Ves al contingut principal

Relats de diumenge (VI). Rearmar-se amb un agent doble

Monestir de Santes Creus
El General AM va seure els seus a la llarga taula de la sala principal de l'edifici del comandament general. L'escalada de tensió havia superat la línia vermella i ja no hi havia temps per esperar gaire més. Calia reaccionar. I fer-ho amb contundència. La tàctica de fer veure que l'armada enemiga mai no entrava a les aigües jurisdiccionals pròpies ja no se l'empassava ningú. El poble sabia que això no era així i calia preparar un acte de força. Necessitem rearmar-nos, va concloure en la seva dissertació davant dels principals comandaments de l'exèrcit. La majoria dels presents eren conscients que la batalla que lliuraven era entre dos forces desiguals. Que calia, per compensar-ho, una convicció en la victòria a prova de desesperació i un amor al país, un patriotisme, sense taques a l'expedient.

Per això la majoria no havia entès la tàctica sobtada del General AM de confiar la defensa, el rearmament, a un simple mercenari, FB. Ens cal la màxima eficiència tècnica, va respondre, per conjurar els mals pensaments que havien envaït el seu equip proper. Entretant, el subcomandant DL, que gairebé sempre circulava en direcció contrària, però que per a molts era simpàtic, continuava dubtant fins i tot que calgués lluitar. I això, tot i que l'antic General en cap JP, ara a la reserva, havia admès finament (després de trenta anys) que l'enemic es trobava a les portes. De fet, era el subcomandant DL qui havia proposat el mercenari FB teòricament solvent com a principal peça angular del rearmament. Abans que no fossin del tot conscients de l'operació, la mateixa sala principal de l'edifici del comandament general, precisament on eren reunits, era envoltada per les tropes d'elit de l'enemic: el mercenari FB a qui havien confiat el rearmament era un agent doble que recordava, finalment, per a qui havia treballat durant tants anys...

Comentaris

  1. Això dels agents dobles i les conxorxes d'en DL m'han recordat novel·les del John Le Carré.

    ResponElimina
  2. ... i en DL digué... esperem que el RJ prengui el poder al comptat veí, aleshores jo en tindré un sub-comandament i podrem mendicar la clemència per els nostres súbdits, tindrem engrunes per donar de menjar als nostres fills, treball per donar riquesa a les arques d'en JC1 i la santa IQ ens donarà estudis per parlar be la llengua dels deus.
    I mentre en JB deia a l'orella d'en AM "farem el camí reial cap a França", al poble del costat de Bruixes feien ofrena dels planells del camí de Navarra.
    "Gloria a les Santes" diu el cartell de foc que cremem a Mataró.

    ResponElimina
  3. company, a tu que ets amant de la "finezza" et recomano el video http://www.cecolom.cat/confe20110111.html
    Salut
    mm

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.