Ves al contingut principal

Autolesionar-se

Monestir de Sant Cugat del Vallès
Els polítics autonomistes es fan mal a sí mateixos. El seu rebuig frontal, al llarg de trenta anys (entre d'altres iniciatives que trenquin l'espiral infernal), a crear una Llei electoral que faciliti una nova relació entre escollits i electors afavoreix que els líders continuïn mantenint el control de les estructures dels partits i assegurant que només els seus fidels ocupin posicions de sortida favorables. L'encastellament a benefici d'uns pocs, però, provoca un allunyament entre ciutadans i polítics que, encara que de vegades s'exageri fins a límits injustos (de xoriços i incapaços n'hi ha arreu), impregna l'opinió pública fins a límits inversemblants. Tothom tira al polític amb tot el que troba a mà en una espiral embogida que no fa sinó enfonsar encara més les expectatives de reforma.

Fa poques setmanes vam poder comprovar, una vegada més, els nefastos efectes d'aquesta dinàmica. El Gran Timoner ha intentat confegir el seu Govern dels millors a base d'independents i s'ha trobat amb dificultats insuperables. A la conselleria de Cultura sabem que el polèmic Ferran Mascarell va ser el quart candidat "tocat" per en Mas. I, atesos els noms finalment designats, sense conèixer a fons les interioritats del procés, és difícil resistir-se a la impressió que ha estat més la norma que no pas l'excepció. La imatge pública del polític es troba fins a tal punt deteriorada que, en un moment crític com aquest, quan més caldrien noves incorporacions de nivell, els professionals de prestigi fugen com de la pesta del servei públic. Ara, en el pitjor moment, es cullen els fruits de tants anys de blindatge del poder dels partits.

Comentaris

  1. Tinc la sensació de que podríem equiparar el desprestigi dels polítics amb el dels professors, perquè tot s'hi val amb tot. I no ha de ser així. Els mateixos professors, des de la bàsica fins a l'ensenyament superior, reben per igual que amb els polítics. Tothom pot donar lliçons de tot, per analfabet que sigui. És la tasca dels savis de taberna. La TV (la tasca barata de conyac i fum) ho ha propiciat molt, contaminant el simplisme al poble ignorant i arrossegant els polítics. L'alegria del comsumisme a arruïnat molta gent, fins i tot culte. L'alegria de la simplicitat i la renúncia de l'esforç està provocant un deteriorament social.
    Cal remontar el nivell de la qualitat social promovent de nou els valors de l'ètica.

    Amb tot això, el tot s'hi val també està implantat dins de la política, i dins de casa nostra també. I molt! Política sense ètica. La Llei electoral és una de les nostres assignatures pendents de sempre. L'altra Llei pendent és la del finançament dels partits, institucions, sindicats, etc. Sí, hi ha lleis però amb forats tant grans que hi cola tot. Per què tanta hipocresia?

    Dins d'aquest context social, no m'estranya que qui vulgui ser honest, es trobi atrapat amb les contradiccions pròpies de les mentides que li hagi promocionat el director de campanya.
    Sempre anem a raure al mateix concepte: PUBLICITAT! "sigues egoïsta i no respectis ningú!"
    Ètica i publicitat (campanyes electorals, empreses, ...) són antagònics.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…