Relats de diumenge (V). Negar els cops

Besalú
En Guifré era un nen tímid. Parava atenció a les classes i aprenia amb facilitat encara que també sense estalviar cap esforç. Havia anat superant els cursos amb la naturalitat dels més desperts. Amb els companys, però, havia anat tenint cada vegada més problemes. Molts d'ells envejaven les seves capacitats, en un còctel difícil de barrejar, d'admiració i menyspreu. La majoria, però, no valoraven la seva tenacitat. Es limitaven a lamentar els seus bons resultats, mentre procuraven amb les dots de picaresca pròpies de l'alumne, treballar el mínim per guanyar la supervivència, és a dir, l'aprovat. Els seus amics, oblidant les seves obligacions bàsiques de companyonia, tampoc no acostumaven a donar la cara per ell. Se sentia sol.

De feia un temps, gairebé a diari, en Guifré tornava a casa masegat. El dia que no rebia un cop de puny al pati, algú li posava una xinxeta a la cadira. L'odi fins aleshores encara contingut derivava en un pendent imparable cap a l'agressió física. Al nen li hauria agradat trobar el suport dels seus pares. No el va trobar. Preferien mirar cap a una altra banda. Les coses de l'escola havien de quedar dins l'escola. De fet, havien arribat a consolidar la idea que el seu fill era raret. Que alguna culpa devia tenir. El primer blau a la cara van pensar que no l'enlletgia gaire. La ferida del genoll resultat d'una traveta quedava amagada sota els pantalons. El jersei trencat era de poc valor, en comprarien un altre. El dia que els van trucar des de l'hospital es van convèncer, finalment, que la tàctica de negar sistemàticament tots i cadascun dels cops rebuts potser no havia estat la més encertada.

Comentaris

  1. Catalunya ja ha passat per l'hospital, però els nostres polítics continuen mirant cap un altre banda, es com si en el exemple que ens poses el blau de la cara no importes res a la resta del cos.
    Als polítics no els en hi surt cap de blau, continuen cobrant, continuen llepant i mendicant i fent política... que es el únic que saben fer... i compte que l'amo no s'enfadi, que te mala llet.
    Quan Catalunya es mori per causa d'aquestes agressions i culpa de tots nosaltres faran política a Madrid i continuaran llepant i acotant el cap.

    Per cert i trencant de tema, feliç aniversari, Joan.

    ResponElimina
  2. Sempre és errada "la tàctica de negar sistemàticament tots i cadascun dels cops rebuts". Tant errada com practicada per la classe política autonomista.

    ResponElimina
  3. Joa'Quim, moltes gràcies per la felicitació. Els anys passen, la vida ens dóna alegries i tristors. Continuem endavant...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas