Ves al contingut principal

Veniu a adorar l'alcalde (una mica més)

Els Pastorets al Teatre de la Faràndula (Sabadell)
Tal i com us explicava fa uns dies, després d'haver passat pels baixos de l'Ajuntament a veure el pessebre municipal no esperava tenir una nova oportunitat de retre homenatge al meu estimat alcalde. No us ho creureu, però sí. I tant. Diumenge passat, mentre em dirigia amb els meus a veure els Pastorets de la Joventut de la Faràndula de Sabadell (per acabar de fer el Nadal infantil completet), vaig topar novament amb l'inefable i omnipresent Manuel Bustos. L'escena que vaig contemplar va ser..., com qualificar-la? No estic prou inspirat. Jutgeu vosaltres mateixos. Resulta que (crec que la convulsa Federació Catalana de Futbol) havia portat a Sabadell la Copa del Món conquerida aquest estiu passat per la selecció de l'Estat que ens ocupa, per cert, amb una bona dosi de mà d'obra catalana (els nostres vindrien a ser els negres d'altres seleccions europees).

Doncs bé, en plena Rambla, al Casal Pere Quart, espai municipal, la cua ocupava tota la façana de l'edifici, tota la seva illa i s'endinsava en un dels carrers perpendiculars. Gentada espectacular, alguna samarreta del Madrid i predomini absolut del castellà (d'altra banda, com gairebé sempre a la meva ciutat). Però, enmig del brogit, de tots els llocs possibles de Sabadell, a que no sabeu on era l'alcalde Manuel Bustos en aquell mateix moment. No crec que expulsat per la nova llei del tabac, s'havia assegut en una terrasseta de carrer, xerrant com qui es fa el distret. I, sabeu on era situada exactament: just al davant del finestral a través del qual els visitants es feien la foto amb el fetitxe futbolístic. De manera que, si volien, els bons sabadellencs podien adorar la copa del món o el seu alcalde, indistintament. O fins i tot buscar un angle de càmera en el qual el trofeu quedés just davant de la cara del seu batlle. Que passin aviat les eleccions, que això no hi ha qui ho aguanti. Encara que a ell l'haurem de soportar quatre anys més.

Comentaris

  1. Sí noi, l'estat que ens ocupa, s'entén perfectament el que vols dir, encara que de fet és l'estat que ens preocupa, o també l'estat que no se n'ocupa de nosaltres, és a dir que no se'n fa càrrec
    I encara, quan dius ... amb una bona dosi de ma d'obra catalana, i aquí dius allò dels negres, haha!
    home, tant com els negres, què voleu que us digui no ho sé pas, és de mal dir, el paper que fan és alhora lluït i galdós, mala peça al teler, la selecsión, a mi em fa tot plegat urticària, i a més l'endemà hi havia la mani contra la sentència del TC, tot plegat ferum de sofre, porca misèria

    ResponElimina
  2. Amb aquestes eleccions municipals, el que em diverteix a mi i molt, és el ridícul del PSC. Abans, tot era carregar-se ERC i Iniciativa. Ara, que ja ha passat la tempesta nacional, ara, amb la municipal, els toca a ca PSC.
    Em diverteix la baralla local barcelonina entre, per a mi, un busca-raons cridaner i una ximpleta passota.
    Què voleu que us digui, ho veig així.

    O sigui, que per ara tenim per escollir un alcalde exhibicionista, un cridaner, una passota i...
    Els altres poden ser més discrets, si us plau?

    ResponElimina
  3. Trist intent de generar conversa i de provar de fer-se el simpàtic entre la gent. Els socialistes ho veuen ben magre i faran el que faci falta, el ridícul inclòs, per a recuperar posicions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…