Ves al contingut principal

Ui, quina por!

Sabadell
A Madrid deuen estar preocupadíssims amb l'esbravada del gran Duran i Lleida (bla, bla, bla amb barretina a la festa de Sant Antoni dels rucs, dins el mític gènere de les declaracions de cap de setmana). Sembla una broma. No només ell, els màxims dirigents de CiU han bramat contra les evidents intencions recentralitzadores dels grans partits espanyols, desafiant-los, reptant-los. Una vegada més, el partit majoritari del catalanisme, el que voten més independentistes, parla de flors i violes, en el seu món ideal, absolutament fora de la realitat. La constitució espanyola que ells varen votar i que encara accepten diu el que diu. I és interpretada com és interpretada. I els dos grans partits espanyols la poden canviar i tornar-la més agressiva quan vulguin. I CiU pot dir missa. L'excusa de la crisi és fantàstica i, amb reformes de més o menys abast, els espanyols l'aprofitaran per fer el que sempre han fet aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid: fer més Espanya.

Des d'aquí, les amenaces de l'autonomisme governant els provoquen, simplement, indissimulats atacs de riure. No només perquè els diputats autonomistes catalans mai, mai, mai en trenta anys han condicionat realment l'aprovació de res important a la seva lleialtat nacional, sinó perquè, quan PSOE i PP, PP i PSOE es posen d'acord, el que pensem aquí és completament irrellevant. Aquestes són les regles del joc: acceptar que la sobirania és del conjunt del poble espanyol i que nosaltres només som una petita part. La consellera Fernández Bozal els ho pot explicar perfectament, ara que és dels seus. I mentre els partits autonomistes catalans acceptin aquest tauler d'escacs és absolutament lamentable que juguin a fer veure el que no és: com ara, que nosaltres podem decidir res realment important o oposar-nos de veritat al que vulguin els espanyols. Després de trenta anys, encara no saben qui mana aquí. No hi pot haver "transició nacional". Ara com abans, només és viable una "ruptura nacional". I ells, els d'aquí i els d'allà, ho saben.

Comentaris

  1. Ei Granollacs!
    Jo sóc militant de la JNC, i evidentment en conseqüència, un dels votants independentistes de ciu que abans has citat.
    Per sort o per desgràcia (d'alguns), el partit nacionalista més gran i central de Catalunya és convergència (i malauradament Unió XD), i agradi més o menys, serà peça clau i indispensable el dia que volguem trencar amb espanya. El que jo crec, i espero, és que la feina que farà CiU aquests quatre anys serà, a més a més d'una gestió eficient i òptima de la gestoria, serà una gran tasca de pedagogia, i no des de l'extrem com ho pot fer ERC i SI o R.cat, que pot espantar algunes persones; ho farà des del centre que ocupa per fer-ho dissimuladament i anar convertint poc a poc aquest 40-50% de vot sobiranista en un 50-60%. Quin és el pla? presentar coses en que tots els catalans estiguem units: concert econòmic o com li vulguin anomenar, decidir en infraestructures, etc.... que ens diran que no? ja ho sé. També ho sap en Mas. O no és evident que el PP traurà majoria absoluta i CiU serà un 0 a l'esquerra? Però mira: ara ens diuen que no al concert, a decidir en infraestructures, al 2012 el PP retalla l'estat de les autonomies... què tenim? voila!! un independentisme disparat que pel 2014 (300 anys d'aniversari!), aprofitant una magnífica data històrica, fem "el campanazo" i si no surt bé, que Déu ens agafi confessats perquè Catalunya no tindrà mai una oportunitat com la d'ara.

    ResponElimina
  2. és evident que les forces alliberadores s'estan desfermant i tots els elements conjurant-se per a un final cada cop més proper

    a menys autonomia espanyola, més Catalunya Estat
    A menys estatut, més urgència d'una constitució catalana

    L'autonomia que ens cal: la de Portugal
    la resta són collonades, o si ho preferiu, espanyolades

    ResponElimina
  3. Benvolgut Cristian: Déu t'escolti! Entretant, "Per a bons patricis" continuarà collant...

    ResponElimina
  4. Jo sóc més escèptic que en Cristian, tan de bo CiU vulgui trencar amb Espanya però veient la quantitat de persones declaradament no independentistes que els han votat no veig en Mas (i menys en Duran) fent aquest pas. Torno a dir que, tan de bo.

    ResponElimina
  5. Tant de bó. Però com deia en Grenollacs, els reis són els pares! Nosaltres seguirem burxant

    ResponElimina
  6. Tenen por de que al final a Catalunya hi hagi un valent que cridi independència des-de un càrrec de govern.
    Tenen por de que encara que aleshores vulguin fer us de la força el poble surti'm al carrer amb la falç de l'avia que ja no talla però que pot ser-ne un símbol de revolució.
    Tenen por que Europa no tingui mes remei que tocar-el-s'hi el voraviu per por també de conseqüències borsístiques.
    La moguda es fa grossa i a cada nova provocació hi ha mes gent disposada a votar, si calgues, la independència. I molta d'aquesta gent ni tan sols parla català a casa seva, però te la butxaca mig buida i sap qui se'l queda els seus diners.
    Tan de bo no hi hagi sang, però no crec que el poble de Catalunya aguanti gaires agressions mes.

    ResponElimina
  7. no es pot ser tan ruc, aquest pais no te cura per aixo els convergents tenen tants vot son del mateix perfil cobards mesells i a vegades traidors

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…