Veniu a adorar l'alcalde (una mica més)

Els Pastorets al Teatre de la Faràndula (Sabadell)
Tal i com us explicava fa uns dies, després d'haver passat pels baixos de l'Ajuntament a veure el pessebre municipal no esperava tenir una nova oportunitat de retre homenatge al meu estimat alcalde. No us ho creureu, però sí. I tant. Diumenge passat, mentre em dirigia amb els meus a veure els Pastorets de la Joventut de la Faràndula de Sabadell (per acabar de fer el Nadal infantil completet), vaig topar novament amb l'inefable i omnipresent Manuel Bustos. L'escena que vaig contemplar va ser..., com qualificar-la? No estic prou inspirat. Jutgeu vosaltres mateixos. Resulta que (crec que la convulsa Federació Catalana de Futbol) havia portat a Sabadell la Copa del Món conquerida aquest estiu passat per la selecció de l'Estat que ens ocupa, per cert, amb una bona dosi de mà d'obra catalana (els nostres vindrien a ser els negres d'altres seleccions europees).

Doncs bé, en plena Rambla, al Casal Pere Quart, espai municipal, la cua ocupava tota la façana de l'edifici, tota la seva illa i s'endinsava en un dels carrers perpendiculars. Gentada espectacular, alguna samarreta del Madrid i predomini absolut del castellà (d'altra banda, com gairebé sempre a la meva ciutat). Però, enmig del brogit, de tots els llocs possibles de Sabadell, a que no sabeu on era l'alcalde Manuel Bustos en aquell mateix moment. No crec que expulsat per la nova llei del tabac, s'havia assegut en una terrasseta de carrer, xerrant com qui es fa el distret. I, sabeu on era situada exactament: just al davant del finestral a través del qual els visitants es feien la foto amb el fetitxe futbolístic. De manera que, si volien, els bons sabadellencs podien adorar la copa del món o el seu alcalde, indistintament. O fins i tot buscar un angle de càmera en el qual el trofeu quedés just davant de la cara del seu batlle. Que passin aviat les eleccions, que això no hi ha qui ho aguanti. Encara que a ell l'haurem de soportar quatre anys més.

Comentaris

  1. Sí noi, l'estat que ens ocupa, s'entén perfectament el que vols dir, encara que de fet és l'estat que ens preocupa, o també l'estat que no se n'ocupa de nosaltres, és a dir que no se'n fa càrrec
    I encara, quan dius ... amb una bona dosi de ma d'obra catalana, i aquí dius allò dels negres, haha!
    home, tant com els negres, què voleu que us digui no ho sé pas, és de mal dir, el paper que fan és alhora lluït i galdós, mala peça al teler, la selecsión, a mi em fa tot plegat urticària, i a més l'endemà hi havia la mani contra la sentència del TC, tot plegat ferum de sofre, porca misèria

    ResponElimina
  2. Amb aquestes eleccions municipals, el que em diverteix a mi i molt, és el ridícul del PSC. Abans, tot era carregar-se ERC i Iniciativa. Ara, que ja ha passat la tempesta nacional, ara, amb la municipal, els toca a ca PSC.
    Em diverteix la baralla local barcelonina entre, per a mi, un busca-raons cridaner i una ximpleta passota.
    Què voleu que us digui, ho veig així.

    O sigui, que per ara tenim per escollir un alcalde exhibicionista, un cridaner, una passota i...
    Els altres poden ser més discrets, si us plau?

    ResponElimina
  3. Trist intent de generar conversa i de provar de fer-se el simpàtic entre la gent. Els socialistes ho veuen ben magre i faran el que faci falta, el ridícul inclòs, per a recuperar posicions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas