Ves al contingut principal

Veniu a adorar l'alcalde

Santa Pau
Tot seguint la tradició familiar, pels dies de Nadal ens agrada anar a veure els pessebres de l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell. Alguns anys, com aquest, va caldre desafiar el fred i sortir de casa de nit, a la tarda. A pasturar les criatures. Quan així ho fas encara valores més el moment del retorn a la llar calentona que t'espera. Entre els pessebres creats durant mesos pels membres de l'Agrupació n'hi ha d'autèntiques obres d'art i diminuts-grans prodigis d'enginyeria hidràulica i elèctrica. Pessebres tradicionals i innovadors. Pessebres de mar i de muntanya. Pessebres d'orient i d'occident. Per a tots els gustos. Pessebres patrocinats: algunes de les grans botigues del centre els financen i així ens ho fan saber amb poca discreció. Els nens gaudeixen com camells (aquí una expressió certament pertinent), saltant a les fosques d'escena en escena.

El recorregut pel centre, abans de recollir-nos, l'acabem normalment als baixos de l'Ajuntament, on s'acostuma a muntar també un pessebre de dimensions considerables. No sé si sempre és així, però aquest any em va sobtar el fet que just al costat del naixement municipal hi hagués una vitrina on destacava amb llum pròpia (més forta que la de l'estel de Betlem) una fotografia de l'alcalde Manuel Bustos recollint el premi Transparència Internacional atorgat per aquesta entitat, situada al costat del mateix guardó. Fa mesos, quan a casa ens varem assabentar de la notícia ens vam posar a tremolar. Devien enganyar de mala manera els consultors a qui van mostrar els procediments interns de l'Ajuntament. Com és possible rebre aquest premi alhora que els de l'oficina del Síndic de Greuges de Catalunya t'avisen que el consistori sabadellenc és dels que menys col·laboren a tot Catalunya en la detecció dels empadronaments fraudulents que faciliten l'accés a places escolars? Si l'Ajuntament de Sabadell rep premis a la transparència, com deuen funcionar els altres?

Comentaris

  1. Sr. Granollacs, crec que el peu de fotografia que ha posat no és correcte. Jo sóc de Viladecans però casualment he passat aquest cap d'any a Santa Pau, a la Garrotxa, i fa escassament una setmana vaig visitar el centre històric. Va ser grata la meva sorpresa en veure aquestes banderes a la plaça major (de dalt), però al fixar-m'hi, vaig veure que l'establiment era un hostal, i li vaig dir al meu pare que prengués algunes fotografies perquè em va fer molta gràcia. L'ajuntament es troba tot sortint direcció a la carretera que duu cap a Olot, a mà dreta, però per plaer per la meva vista i en contra de la legislació vigent, només onejava la bandera local i la senyera.

    ResponElimina
  2. Ep, Cristian. Moltes gràcies pel comentari. Ja he corregit l'error!

    ResponElimina
  3. Un polític retirat de fa anys llargs, em deia que la soletat del polític és esfereïdora. Potser, l'ego que desenvolupen alguns, sigui la compensació d'aquest buit tan gran.
    Com que la netedat total del cos fa mal a la mateixa persona, potser també creguin que sigui bo tenir algun pecat amb el que poder-se confessar.
    Tal com deia un amic del meu pare en dinar junts en dies de quaresma, "...avui no estic gaire catòlic i reforçaré la meva salut amb un bon bistec..."
    El teu alcalde, amic Granollacs, hauria d'anar al metge, a veure si queda del tot catòlic..., o potser no vulgui...!

    ResponElimina
  4. Sempre que veig en Bustos, potser vagi errat, tinc la sensació d'escoltar la banda sonora del film "El padrino".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…