mentre et roben la cartera

Rodalia travessant la riera de Sant Pol










Ara que, arran de la crisi, tant es parla del malaguanyat corredor Mediterrani, amb noves promeses que aviat s'emportarà el vent, convé deixar constància una vegada més (com magistralment fa darrerament en Germà Bel) com ens han pres el pèl durant les darreres tres dècades de suposada democràcia i suposada descentralització. Entre els papers d'un exiliat català resident a París, delerós per conèixer l'evolució de les noves infraestructures de connexió entre els seus països vell i nou, trobo un retall de premsa. Groguejava i molt. Era de feia gairebé vint-i-cinc anys. Un quart de segle, poca broma. La Vanguardia, 6 de desembre de 1986 veig a la capçalera. M'ha provocat gairebé immediatament una reacció situada entre la ràvia i la incredulitat. Peró sí, el tenia entre les mans. Existia. Era completament real. No entra en la categoria de relats de ficció dominicals d'aquest bloc.

Gran titular: "El trazado ferroviario de ancho europeo permitirá ir de Barcelona a la frontera en tres cuartos de hora". A continuació, encapçalament de la notícia: "Para integrar el ferrocarril Barcelona-Portbou en la red europea de alta velocidad, la Generalitat se ha decidido por la construcción de una línea de nuevo trazado y vía doble para velocidad de 300 kilómetros/hora en todo el recorrido desde Montcada a la frontera francesa y un tiempo de viaje, desde Barcelona, de 44 minutos. La línea se pondría en servicio en 1992." L'exiliat que conservava el retall de premsa va morir fa ara deu anys. Nou més tard de la data prevista per a la inauguració de la nova línia d'alta velocitat que mai ha entrat en servei. Així ens passa la vida, a nosaltres i als nostres fills. Entretant, durant aquest quart de segle, Madrid ha assolit finalment la capitalitat econòmica peninsular. Anem fent, des de la perifèria provincial. Bons motius per a lloar la gran tasca feta per en Duran i la Banda dels 25.

Comentaris

  1. Tinc davant meu un exemplar del diari "VU" dedicat en aquesta edició a Catalunya.

    "A la decouverte d'un pays ressuscite"
    Un gran reportage de Jackeline D'Orval
    Prix: 2 francs
    9º année - nº 434
    8 Juillet 1936

    El vaig trobar per casualitat en un antiquari de Paris ja fa mes de 20 anys, parla de Catalunya, evidentment i fa plorar...

    Diu entre moltes coses:

    "C'est a cela qui tend l'effort de la Catalogne: Être moderne, ultramoderne, si l'on veut. être universelle, une grande capitale latine et internationale, une des expressions les plus parfaites de la trouble Europe."

    Parle d'escoles, d'assistència social, sindicats, de sanitat:

    "Nous voulons un pays sain. Dans l'exaltation de toutes les manifestations de la vie en Catalogne,- exaltation expansive née du sentiment de la liberté et de la responsabilité.- la médecine a un très large part. Augusto Pi i Sunyer."

    "Comme tous les pays où circule un sang neuf, La Catalogne s'est anxieusement penchée sa jeunesse"

    Parla d'industria:

    "Une des tâches les plus importantes de la Catalogne est de contribuer, par sa technique et son potentiel financier, à la Renaissance économique de l'Espagne."

    "La tâche essentielle DU CATALANISME a été de donner dans tous les ordres - littéraire, artistique, politique - une première catégorie à tout ce qui fut catalan, par le seul fait de l¡être. NICOLAU D'OLWER."

    Llegint aquesta publicació s'encén la il·lusió i es veu un futur prometedor per aquesta Catalunya... si no fos que deu dies mes tard fou el 18 de Juliol.

    Aquesta exemplar del diari "VU" està a la teva disposició, si el vols llegir te'l puc fer a mans.

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies, Joa'Quim! Conec la publicació: és una de les millors revistes internacionals de l'època, amb fantàstics resportatges també sobre la Guerra Civil. Efectivament, no és només durant els darrers trenta anys que ens han robat la cartera!

    ResponElimina
  3. Els textos dels anys 30-no necessàriament només els separatistes- denoten una força que no es troba en tot el que va venir a partir de 1975. Impressionant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…