Ves al contingut principal

Ara, tampoc

Plaça Major de Ciutat de Mallorca
Finalment, ETA ha acceptat que la seva aposta històrica no només és una aberració moral, sinó que (com sap qualsevol bíped des de fa anys) és més un descomunal obstacle que una via per a aconseguir la llibertat plena per a Euskalherria. Fa anys que el terrorisme descerebrat fa créixer l'espanyolisme al País Basc. La resposta dels governs espanyols a l'embat ha superat durant els darrers temps tots els límits democràtics coneguts dins les fronteres europees. Més enllà de la tortura (aplicada per les forces de l'ordre gairebé sistemàticament), la Llei de Partits espanyola ha consagrat un estat d'excepció a través del qual es pot privar del dret de sufragi a milers de ciutadans sense necessitat de portar-los a judici ni de demostrar res. Només perquè van militar no se sap quan en una organització política que aleshores era legal.

I ara som on som. L'expulsió de milers de ciutadans del joc polític ha regalat a l'espanyolisme no només la lehendakaritza, sinó també desenes d'alcaldies i centenars de regidors. Posicions reforçades a les Diputacions forals i a tota l'arquitectura institucional local basca. Per això no cal ser gaire intel·ligent (tant de bo m'equivoqui) per entendre que la nova aposta de l'esquerra abertzale, Sortu, no podrà concórrer a les properes eleccions municipals. Ara, tampoc. De res no serviran els seus compromisos contra la violènica, expressats verbalment i estatutàriament per escrit. En això, com en matèria lingüística i en tantes altres coses que intentem repassar aquí, els espanyols fan trampes. I quan un s'acostuma a jugar sempre amb les cartes marcades costa molt tornar a la incertesa d'un joc net i obert. Perquè els espanyols no saben perdre.

Comentaris

  1. Veig gairebé impossible que s'accepti un partit de l'esquerra independentista basca sota l'actual llei de partits. Quan ETA deixi les armes, que ho farà, des de Madrid ja s'inventaran altres recursos per a silenciar la veu dels bascos.

    ResponElimina
  2. Ni tan sols escrivint de forma explícita en els estats que rebutgen qualsevol mena de violència podran concórrer a les eleccions. Això demostra que el vertader objectiu no és acabar amb ETA, sinó silenciar l'independentisme basc.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tots dos, a mes ni el PP ni el PSOE han condemnat la violència del franquisme ni jutjat als seus sicaris, això no compte ni es volen jutjar ells mateixos o als seus pares.
    El mateix Fraga va fent el "papereta" pel mon i firmava ordres d'execució.

    ResponElimina
  4. Convergència i Unió amb els seus vots va FER POSSIBLE ,l'aprobació de la Llei de partits, aberració antidemocràtica, permeten no només il.legalitzacions de partits, també de diaris, cal dir-ho i explicar-ho. Els convergents sempre han defenssat l'unionisme, el seu sobiranisme és estrictament estrategic.

    ResponElimina
  5. Tens tota la ráo. No saben perdre. Però també la tenia Castelao: són imperialistes fracassats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…