Ves al contingut principal

Ara, tampoc

Plaça Major de Ciutat de Mallorca
Finalment, ETA ha acceptat que la seva aposta històrica no només és una aberració moral, sinó que (com sap qualsevol bíped des de fa anys) és més un descomunal obstacle que una via per a aconseguir la llibertat plena per a Euskalherria. Fa anys que el terrorisme descerebrat fa créixer l'espanyolisme al País Basc. La resposta dels governs espanyols a l'embat ha superat durant els darrers temps tots els límits democràtics coneguts dins les fronteres europees. Més enllà de la tortura (aplicada per les forces de l'ordre gairebé sistemàticament), la Llei de Partits espanyola ha consagrat un estat d'excepció a través del qual es pot privar del dret de sufragi a milers de ciutadans sense necessitat de portar-los a judici ni de demostrar res. Només perquè van militar no se sap quan en una organització política que aleshores era legal.

I ara som on som. L'expulsió de milers de ciutadans del joc polític ha regalat a l'espanyolisme no només la lehendakaritza, sinó també desenes d'alcaldies i centenars de regidors. Posicions reforçades a les Diputacions forals i a tota l'arquitectura institucional local basca. Per això no cal ser gaire intel·ligent (tant de bo m'equivoqui) per entendre que la nova aposta de l'esquerra abertzale, Sortu, no podrà concórrer a les properes eleccions municipals. Ara, tampoc. De res no serviran els seus compromisos contra la violènica, expressats verbalment i estatutàriament per escrit. En això, com en matèria lingüística i en tantes altres coses que intentem repassar aquí, els espanyols fan trampes. I quan un s'acostuma a jugar sempre amb les cartes marcades costa molt tornar a la incertesa d'un joc net i obert. Perquè els espanyols no saben perdre.

Comentaris

  1. Veig gairebé impossible que s'accepti un partit de l'esquerra independentista basca sota l'actual llei de partits. Quan ETA deixi les armes, que ho farà, des de Madrid ja s'inventaran altres recursos per a silenciar la veu dels bascos.

    ResponElimina
  2. Ni tan sols escrivint de forma explícita en els estats que rebutgen qualsevol mena de violència podran concórrer a les eleccions. Això demostra que el vertader objectiu no és acabar amb ETA, sinó silenciar l'independentisme basc.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tots dos, a mes ni el PP ni el PSOE han condemnat la violència del franquisme ni jutjat als seus sicaris, això no compte ni es volen jutjar ells mateixos o als seus pares.
    El mateix Fraga va fent el "papereta" pel mon i firmava ordres d'execució.

    ResponElimina
  4. Convergència i Unió amb els seus vots va FER POSSIBLE ,l'aprobació de la Llei de partits, aberració antidemocràtica, permeten no només il.legalitzacions de partits, també de diaris, cal dir-ho i explicar-ho. Els convergents sempre han defenssat l'unionisme, el seu sobiranisme és estrictament estrategic.

    ResponElimina
  5. Tens tota la ráo. No saben perdre. Però també la tenia Castelao: són imperialistes fracassats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.