Treballar la confiança, girar el mitjó

Des de fa mesos les enquestes són tossudes: l'independentisme ha guanyat el centre del debat públic. Existeix ja una majoria social més o menys clara que sap que no existeix una altra sortida per al futur del nostre país que la plena sobirania. El problema és que, tal i com reflecteix la victòria de l'autonomisme el passat 28-N, continua essent vista com a una opció de futur. Els mateixos sondejos plantegen aquesta realitat: la majoria dels qui votarien sí en un referèndum pensen que ara no és el moment de convocar-lo. Els més, creuen també que no s'aconseguirà la independència que ells defensen en un període llarg de temps. I és aquí, doncs, on hem de treballar. En fer aparèixer la nostra opció com absolutament necessària. Girar el mitjó per presentar-la com l'única alternativa responsable a la crisi que tenim com a repte.

Solidaritat Catalana i, quan es refaci del cop, Esquerra Republicana, haurien d'orientar el gruix de la seva activitat política en general i parlamentària en particular a treballar en aquesta direcció. A l'estil d'allò que amb tant de profit ha fet el Cercle Català de Negocis. Propostes serioses, sense atzagaiades. Però clares i contundents. L'autonomisme és autonomisèria. És evident que la brigada de narcòtics ens juga a la contra, però no podem desaprofitar cap oportunitat per apuntalar el missatge: l'estat ens cal ara, ara mateix, exprés com diuen per desacreditar-nos, perquè demà la situació de la Gestoria en concret i del país en general pot ser del tot insostenible. La pendent grega només se supera amb recursos. Amb els propis d'un estat. Sense fugides romàntiques (ep, en parella sí). Amb pragmatisme total. Aquests són els deures per a aquest any 2011.

Comentaris

  1. Jo també crec que ara es el moment, mes tard quan la crisi faci fallida tothom es sentira mes be i sense tantes ganes de noves aventures, a mes ja ens hauran tret mes drets.

    Ara n'és el moment... i ara vol dir en el plaç d'una setmana o poc mes.
    Aprofitant que una part de nacions demanen la democràcia, que surten al carrer perquè ja no poden viure mes sota els seus dictadors, tindríem de sortir-hi nosaltres també.

    Però no festivament com ho varem fer fa pocs mesos, sinó amb mes consciencia del que fem, fa poc nomes cridàvem "volem la independència" i el que es te de cridar es "ja som independents" i el govern que es mulli o plegui, que ens faci costat o que ens posin a la garjola a tres milions de catalans, perquè son el mínim dels que tindríem de sortir al carrer... i romandre-hi fins que la facin oficial.

    O ens fa falta que algun jove es cali foc?, oi que no cal?... tothom al carrer a agafar el que ens pertany !!!

    ResponElimina
  2. Jo segueixo proposant que per fer evident que la manifestació del 10 de juliol segueix viva i creix, ens convé instal·lar tendes al Parc de la Ciutadella de manera permanent. Aquell indret és gran, ens hi podem posar davant del Parlament i fer-los nosa, neguit als parlamentaris. És qüestió d'engegar el circuit de coordinació i quedar per un dia, a partir del qual és qüestió de mantenir-nos-hi fins la consecució.
    Al cap i la fi, és el lloc on se'ns va exercir l'ocupació, no? Doncs, és també qüestió de que ens serveixi per fer el seu camí a l'inversa, cap l'alliberament!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas