Ves al contingut principal

Relats de diumenge (V). Negar els cops

Besalú
En Guifré era un nen tímid. Parava atenció a les classes i aprenia amb facilitat encara que també sense estalviar cap esforç. Havia anat superant els cursos amb la naturalitat dels més desperts. Amb els companys, però, havia anat tenint cada vegada més problemes. Molts d'ells envejaven les seves capacitats, en un còctel difícil de barrejar, d'admiració i menyspreu. La majoria, però, no valoraven la seva tenacitat. Es limitaven a lamentar els seus bons resultats, mentre procuraven amb les dots de picaresca pròpies de l'alumne, treballar el mínim per guanyar la supervivència, és a dir, l'aprovat. Els seus amics, oblidant les seves obligacions bàsiques de companyonia, tampoc no acostumaven a donar la cara per ell. Se sentia sol.

De feia un temps, gairebé a diari, en Guifré tornava a casa masegat. El dia que no rebia un cop de puny al pati, algú li posava una xinxeta a la cadira. L'odi fins aleshores encara contingut derivava en un pendent imparable cap a l'agressió física. Al nen li hauria agradat trobar el suport dels seus pares. No el va trobar. Preferien mirar cap a una altra banda. Les coses de l'escola havien de quedar dins l'escola. De fet, havien arribat a consolidar la idea que el seu fill era raret. Que alguna culpa devia tenir. El primer blau a la cara van pensar que no l'enlletgia gaire. La ferida del genoll resultat d'una traveta quedava amagada sota els pantalons. El jersei trencat era de poc valor, en comprarien un altre. El dia que els van trucar des de l'hospital es van convèncer, finalment, que la tàctica de negar sistemàticament tots i cadascun dels cops rebuts potser no havia estat la més encertada.

Comentaris

  1. Catalunya ja ha passat per l'hospital, però els nostres polítics continuen mirant cap un altre banda, es com si en el exemple que ens poses el blau de la cara no importes res a la resta del cos.
    Als polítics no els en hi surt cap de blau, continuen cobrant, continuen llepant i mendicant i fent política... que es el únic que saben fer... i compte que l'amo no s'enfadi, que te mala llet.
    Quan Catalunya es mori per causa d'aquestes agressions i culpa de tots nosaltres faran política a Madrid i continuaran llepant i acotant el cap.

    Per cert i trencant de tema, feliç aniversari, Joan.

    ResponElimina
  2. Sempre és errada "la tàctica de negar sistemàticament tots i cadascun dels cops rebuts". Tant errada com practicada per la classe política autonomista.

    ResponElimina
  3. Joa'Quim, moltes gràcies per la felicitació. Els anys passen, la vida ens dóna alegries i tristors. Continuem endavant...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…