Ves al contingut principal

Racisme entre europeus

Aquàrium de Barcelona


M'he n'havien parlat feia dies, però encara no ho havia vist. Em refereixo al reportatge del 30 Minuts titulat "Bèlgica, junts o separats?", emès fa uns dies, i, en concret, a l'aparició estel·lar de la senyora Alexia Philippart de Foy, exemple de l'actitud prepotent i racista d'alguns dels francòfons que viuen a Flandes. L'he vist i no tinc paraules: Im-pressionant. A aquesta ciutadana belga les autoritats regionals només li demanen que, a fi d'establir-se a Flandes, acrediti que està fent un mínim esforç per aprendre l'única llengua oficial del territori on viu, és a dir, el flamenc. I com defensa que no li'n dóna la gana? Atenció, perquè uns quants dels arguments us resultaran familiars:

"És supercomplicat. Posen els verbs al final! [com sabeu, Déu va crear els verbs al principi i els humans, en la seva supèrbia, els van anar desplaçant cap al final] A més, és molt lleig. Heu sentit parlar a un flamenc: què lleig, oi? No és un idioma musical com a Itàlia o a Espanya. És molt difícil per a nosaltres. I, a més, per què nosaltres, els belgues francòfons [que som superiors perquè parlem una llengua superior], hauríem d'estar anys i anys aprenent aquesta llengua que només serveix aquí, a Bèlgica". Potser per respecte als teus nous veïns, que no són éssers inferiors només per posar els verbs al final i parlar lleig? Potser perquè ets tu que has anat a casa seva i no a l'inrevès? Quantes Alexies coneixes?

P.S. Us deixo l'enllaç a "Bèlgica, junts o separats?", emès el 12 de desembre de 2010 per TV3. Les declaracions comentades en aquest apunt les trobareu entre el minut 20:28 i el 21:00.

Comentaris

  1. Jo quan el vaig veure, vaig al·lucinar per que em va recordar molt als comentaris que, sovint ens fan, les persones de cultura castellana.

    ResponElimina
  2. Vaig pensar el mateix que el Daniel i em va esgarrifar la prepotència amb que s'enorgullia del seu racisme.

    ResponElimina
  3. Avui he llegit notícies fresques sobre les negociacions entre partits de Flandes i Valònia per a formar govern (porten 200 dies i són incapaços de posar-se d'acord) i el més calent és a l'aigüera

    Cal seguir ben de prop aquest procés o conflicte, de grans paral·lelismes amb el nostre, i la solució del qual podria significar un precedent dins la Unió Europea, molt útil per a desencallar les nostres aspiracions nacionals i culturals

    ResponElimina
  4. Aquest bloc ja sobrepassa el nivell de correcte i arriba, entre història i actualitat del respecte i del què cal per conviure i les aspiracions de llibertat que cal pel mateix conviure, arriba, repeteixo, al nivell d'una Universitat pura de les antigues gregues. Només ens cal trobar-nos en una placeta del centre de Catalunya.
    És difícil recopilar tanta informació tan bona i enriquidora!

    Senzillament, Granollacs, FELICITATS!! (No t'engreixis pas ara!)

    ResponElimina
  5. Ho vaig veure i vaig pensar el mateix. I ho deia sense sentir la més mínima vergonya. Crec que la gent amb sentit comú que ho va veure va arribar a les mateixes conclusions que tu.

    ResponElimina
  6. Mantenint-me amb el mateix tema que ens brinda en Granollacs, el racisme, l'Avui d'avui, a la seva revista Cultura, surt: Carmen Amaya, catalana universal. D'acord, va neixer a Barcelona el 1913 i va arrelar a Begur, on hi està enterrada. Hi tenia una bona torre, de les de debò, torre de vigíes. És inqüestionable que va ser catalana. Hi va neixer! Però culturalment no va arrelar. O, sí!? Seria allò de diferenciar entre arrelar i afincar-se. Tot plegat, és complex -almenys per a mi!- perquè els gitanos de Gràcia, de Barcelona, per exemple, són catalans de socarrel! En canvi, tenen una cultura totalment diferenciada. És el cas d'en Peret i la seva rumba. És catalana de totes totes, però no és la estandarditzada com "normal".
    No queda més remei que convenir que Catalunya, com a terra de pas de sempre, té diverses cultures pròpies i simultànies. És com el nostre idioma, que és molt divers.
    Llavores per què diferencio arrelament i afincament? Si tots els qui he citat són -i ho són!- arrelats, els afincats que dic jo, són aquests que no respecten cap variant cultural ni lingüística que no sigui la d'origen forani d'aquella persona. Aquest seria el cas que cita en Granollacs entre valons i flamencs, no?. Les variants imposades per la violència com el castellà a Catalunya no haurien de tenir legitimitat, per la mateixa imposició no natural.

    Vaig gaire errat?

    ResponElimina
  7. Si aquesta senyora conegués els pronoms febles en català es tiraria directament per la finestra. Potser que els hi passem al seu blog, oi?

    ResponElimina
  8. Jo ja ho vaig sentir al seu dia i també vaig flipar amb aquests arguments...
    És la típica prepotència de dir "jo sóc d'una cultura superior i no tinc perquè adaptar-me a aquests inferiors". Per aquí se'n veuen molts de casos d'aquestos.

    Ara he llegit que a Bèlgica, els independentistes flamencs no accepten l'última proposta per formar govern... és un tema molt interessant. No sé si aquest cop s'equivoquen, perquè les bases d'aquesta nova proposta descentralitzaven moltíssim l'estat. Encara que suposo que si el rebutgen, ja saben el que es fan. Trobo que Bèlgica ja s'hauria d'haver evaporat fa molt. No entenc quins avantatges hi troben en continuar units, a banda del trencaclosques de tenir Brussel·les al mig. Potser una bona solució seria dividir-se en tres estats...

    ResponElimina
  9. Magnífic bloc, Granollacs! Per ara he llegit només alguns articles, però els he trobat d'allò més interessants i treballats. Segueix així, tinc el teu bloc com una de les pàgines de visita obligada!

    ResponElimina
  10. A Bèlgica això és el més normal del món. Fa uns anys hi vaig viatjar i em vaig ostatjar a una casa flamenca, però escassament a trenta quilòmetres de Lieja (la ciutat més gran de Valònia). Doncs bé, les opinions de la mestressa respecta al francès i als francòfons no diferien gaire del que aquí comenteu. Les dues comunitats s'ignoren completament i a més es menyspreen. A més ara els flamencs miren una mica per damunt de l'espatlla els valons degut a la difícil situació econòmica del Sud. En el passat era just al contrari, Valònia era una regió rica i industrial davant un Flandes endarrerit. La crisi de la mineria i la reconversió industrial ho han canviat tot. Valònia és un país sense futur i no es descartable una "annexió" amistosa a França si s'acaba consumant la desaparició de Bèlgica.

    ResponElimina
  11. Molt fort... M'han dit que tu també en parlaves...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…