Relats de diumenge (VI). Rearmar-se amb un agent doble

Monestir de Santes Creus
El General AM va seure els seus a la llarga taula de la sala principal de l'edifici del comandament general. L'escalada de tensió havia superat la línia vermella i ja no hi havia temps per esperar gaire més. Calia reaccionar. I fer-ho amb contundència. La tàctica de fer veure que l'armada enemiga mai no entrava a les aigües jurisdiccionals pròpies ja no se l'empassava ningú. El poble sabia que això no era així i calia preparar un acte de força. Necessitem rearmar-nos, va concloure en la seva dissertació davant dels principals comandaments de l'exèrcit. La majoria dels presents eren conscients que la batalla que lliuraven era entre dos forces desiguals. Que calia, per compensar-ho, una convicció en la victòria a prova de desesperació i un amor al país, un patriotisme, sense taques a l'expedient.

Per això la majoria no havia entès la tàctica sobtada del General AM de confiar la defensa, el rearmament, a un simple mercenari, FB. Ens cal la màxima eficiència tècnica, va respondre, per conjurar els mals pensaments que havien envaït el seu equip proper. Entretant, el subcomandant DL, que gairebé sempre circulava en direcció contrària, però que per a molts era simpàtic, continuava dubtant fins i tot que calgués lluitar. I això, tot i que l'antic General en cap JP, ara a la reserva, havia admès finament (després de trenta anys) que l'enemic es trobava a les portes. De fet, era el subcomandant DL qui havia proposat el mercenari FB teòricament solvent com a principal peça angular del rearmament. Abans que no fossin del tot conscients de l'operació, la mateixa sala principal de l'edifici del comandament general, precisament on eren reunits, era envoltada per les tropes d'elit de l'enemic: el mercenari FB a qui havien confiat el rearmament era un agent doble que recordava, finalment, per a qui havia treballat durant tants anys...

Comentaris

  1. Això dels agents dobles i les conxorxes d'en DL m'han recordat novel·les del John Le Carré.

    ResponElimina
  2. ... i en DL digué... esperem que el RJ prengui el poder al comptat veí, aleshores jo en tindré un sub-comandament i podrem mendicar la clemència per els nostres súbdits, tindrem engrunes per donar de menjar als nostres fills, treball per donar riquesa a les arques d'en JC1 i la santa IQ ens donarà estudis per parlar be la llengua dels deus.
    I mentre en JB deia a l'orella d'en AM "farem el camí reial cap a França", al poble del costat de Bruixes feien ofrena dels planells del camí de Navarra.
    "Gloria a les Santes" diu el cartell de foc que cremem a Mataró.

    ResponElimina
  3. company, a tu que ets amant de la "finezza" et recomano el video http://www.cecolom.cat/confe20110111.html
    Salut
    mm

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas