Autolesionar-se

Monestir de Sant Cugat del Vallès
Els polítics autonomistes es fan mal a sí mateixos. El seu rebuig frontal, al llarg de trenta anys (entre d'altres iniciatives que trenquin l'espiral infernal), a crear una Llei electoral que faciliti una nova relació entre escollits i electors afavoreix que els líders continuïn mantenint el control de les estructures dels partits i assegurant que només els seus fidels ocupin posicions de sortida favorables. L'encastellament a benefici d'uns pocs, però, provoca un allunyament entre ciutadans i polítics que, encara que de vegades s'exageri fins a límits injustos (de xoriços i incapaços n'hi ha arreu), impregna l'opinió pública fins a límits inversemblants. Tothom tira al polític amb tot el que troba a mà en una espiral embogida que no fa sinó enfonsar encara més les expectatives de reforma.

Fa poques setmanes vam poder comprovar, una vegada més, els nefastos efectes d'aquesta dinàmica. El Gran Timoner ha intentat confegir el seu Govern dels millors a base d'independents i s'ha trobat amb dificultats insuperables. A la conselleria de Cultura sabem que el polèmic Ferran Mascarell va ser el quart candidat "tocat" per en Mas. I, atesos els noms finalment designats, sense conèixer a fons les interioritats del procés, és difícil resistir-se a la impressió que ha estat més la norma que no pas l'excepció. La imatge pública del polític es troba fins a tal punt deteriorada que, en un moment crític com aquest, quan més caldrien noves incorporacions de nivell, els professionals de prestigi fugen com de la pesta del servei públic. Ara, en el pitjor moment, es cullen els fruits de tants anys de blindatge del poder dels partits.

Comentaris

  1. Tinc la sensació de que podríem equiparar el desprestigi dels polítics amb el dels professors, perquè tot s'hi val amb tot. I no ha de ser així. Els mateixos professors, des de la bàsica fins a l'ensenyament superior, reben per igual que amb els polítics. Tothom pot donar lliçons de tot, per analfabet que sigui. És la tasca dels savis de taberna. La TV (la tasca barata de conyac i fum) ho ha propiciat molt, contaminant el simplisme al poble ignorant i arrossegant els polítics. L'alegria del comsumisme a arruïnat molta gent, fins i tot culte. L'alegria de la simplicitat i la renúncia de l'esforç està provocant un deteriorament social.
    Cal remontar el nivell de la qualitat social promovent de nou els valors de l'ètica.

    Amb tot això, el tot s'hi val també està implantat dins de la política, i dins de casa nostra també. I molt! Política sense ètica. La Llei electoral és una de les nostres assignatures pendents de sempre. L'altra Llei pendent és la del finançament dels partits, institucions, sindicats, etc. Sí, hi ha lleis però amb forats tant grans que hi cola tot. Per què tanta hipocresia?

    Dins d'aquest context social, no m'estranya que qui vulgui ser honest, es trobi atrapat amb les contradiccions pròpies de les mentides que li hagi promocionat el director de campanya.
    Sempre anem a raure al mateix concepte: PUBLICITAT! "sigues egoïsta i no respectis ningú!"
    Ètica i publicitat (campanyes electorals, empreses, ...) són antagònics.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas