Ves al contingut principal

Voti, voti, voti, espanyola...

Arnes
Fa uns dies, des de Brussel·les, els portaveus de Barcelona Decideix i els nostres tres tenors parlamentaris europeus, és a dir, Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva (qui els veiés dirigint els seus partits a Barcelona: seríem molt més a prop de la llibertat), van presentar davant les institucions europees la Consulta sobre la Independència del proper 10 d'abril a la capital catalana (no oblideu els barcelonins que també podeu votar i fer votar anticipadament). Durant l'acte, sorneguers, van convidar la nova consellera espanyolista de Justícia de la Gestoria, Pilar Fernández Bozal, a participar-hi (si és que es troba empadronada a Barcelona, segur, per sobre de la Diagonal, i no a Sant Joan Despí o a Sant Cugat del Vallès).

No patiu, si hem de creure Felip Puig, conscient del nou lloc que ocupa, estarà feliç de votar. Ben  segur, ara ja no considerarà com en els seus famosos informes relatius a la pionera Consulta d'Arenys, que la cita barcelonina pugui posar en perill l'estabilitat política i social d'Espanya. Ni se sentirà participant en un homenatge proetarra. D'aquí al 10 d'abril, segur, segur, segur, haurà també canviat la seva concepció d'allò que Espanya ha representat històricament i continua representant avui per al nostre país. La nova consellera deia el 31 de desembre a Catalunya Ràdio, amb el seu habitual nivell lingüístic, que "tenim un estat de dret, que és el que tenim de defensar". Segur, segur, segur que quatre mesos més tard, la Fernández Bozal ja serà conscient que allò que ella considerava l'estat de dret és en realitat l'arquitectura jurídica que la metròpoli ens ha imposat una i altra vegada, a partir de l'aplicació del dret de conquesta fa gairebé tres-cents anys. Segur, segur, segur.

Comentaris

  1. Sí, estic esperant el 10 d'abril en candeletes. Vull votar presencialment, em fa més il·lusió! El vot diferit el trobo massa anònim.

    Permete'm, estimat Granollacs, que faci alguna precisió respecte del merder del Senado. Parlen de 12.000€ cada setmana. Doncs, perquè volen! És la constatació de l'externalització dels seveis propis d'una institució. Només els cal fer la instal·lació permanent i contractar sis traductors jurats simultanis, pels tres idiomes que cal trauir. A 2.000€ nets (és una professió molt esgotadora!) surten 12.000€ mensuals en lloc dels 500.000€. Ja està. Si es volen estalviar aquest extraordinari dispendi, només els cal fer com a Suïssa, on tots saben alemany, francès i italià. Ara, també el romanxe. I, no es tornen bojos per haver d'estudiar "tant"!
    Quina empresa fa aquesta prestació? De qui és??

    ResponElimina
  2. Disculpeu els errors de càlculs.
    A 2.000€ per persona, 12.000 mensuals.
    Actualment, externalitzats 12.000€ per a cada setmana. Quatre vegades més car!

    ResponElimina
  3. L'Anna Arqué, explica, amb molta gràcia per cert, les vegades que han picat a la porta del parlament per demanar que s'acceptés a tràmit una ILP per recollir signatures pel referèndum d'independència...Oi que vas venir a fer-te la foto el dia de la consulta? doncs ara recolzen's amb la ILP...no, un altre cop no, i mes vegades NO; NO; NO...
    Vaja colla d'ineptes i covards!
    De tota manera tinc la sensació que tot està anant molt ràpid ara, i que s'està inflant el pap de la gent...Es couen en l'ambient o mobilitzacions o l'escalf d'alguna cosa que és a punt de passar, no tinc cap dada, és una sensació...tant de bó!

    ResponElimina
  4. Jo opino com en Rajoy, al senat de les espanyes el català no cal parlar-lo.
    Perquè els únics catalans que hi tindria d'haver allà son els que havent emigrat de Catalunya i s'hagin nacionalitzat, parlin i se sentin espanyols.
    El català es te de parlar al senat de la Catalunya nació/estat que volem tots els catalans, nascuts o no aquí.

    Núria, jo també tinc la percepció de que el pap esta ja massa ple i que esta arribant el moment de dir prou, el que em pregunto es qui en serà el valent que ho dirà, perquè es de de dir alt i clar, però també des-de un lloc adequat i en aquest moment el únic que en tindria la força política no estic segur que ho vulgui fer.
    Una altre forma en seria que ho féssim el poble en una manifestació multitudinària sense acabar-la fins que no es declares la independència, encara que dures molts dies.

    ResponElimina
  5. Voldria que m'aclaríssiu una qüestió des d'un de vista històric: quan els representants de Catalunya van deixar de dirigir-se en català a instàncies reials espanyoles i d'altres esferes?

    ResponElimina
  6. Ben segur, es poden trobar exemples puntuals anteriors. Però, de forma sistemàtica, a partir de l'11 de setembre de 1714, data de la nostra ocupació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.