Ves al contingut principal

Avançar entre la boira

Besalú
No deixis que la realitat espatlli els teus apriorismes. Això deuen pensar al diari del comte. Diumenge, Carles Castro publicava un article força peculiar en el qual observava el creixement de l'independentisme com el descabdellament d'un dilema imaginari, irreal. Multiplicar demoscòpicament d'un cent per cent els suports en quatre anys es veu que per als fins analistes comtals et converteix en una opció invisible i inviable. Acostumats com estem a llegir-lo, no podia sorprendre que llancés la seva enèssima diatriba anti-independentista d'aparença pseudo-científica. Ahir, a les tres hores d'esclatar als teletips la gran, la immensa notícia que la mesa del Parlament havia aprovat portar al ple el debat sobre la Llei de Declaració de la Independència presentada per Solidaritat Catalana, la versió digital del diari continuava sense dedicar-li ni una sola línia, ni tant sols darrere la mort per suïcidi del darrer excap de l'exèrcit filipí.

Mentre el nostre Gran Timoner parlava de la construcció nacional com un procés mil·lenari (caram, quina paciència que ens caldrà), els seus diputats aprovaven a la mesa del Parlament el pas al ple de la discussió de la Llei. Cal reconèixer que aquest és un pas que la CiU anterior al 2003 no hauria fet mai. Han progressat. Per continuar fent-ho adequadament, però, caldria que, en comptes d'anunciar que votaran negativament al ple, deixessin llibertat de vot als seus diputats per respondre, des de la llibertat personal, a l'embat plantejat per Solidaritat Catalana. Si així fos, aquesta primera votació parlamentària de la història sobre la Independència nacional podria anar força ajustada. És l'hora d'emprendre una gran mobilització popular que, aquell dia, faci sentir als 135 diputats que són davant un moment històric. Que serà al seu dit acabar amb tres-cents anys de sotmetiment i de derrota. Cal omplir el Parc de la Ciutadella. I per tenir tots els convidats a la festa en plena forma, entrentat, fora bo que ERC anés superant el seu actual quadre comatós. Som-hi tots els bons patricis!

Comentaris

  1. Aquell dia hi serem, com hi ha món!

    a la Ciutadella, i a Vic i a Girona, i a Tortosa, a Lleida, Igualada, Berga, Ripoll, Vilafranca, Mataró, a La Seu, Figueres, Tàrrega, ... potser a València i també mar enllà...
    De de tots els indrets del territori en sorgirà un clam que ha estat adormit durant anys i panys, fins segles!

    Estiguem amatents i mentrestant esmolem ben bé les eines

    ResponElimina
  2. Llibertat de vot a CiU? Tant de bo, però si aquesta llibertat va contra les directrius del partit la cosa canvia. Sort que són liberals que si no!

    ResponElimina
  3. Ells mai ho faran. Hem de fer-lo nosaltres. Per això ens tindríem d'organitzar i el dia del debat hi hauríem de mobilitzar un milió de persones davant del Parlament. La societat civil té la paraula.

    ResponElimina
  4. La Independencia sin violencia.
    Ahora bién, hay que hacer una manifestación de RABIA acumulada con todos aquellos que la quieren de verdad: para hoy, que el MAÑANA está muy lejos y cada día que pasa Catalunya pierde IDENTIDAD y DIGNIDAD.
    No olvidar que la NACIÓN espanyola tiene VOLUNTAD de EXTERMINIO como lo ha demostrado a través de siglos de HISTORIA.
    Es una experta en aniquilar HETERODOXOS.

    ResponElimina
  5. No sé si l'IEC (Inst. d'Est. Cat.) hi està treballant o encara no per l'organització d'una "Trobada per la Llibertat de Catalunya" a l'esplanada de la Ciutadella, que és on hi ha el Parlament de Catalunya. Trobada permanent fins la Declaració de Llibertat definitiva. En qualsevol cas, fóra bo que agafés el relleu d'Òmnium. Cal anar alternant i donar sortida a la nostra riquesa associativa cultural i institucional. Els ateneus, haurien de preparar-se a fer el següent relleu, si us plau.

    Desperteu, i sigueu Bons Patricis!!

    ResponElimina
  6. Jo també crec que es imprescindible una manifestació, però encara mes gran que la del 10J.
    Veurem si Omnium la proposa, i si ho fa tindria d'estar recolzada per tots els estaments catalans i àmpliament difosa per tots els mitjans.

    ResponElimina
  7. Allà hi serem, no podem faltar a la cita!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…