Ves al contingut principal

Treballar la confiança, girar el mitjó

Des de fa mesos les enquestes són tossudes: l'independentisme ha guanyat el centre del debat públic. Existeix ja una majoria social més o menys clara que sap que no existeix una altra sortida per al futur del nostre país que la plena sobirania. El problema és que, tal i com reflecteix la victòria de l'autonomisme el passat 28-N, continua essent vista com a una opció de futur. Els mateixos sondejos plantegen aquesta realitat: la majoria dels qui votarien sí en un referèndum pensen que ara no és el moment de convocar-lo. Els més, creuen també que no s'aconseguirà la independència que ells defensen en un període llarg de temps. I és aquí, doncs, on hem de treballar. En fer aparèixer la nostra opció com absolutament necessària. Girar el mitjó per presentar-la com l'única alternativa responsable a la crisi que tenim com a repte.

Solidaritat Catalana i, quan es refaci del cop, Esquerra Republicana, haurien d'orientar el gruix de la seva activitat política en general i parlamentària en particular a treballar en aquesta direcció. A l'estil d'allò que amb tant de profit ha fet el Cercle Català de Negocis. Propostes serioses, sense atzagaiades. Però clares i contundents. L'autonomisme és autonomisèria. És evident que la brigada de narcòtics ens juga a la contra, però no podem desaprofitar cap oportunitat per apuntalar el missatge: l'estat ens cal ara, ara mateix, exprés com diuen per desacreditar-nos, perquè demà la situació de la Gestoria en concret i del país en general pot ser del tot insostenible. La pendent grega només se supera amb recursos. Amb els propis d'un estat. Sense fugides romàntiques (ep, en parella sí). Amb pragmatisme total. Aquests són els deures per a aquest any 2011.

Comentaris

  1. Jo també crec que ara es el moment, mes tard quan la crisi faci fallida tothom es sentira mes be i sense tantes ganes de noves aventures, a mes ja ens hauran tret mes drets.

    Ara n'és el moment... i ara vol dir en el plaç d'una setmana o poc mes.
    Aprofitant que una part de nacions demanen la democràcia, que surten al carrer perquè ja no poden viure mes sota els seus dictadors, tindríem de sortir-hi nosaltres també.

    Però no festivament com ho varem fer fa pocs mesos, sinó amb mes consciencia del que fem, fa poc nomes cridàvem "volem la independència" i el que es te de cridar es "ja som independents" i el govern que es mulli o plegui, que ens faci costat o que ens posin a la garjola a tres milions de catalans, perquè son el mínim dels que tindríem de sortir al carrer... i romandre-hi fins que la facin oficial.

    O ens fa falta que algun jove es cali foc?, oi que no cal?... tothom al carrer a agafar el que ens pertany !!!

    ResponElimina
  2. Jo segueixo proposant que per fer evident que la manifestació del 10 de juliol segueix viva i creix, ens convé instal·lar tendes al Parc de la Ciutadella de manera permanent. Aquell indret és gran, ens hi podem posar davant del Parlament i fer-los nosa, neguit als parlamentaris. És qüestió d'engegar el circuit de coordinació i quedar per un dia, a partir del qual és qüestió de mantenir-nos-hi fins la consecució.
    Al cap i la fi, és el lloc on se'ns va exercir l'ocupació, no? Doncs, és també qüestió de que ens serveixi per fer el seu camí a l'inversa, cap l'alliberament!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…