Ves al contingut principal

Qüestió de padrins

Sabadell
L'enigma Fernández Bozal, poc a poc, es va esbrossant. Resulta que era qüestió de padrins. Les quotes afectaven també al repartiment dels nous consellers independents que havia promès el president Mas. Tradicionalment, el Departament de Justícia havia estat a mans d'UDC, de manera que aquesta vegada havia de ser el partit petit de la federació qui proposés un conseller afí, independent i preferentment dona. La quadratura del cercle resultava difícil i es va resoldre en la persona de qui havia estat durant els darrers anys advocada en cap de l'Estat espanyol a Catalunya. Els juristes ben posicionats a CDC devien flipar en conèixer la notícia del nomenament. Escassament coneixien la nova consellera designada pel flamant president Mas, el de la transició nacional.

Però, com sorgeix el nom de Pilar Fernández Bozal? Nació Digital ens ho va aclarir finalment fa uns dies. El seu mentor ha estat el també advocat de l'Estat i personatge alineat en la facció més unionista d'UDC (que ja és dir), Manuel J. Silva, vicepresident executiu de coordinació parlamentària i membre del Comitè de Govern. Es tracta d'un home d'amistats perilloses en l'ultraespanyolisme catòlic català. Ha estat escuder fidel a Madrid durant molts anys, amb Josep Sánchez Llibre (germà del president-víctima de l'altre club de la ciutat), del gran Josep Antoni Duran i Lleida, com bé sabeu el polític més ben valorat a Espanya (i amb això ja està tot dit sobre en quin grau defensa Catalunya). En les pàgines de la revista de l'associació d'advocats de l'Estat Manuel J. Silva no dubtava en 2004 a lloar la Constitució espanyola, la nostra actual ratera. Un any abans, afirmava: "per una persona mestissa com jo, l'encaix Catalunya-Espanya té molt d'interès".

La sintonia professional i ideològica Silva-Bozal, no hi ha dubte, ha estat intensa durant anys. El cap de l'advocacia de l'Estat a Barcelona agraïa en 2006 els ensenyaments rebuts dels seus dos veterans preparadors successius, curiosament, els amics Manuel J. Silva i Pilar Fernández Bozal. Alhora, es preguntava, com un pop en un garatge, perquè "en Cataluña es muy inferior la proporción de opositores respecto al resto de España". I és que, ben segur, la dels unionistes fou una proposta innocent. Ells no en veien cap problema a la nova consellera. Tot i que podria haver format part perfectament d'un govern del PP a Catalunya. Aquest és el traç fi de les fronteres partidàries de l'autonomisme conservador a Catalunya. El president Mas hauria de reflexionar molt seriosament sobre el grau d'indignitat dels seus companys de viatge, si és que realment vol portar el nostre país a decidir en llibertat el seu futur.

Comentaris

  1. Extraordinari aquest treball de recerca i de lligar fils. Ja ha sortit el desllorigador!: Duran Lleida. No podia ser d'altra manera.
    En Mas deu saber que aquest personatge és un greu llastre per poder navegar en pau (llenguatge de Mas). Has de tenir el buc net de bruticia. És com amb els esquís, en que les seves guies han d'estar ben polides. En Duran Lleida és un mal company de viatge, efectivament.
    CDC guanyaria molt si trenqués en sec les relacions amb UDC. Va ser una mala pensada d'en Pujol, o de qui fos. Potser va fer com el Rei Ferran que pensant menjar-se Castella, aquesta se'ns va engullir. El mateix per CDC respecte UDC.
    Solucions? Mireu que si en Mas tallés relacions diplomàtiques amb en Duran-Lleida amb el pretext d'incompatibilitats nacionals... però, no. No serà prou valent el nostre Rei Artús. Ja no n'hi ha de patricis entre els de pes nacional, oi Rei Artús? Mireu que pujarieu i molt! Majoria absoluta... només això... i per sempre...! Fins i tot, podríem establir la monarquia catalana Mas-sònica... Maçons catalans contra Borbons... no estaria malament!

    ResponElimina
  2. Quin fàstic!
    Els de CiU que s'ho facin mirar, de compartir el vaixell amb personatges com aquest...

    ResponElimina
  3. Els independentistes de llarga trajectòria que durant les darreres eleccions varen recolzar CiU tenen un altre motiu per a penedir-se'n. Era del tot previsible que farien coses d'aquest estil ( i les que vindran...)

    ResponElimina
  4. El gran avantatge d'en Artur Mas es que, el dia que vulgui, canvia consellers o conselleres i es queda tant ample, es diguin Felip,Pilar, Lluis,Ferran o el sumsum corda. Si no fan la feina bé, o com a ell li agradi, adeu siau.

    O sia que tanquil.itat i bons aliments. Encara hi ha diferències.
    Suportar el "listillo" de l'Uriel a la tríada, o el "llest" (ara asessor...de què?) de l'Huguet, el germà del Carod parisí, o el gran conseller en cap Josep Bargalló va ser, sens dubte, molt alliçonador....i, sobretot, estaven blindats per les qüotes taifa'ls tripartites. ALlò si que van ser encerts siderals!!!

    Bon dia i bona memòria, amigues i amics!
    Cordialment
    Andreu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.