Ves al contingut principal

Anem una mica tard

Vila Olímpica (Barcelona)
Ho he trobat incomprensible: els mitjans han esbombat arreu aquests dies els resultats del darrer estudi patrocinat per ESADE i la Fundació Lluís Carulla sobre els valors dels catalans, segons el qual, entre molts altres paràmetres socials i polítics, es detalla com un 45% dels catalans votaria sí en un hipotètic referèndum sobre la independència. El que m'ha semblat més gros del cas és que les dades corresponen, si no ho he entès malament, al mes de maig de 2009! Atenció, són de fa gairebé dos anys. Un petit detall que sembla que ha estat considerat negligible en els titulars i ha quedat només per a la lletra petita a gairebé el cent per cent dels mitjans. És a dir, que són anteriors al procés de Consultes que va començar a Arenys de Munt mesos més tard, a la Sentència del TC espanyol i a la esclatant manifestació del 10 de juliol de 2010.

Gairebé res. En aquest temps, enquestes publicades en mitjans tan poc sospitosos com ara La Vanguardia i El Periódico han constatat el sorpasso independentista en cas de referèndum. Al diari del comte es va produir en l'enquesta de juliol del 2010, mentre que al paper prosocialista va ser pel juny de 2010. Ho podeu constatar de fa mesos en una pàgina específica d'aquest mateix bloc. I si encara en teniu dubtes, només cal analitzar l'evolució de l'opció dels que es defineixen independentistes en els estudis del CEO des de mitjans de 2009: en poc més d'un any, va augmentar d'un 27'9%. És a dir, que si apliquéssim aquest percentatge a l'estudi d'ESADE i la Fundació Carulla, el nombre de partidaris del sí en un referèndum passaria a ser l'any següent del 57,6%. Així, doncs, les xifres publicades ara, sense tenir en compte l'evolució posterior dels fets i de les tendències, es queden evidentment curtes. Anem una mica tard. Cal recordar-ho.

Comentaris

  1. sí senyor, ets una guilla, que diuen per aqui la Garrotxa, li has trobat el voraviu

    i do, amb aquestes espectatives caldrà esperar delerosos el sondatge del CEO sobre què respondrien els catalans en un referèndum sobre la independència

    i aquelles quatre columnes quin goig que fan

    ResponElimina
  2. Els media ens van en contra. El dia que ens vagin a favor els independentistes serem el 99% de la població.

    ResponElimina
  3. Un bon detall, m'has alegrat el dia.

    Una pregunta a tots vosaltres que en sabeu mes que jo.
    Una colla de lladres roben quelcom a una colla de gent, ho fan amb violència i després se'n enriuen, els maltracten durant anys.
    En un moment donat es planteja la devolució de lo robat i encara que els lladres i mal-tractadors no ho volen es convoca un "referèndum".
    Primera pregunta, perquè cal un referèndum?.
    Segona, hi poden votar els lladres també?.
    I qui diu els lladres, diu els actuals "propietaris" del robat:

    ResponElimina
  4. Havia de ser així! Necessàriament.
    Per què l'Avui havia incrementat vendes? La sort per l'Avui va ser que Planeta se'l vengués a preu de saldo. L'Avui incrementa vendes. Apareix l'Ara per fer-li la competència. Ara, La Vanguardia el segueix. Per què? Doncs perquè el creixement de la consciència nacional indep. creix a velocitats astronòmiques (com la dels àrabs, ja!). Quan en Pujol ho diu i La Vanguardia ho fa, és que el civader és ple, de gom a gom.
    Ho suposava que, de manera tàcita, tenim majoria indep. al Parlament. Cal despertar-los de les seves butaques. Com?
    - Muntant tendes al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament!! ...que aquesta vegada, la culpa no la tenen les farmacèutiques...!!

    Gràcies, Granollachs per aquesta informació!

    ResponElimina
  5. Si hi han tendes al parc, jo hi seré.

    ResponElimina
  6. Només hi ha una manera de saber quin és el percentatge de favorables a la independència: un referèndum democràtic.

    ResponElimina
  7. Jordi, i qui te de votar en aquest referendum?.
    Els catalans, oi?, i qui son els catalans?.
    Els que ho som de moltes generacions?.
    Els que han vingut abans del 19xx?.
    Tots els que viuen a Catalunya?.
    Cap opció seria mes democràtica que la darrera, oi?.
    També deixaries votar, i per tant decidir, a tots aquells que en una previsió de Madrid vinguessin a empadronar-se a Catalunya per votar NO, i si calgues viure-hi uns mesos?.

    Deixaríeu votar a un ocupa que s'hagués instal·lat a casa vostra sobre si la vostra casa es d'ell o vostra o qui hi mana?.

    Difícil solució el de la votació, potser totalment democràtica, no us en diré el contrari, però personalment no crec que la independència de Catalunya la tinguin de decidir una gent, bona gent quasi sempre, però que no pertanyen a la nostra cultura.

    Catalunya fou una nació lliure i te de tornar a ser-ho sense cap necessitat a un referèndum, els espanyols no en faran cap per saber si volen ser dependents, quin absurd, oi?.

    ResponElimina
  8. Com diu avui en Salvador Cot: hi ha molta demanda però l'oferta falla estrepitosament. Ho podrem veure a les eleccions municipals.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…